La caseta del plater - Cròniques musicals del país invisible - Pàgina 7

Quadern de Sardenya. 2. S’Ulumedu, cant a veus

10 d'agost de 2010

Sense categoria

El sard, la limba, té escassa presència pública a tota la illa. Alguna inscripció escadussera, alguna indicació bilingüe, algun cartell descolorit penjat a la porta d’un ateneu, alguna enganxina discreta. Molt fragmentat dialectalment, amb un estàndard normatiu de molt recent adopció bastant contestat a nivell popular i amb una diglòssia colossal —a tall d’anècdota: veiem

Quadern de Sardenya. 1. L’Alguer.

6 d'agost de 2010

Sense categoria

“S’alça la lluna al cel de l’Alguer…”, mentre s’extingeix el brogit de la turistada al bastió i als carrers només romanen les passes sigil·loses d’algun gat furtiu. La llum verdosa de la lluna es posa sobre les ginquetes del terra que reverberen amb una lluentor fosforescent en resposta a l’amanyac zenital dels rajos lunars. La

…belo venga oi maggio!!

15 de maig de 2010

Sense categoria

El mes de maig és el mes de la cançó: la primavera esclata, el fred escapa nord amunt, la fresca convida a allargar la nit i la cançó ronda els carrers tot iniciant tímidament el galanteig.Aquest mes de maig es presenta florit de cançons i amb l’agenda reblerta de cites inexcusables.La marató començarà aquesta nit

Ljiljana Butler (La Mediterrània invisible, 13)

23 d'abril de 2010

Sense categoria

Frozen RosesSnail Records/Resistencia, 2009SR66011 Tant s’ha insistit en equiparar-la a les grans dames del jazz americà —la Billie Holiday dels Balcans o l’Ella Fitzgerald gitana, se’n diu, amb una alegria que ratlla la frivolitat— que finalment ha enregistrat un disc que sembla pensat per satisfer la comparança: acompanyada d’una banda de jazz i incloent-hi, fins

Adéu a Pep Bas (Ai, Malena, quin plor!)

21 de març de 2010

Sense categoria

Sempre anàvem a Xàbia de festa i avui hem anat de dol. Se’ns fa molt estrany caminar pels seus carrers estrets amb posat ombrívol i la gola en un nuc, uns carrers que abans eren com un pronòstic de felicitat immediata i ara subratllen, amb la seua serena bellesa, el dolor afuat de la pèrdua.

Miquel Gil & Manel Camp Trio (amb David Pastor), i 4

17 de març de 2010

Sense categoria

“Otoño en Navarrés” (Joan Baptista Humet) Joan Baptista Humet, Amor de aficionado, 1982, RCA[youtube] Un amic comenta maliciosament que “Otoño en Navarrés” és una de les millors cançons de Serrat. És l’estigma que va marcar Humet al llarg de tota la seua trajectòria perquè, efectivament, compartia amb Serrat un peculiar sentit melòdic, una mirada generosa

Miquel Gil & Manel Camp Trio (amb David Pastor), 3

16 de març de 2010

Sense categoria

“La torre dels sons” (Leonard Cohen – Jennifer Warnes) Leonard Cohen, “Tower of song”, I’m your man, 1988, Columbia [youtube] Amb I’m your man Cohen recuperava definitivament la seua jerarquia en l’estol d’avantguarda de la cançó contemporània amb una virada important tant en el tractament musical dels temes —dominats per la presència abassegadora de sons

Miquel Gil & Manel Camp Trio (amb David Pastor), 2

11 de març de 2010

Sense categoria

“L’home del carrer” (Francesc Pi de la Serra) Francesc Pi de la Serra, Canta les seues cançons (2), 1964, Edigsa, EP[youtube] Pi de la Serra és un dels casos que millor il·lustra les relacions d’aquest país vel·leïtós, mudadís i massa avesat al dirigisme, amb els seus talents més preclars. Pi de la Serra era el

Miquel Gil & Manel Camp Trio (amb David Pastor)

10 de març de 2010

Sense categoria

Qui segueix de fa temps la carrera de Miquel Gil està ben avesat als seus canvis de ritme i de direcció, als seus sotracs estilístics, a la seua inspiració vel·leïtosa i molt sovint arriscada. Abandonà Al Tall quan aquestos es trobaven en un dels punts més dolços de la seua trajectòria perquè al si del

Compartir dóna gustet

2 de març de 2010

Sense categoria

COMPARTIR DÓNA GUSTET Marquet Autoedició, 2009 Que un col·lectiu, amb intenció clarament subversiva, utilitze com a punta de llança de la seua proposta contracultural el concepte de “compartir” i que, a més, ho faça reivindicant la cultura tradicional com a paradigma de la ideologia que propugna és, a banda de paradoxal —subversió i tradició mai

Les Cançons de la nit benigna de Miquel Àngel Tena

27 de febrer de 2010

Sense categoria

Miquel Àngel TenaCançons de la nit benignaPicap, 2009 (reed.) Em pregunten en una enquesta electrònica quina ha estat, en la meua opinió, la millor notícia musical del 2009. La resposta de tan òbvia inutilitza el propi sentit de l’enquesta: la reedició en disc compacte de Cançons de la nit benigna de Miquel Àngel Tena, l’extraordinària

Les cançons portàtils de Batà

25 de febrer de 2010

Sense categoria

El reescalat a què ha sotmés Carles Llinares la seua carrera musical després d’abandonar Verdcel no pot deixar indiferent ningú: la seua nova aventura, Batà, iniciada al costat de Carles Tur i Rebeca Santjoan, abandona les ambicions conceptuals i multidisciplinars de la seua antiga companyia i redimensiona dràsticament els seus horitzons artístics per adaptar-los a

Amanida Peiot

24 de febrer de 2010

Sense categoria

Amanida Peiot #1, La Casa Calba, 2009 Hi ha discos on pots percebre l’esforç dels músics buscant la tornada perfecta, el vers definitiu, l’arranjament sorprenent, el ritme minuciós… i no tenen més efecte en tu que l’esclat de l’onada contra una escullera en la llunyania. Ni l’entusiasme de les veus en els cors, ni aquelles

Fados a Lisboa

30 de desembre de 2009

Sense categoria

Lisboa té la pell vella, cansada i crostada pel vent i un cel de teulades i aigua. Vista de lluny, sembla dormisquejar vora riu mentre la seua blancor desgastada refulgeix sota el sol i el temps hi passa sense parar-ne massa esment. De prop, però, s’exhibeix ben desperta i afanyosa: adés ranqueja com els tramvies

Joan Monleon i Canal 9

29 de desembre de 2009

Sense categoria

Aquest matí ens ha sobtat la notícia de la mort de Joan Monleon, personatge imprescindible de la faràndula valenciana -cantant, actor, presentador de televisió, showman-, on ha estat una de les seues figures amb més carisma i amb una popularitat més transversal. La seua fama començà a cimentar-se en la dècada del 1970 quan, al