La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

1 d'octubre de 2007
Sense categoria
3 comentaris

Toni Roig, desfici i revolta

M?he alçat aquest matí amb un malestar general. El grip havia passat per casa. El dia es presentava desabrid: núvols i vent i una llum blanquinosa, violenta. M?aclaparava un mal rotllo apegalós, definitivament pesat. Quan he obert l?ordinador, he descobert els motius de tot plegat: havia mort Toni Roig i el país i jo mateix començàvem a ressentir-nos-en. Ho escric com ho sent: la pèrdua de Toni, així, sobtada ?en plena voràgine de la presentació del darrer disc del seu grup Al-Mayurqa? representa una sotracada immensa en la línia de flotació del nostre vulnerabilíssim país. (continua)

Toni era un personatge imprescindible. Permanentment indignat i desficiós, visceral i molest fins la irritació, dogmàtic i tenaç fins l?esgotament, la seua posició sempre valenta i insubornable, l?havia convertit en un referent, en una icona de la resistència nacional. És cert que el seu tossut extremisme li havia procurat una enorme caterva d?enemics ?alguns d?ells, companys de viatge damnificats per la seua incansable ferocitat?, però no ho és menys que, per la mateixa raó, alguns ens l?estimàvem com un germà.

Amb Al-Mayurqa portava una trajectòria exemplar: lluny de modes i vel·leitats, compromés radicalment amb la llengua i la tradició musical catalana, els seus discs eren un paradigma de fidelitat a un estil i a una ideologia que enarborava amb orgull, bon gust i una modèlica manca de complexos. El seu darrer treball, Temps de Revolta (Ona Digital, 2007), és un bon exemple del seu capteniment rebel i beligerant: hi rep estopa fins l?apuntador. Tenien previst presentar-lo el proper 30 de novembre al Palau de la Música Catalana. Tant de bo, algú es faça avant i organitze per aqueix dia, en el mateix, lloc, l?homenatge que aquest entranyable lluitador mereix.

Nosaltres mirarem, ara, trasbalsats per la tristor, de seguir la seua generosa estela.

 

Amics d?Al-Mayurqa, amics i familiars de Toni Roig, una abraçada fortíssima des del País Valencià.

Toni, germà, t?anem a tirar molt en falta.

  1. Hola, amics de la Caseta del Plater…

    Enhorabona pel bloc i disculpeu, perquè no té res a veure, però aprofitem els comentaris per convidar-vos a escoltar un la cançó 17 de juny de 1707. Es troba en aquest bloc: http://17dejunyde1707.blogspot.com/

    Se la podeu baixar també per l’emule. Esperem que vos agrade.

  2. Uf! hem tornat a entrar per a demanar disculpes, no haviem vist la notícia bé…Sentim molt la mort de Toni Roig.

    Una abraçada als amics de Mallorca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!