Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

24 de novembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

?ARSÈNIC POR COMPASSIÓ? de Frank Capra i ?1941? de Steven Spielberg

 


Cineastes que tenen un estil determinat i mai no es surten d’ell, de tant en tant fan pel·lícules que trenquen amb això. Frank Capra i Steven Spielberg, que mai no han estat sants de la meva devoció, dels quals només m’agrada alguna pel·lícula (del primer, “Horitzons perduts” i “John Doe”; i del segon, “Munic” i “La llista de Schindler”), alguna vegada es van sortir d’aquest apocament que els ha perjudicat tant i han fet alguna cosa aparentment transgressora. Quan en Capra va veure l’obra teatral de Joseph Kesselring “Arsènic per compassió”, sabent la imatge de purità i carrincló que sempre va tenir, va creure que amb aquesta adaptació trencaria amb la mateixa. En certa manera l’assoleix, i és de les poques pel·lícules seves, juntament amb “Va succeir una nit”, que la gent d’esquerres salva de la seva filmografia. En el cas de Spielberg, el 1979 va abordar una hipotètica invasió japonesa de Hollywood, i el va fer d’una manera del tot irreverent, a l’estil esbojarrat de pel·lícules com a “Desgavell a l’americana” de John Landis, amb moments molt divertits, però caient molt en l’excés. No deixa titella amb cap en la seva sàtira de la societat americana, molt malament encaixada pel públic al seu moment i que va fracassar a la taquilla. La protagonitzen, entre d’altres, Dan Aykroyd (“Els caçafantasmes”), Christopher Lee (el Dràcula de l’Hammer) i John Belushi (“Blues Brothers”). Destacar al Toshiro Mifune (“Rashomon”) com un militar japonès que dirigeix la invasió, al Robert Stack (“Els intocables”, “Aterra com a puguis”…) com un rude militar americà que plora tot veient “Dumbo” al cinema i les destrosses que passen, en una espiral de campi qui pugui, no pas de l’enemic, sinó dels mateixos envaïts, més guillats que no pas els “dolents”. Irònica banda sonora de John Williams. A la pel·lícula de Capra, en Mortimer Brewster (Cary Grant) es veu en embolics per culpa de les seves tietes Abby (Josephine Hull) i Martha (Jean Adair), que ajuden a morir a vells solitaris amb arsènic, en un embolic surrealista d’humor negre i ben allunyat dels típics tics del director, tipus “Quin bonic és viure”. Com en l’original teatral, se’n van sabent coses del passat dels personatges, cosa que ajuda a entendre el calvari del pobret protagonista, que vol casar-se i està a punt de perdre a la seva xicota Elaine (Priscilla Lane) per culpa de la seva pròpia família. En Frank Capra va dir que s’el va passar d’allò més bé fent-la, lluny de les seves obsessions tipus “drames socials per salvar el món”, com ell definia a les seves històries. Com a secundaris, en Peter Lorre (“M, el vampir de Düsseldorf”) com el psiquiatre Doctor Einstein, i en Raymond Massey amb un cert semblant amb el Boris Karloff. Dues pel·lícules boges, boges, boges.


1941: * * *

ARSÈNIC POR COMPASSIÓ: * * * *


http://www.imdb.com/title/tt0078723/


http://www.imdb.com/title/tt0036613/


www.youtube.com/watch?v=_WIiBnIw10Q


www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=GVgUDPOiAlE

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!