La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
Isidor Marí, Ansa per ansa
Discmedi-Blau, 2006, DM4207
Isidor Marí fou un dels
noms més venerats en la primera etapa del folk català quan, després d?un
prometedor inici en solitari ?dos EPs i dos singles que conserven encara avui
la seua singular trempera?, enregistrà amb Uc uns discos inoblidables que ens ensenyaren
a estimar Eivissa, la seua música i les seues gents.
Després de molts anys
allunyat de l?escena musical, Isidor reaparegué sobtadament el 1999 amb altra
històrica formació, els Falsterbo d?Eduard Estivill i Montse Doménech. Junts
engegaren el projecte Falsterbo Marí que ja ha rendit dos excel·lents treballs
discogràfics i ha participat activament en la resurrecció del Grup de Folk.
Amb Ansa per ansa, Isidor Marí reprén la seua carrera com a solista i
ho fa enllaçant directament amb el punt on deixà Uc; fins i tot recupera un
tema ??Eivissa petit bocí?? de la seua darrera participació en el grup, Un ala sobre el mar (1978).
Que ningú es pense, però,
que ens trobem davant d?una operació de revivalisme nostàlgic que busca traure
rendes d?un passat gloriós. Hi ha, és cert, la mateixa ideologia que alimentava
aquell grup peoner ?l?ús de la tradició com a eina de transformació social?; hi
ha, també, un repertori concordant:
romancer tradicional ??A sa vorera de mar?, ?Claros i Claranina?, una
bellíssima recreació de ?Na Blancaflor??, cançó glossada de nova creació ?amb
resultats portentosos en ?Sa cançó des pous?, ?Més barquets nous!? o ?Ses coses
clares??, cant pagès redoblat, instrumentals inevitables ??Sa Calera?? i tot el
que es podria esperar atenent la trajectòria passada de l?autor; i hi ha, finalment,
una idèntica estètica musical: cançons
eivissenques passades pel sedàs sonor del folk americà ?amb guitarra de cordes
metàl·liques i seràfiques harmonies vocals?. Tanmateix, l?espontaneïtat d?abans
ha estat bescanviada per una maduresa que concedeix a tots els temes una
profunditat inaudita; l?eufòria interpretativa ha devingut en un aplom que amb
prou feines dissimula la ràbia acumulada; i Isidor esdevé avui el que els Uc
foren llavors: una fresquíssima alenada musical que ens desperta del sopor
postmodern i ens recorda qui som i on estem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui he entrat a la teva caseta de la mà d’en Josep Blesa que t’anomena al seu comentari de dijous. Et felicito per tot el que ens comuniques i comparteixes, un excel·lent bloc i el comentari de n’Isidor precís i encertat. Gràcies. És ben necessari recordar qui som i on estem