Defugir amb elegància d’allò políticament correcte és sovint lloat per l’astúcia o la genialitat del qui enfa ús.
Sempre?
Només un grup d’irreductibles mandrosos no es troben sota aquest prisma i no s’atreveixen a fer apologia dela seva filosofia de vida per por a les represàlies dels avesats a la superproducció.
garrineta |
divendres, 24 de desembre de 2010 | 19:39h
Si mesurem els anys per cursos, si és temps de fer balanços, si el que naixia sent un espai per a reflexionar ha esdevingut un petit bloc on retroalimentar les meves fílies i fòbies i si començar en primera persona i amb condicionals és d'artista de res del món, aquesta és la meva oportunitat de deixar marxar el 2010. Fer un currículum vital.
Volia donar-li forma al meu àrab i portar-lo cap a algun lloc perquè estava aprenent un estàndard que com a bon estàndard, en realitat no el parla ningú, així que vaig sol·licitar un intercanvi amb la universitat d’Agadir, al Marroc. Però ves quin munt de pomes agres quan vaig descobrir que on tindria plaça seria a la Universiteit Van Amsterdam. I què hi havia de fer jo a Holanda? La cosa més familiar que em venia al cap era el Johan Cruijff, les rossetes amb trenes o els esclops de fusta, a molt estirar. Jo me n’anava a l’Àfrica! No estava mentalitzada per anar a l’Europa del Pla Marshall, però com diu ma mare, qui no mulla el ventre no mor mai d’un fart, així que posats a viure l’aventura, vaig començar a fer xip-xap.
Venia de la Mediterrània, prou bruna i tanmateix reconeixent que l’hivern esmorteeix melanines i esgrogueeix aparences vagis on vagis en aquest nostre país de diversitat climàtica (i orogràfica). No pensava que acabaria vivint a 1600 metres, a 100 quilòmetres de la mar, allà on fins i tot l’expressió “Déu va deixar-s’hi l’espardenya” no només és acurada sinó que a més té un punt de valentia. (No voldria trobar-me a la pell de l’Altíssim amb els ulls de poll a l’aire de la Cerdanya).
En tenia 17, una feina de caps de setmana, preparava la selectivitat, l'examen Advanced de Cambridge i el flamant i lluent treball de recerca tret de la màniga de la reforma educativa de la LOGSE. Resultava difícil pensar en treure's el carnet de conduïr. Ben bé una cançó d'Els Pets.
