Manresa: Basiani. Cants Polifònics de Geòrgia

Les polifonies de Gèorgia, el petit país caucàsic de la ribera de la Mar Negra, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ara fa uns anys.

Ja aleshores ens cridaren l?atenció per la seua diversitat formal, però no havíem tingut mai l?oportunitat de veure-les en directe, així que la cita amb els Basiani esdevenia certament ineludible.

(continua)

I fet i fet: la realitat supera amb escreix les expectatives. Estilísticament, resulta ben bé impossible detectar-ne trets comuns perquè provenen de regions culturalment molt diferents. Això podria explicar algun dels desajustos que ens semblà percebre en les interpretacions: a la dificultat vocal de cada estil, ja sobradament exigent, s?hi afig que els recursos interpretatius que reclama cadascun d?ells són, inclús físicament, ben divergents. Hi ha solemnes cants religiosos que traspuen ressons bizantins; cants de treball on s?hi pot copsar clarament el ritme físic de la comesa; i cants de festa, acompanyats del tchongouri, un llaüt de quatre cordes, que fascinen per la seua delicada arquitectura. En un cas la melodia es desplega sobre bastides modals, amb uns diàlegs al uníson conduïts sobre un bordó incommovible; després juguen amb harmonies d?acords majors, amb una veu aguda que s?agita melismàticament; més tard la insistència glosolàlica ens fa recordar els trallalero del port de Gènova. Ara projecten les veus, adés semblaven un murmuri. Ara canten a gola oberta; després recorren al falset: una mena de cant gallinaci que contrasta amb la circumspecció marcial dels cants litúrgics.

Al final del concert no sé si el sentiment predominant, davant d?un mostrari vocal tan complex, és d?aclaparament o d?estupefacció.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*