Manresa: Botifarra

?Tinc una gràcia molt bona / la que em va donar Sant Pere?? Ho canta Pep Gimeno, Botifarra, i el públic hi assenteix. No és un públic massa nombrós ?l?efecte dissuasori de les entrades de pagament comença a fer alguns estralls? però sí força selecte: músics, periodistes i programadors ben informats somriuen amb complicitat davant la proverbial desimboltura del cantador de Xàtiva. (continua)

El repertori és magnífic i la rondalla sona amb tanta naturalitat com precisió: L? ?U d?Aielo?, la ?Jota de Muro?, la ?Malaguenya de Barxeta? o la ?Jota vella de Moixent? li atorguen a la Fira un regust d?autenticitat musical que reconforta. Amb la ?Granaïna de Montaverner?, Lola Tortosa, Lola de la Torre, la cantadora que acompanya Botifarra des de fa més de vint anys, escindeix el temps de la Fira en dos i encasta enmig un nus d?emoció difícilment superable. Després vindrà la ?Jota de Xàtiva? que desperta de nou el somrís de l?auditori amb les seues estrofes populars maliciosament tunejades per Feliu Ventura. Seguidament, el ?Fandango de tres? servirà per a que Juanjo Blanco (bandúrria) i Paco Lucas (llaüt) hi llueixen tota la seua perícia instrumental, brodant uns arranjaments genials ?imagine que, com la resta, obra de Néstor Mont? que entren i ixen del solc tradicional amb una improbable facilitat. Botifarra escandeix les cançons amb la seua immensa rastrera de embarbussaments, frases fetes, dites escatològiques sobre els pobles de la rodalia de Xàtiva, explicacions geogràfiques i anècdotes dels vells que li ensenyaren les cançons ?i que ja formen part, gràcies a això, de la nostra mitologia domèstica: la tia Emilieta Seguí, de Barxeta; la tia Rosario la resadora… El públic li segueix atentament l?explicat que revela, amb les exclamacions d?aprovació o reprovació que suscita, la massiva presència de valencians a l?envelat.

El concert prossegueix pels viaranys més habituals: el ?Dotze i u? de Canals, la ?Nadala? de Llocnou, el ?Romanç de la Vall?, el ?Romanç de Sant Antoni?… Potser es troba en falta una presència més ostensible dels cants de batre, a pèl, sense retocar, els quals, paradoxalment, sempre que els interpreta acaben esdevenint la part més espectacular i celebrada del concert. En tot cas, com que Botifarra continuarà tolerant la sobreexposició a què es veu sotmés d?un temps ençà ?actuarà encara demà a la presentació de la revista Sons de la Mediterrània i en les dues nits monogràfiques dedicades al cant improvisat i a la cançó eròtica- potser tindrem la oportunitat d?escoltar-ne algun.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*