La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

1 de desembre de 2014
0 comentaris

Rachid Taha, Zoom (La Mediterrània Invisible, 20)

Rachid Taha, Zoom, Naïve, 2013, WRASS310

Malgrat els intents d’encasellar-lo, primer com a un dels emissaris del nou raï enviats a la conquesta del mercat universal —en el ja llunyà 1,2,3… Soleils (1998) que compartia amb Khaled i Faudel— i després com a capitost del rock’n’raï, el ben cert és que Rachid Taha acaba sempre esmunyint-se a còpia de canvis de rumb insospitats i insultant llibertat creativa. Taha és massa inquiet i impulsiu per a fer-se previsible i, entre silencis més o menys dilatats i alts i baixos artístics, va confegint una obra absolutament singular que ací arriba al seu nové capítol.

Zoom situa els seus referents entre dos pols que es dirien ben bé antagònics si no estigués el seu artífex pel mig: la gran diva de la cançó àrab, Oum Kalsoum, i la versió més melosa del rei de rock, Elvis Presley. La primera apareix samplejada en la sensacional “Zoom sur Oum”; el segon aporta “It’s now or never” —la seua particular revisió de “O sole mio”— perquè Taha el tenyesca de tons magrebins. I, entre tots dos, un veritable festival, cru i sofisticat alhora, que barreja rock, dub, chaabi o raï sense més criteri aparent que una intuïció musical desperta i ben esmolada: “Les artistes”, per exemple, cavalca sobre un blues taverner que podien signar Dr. Feelgood; “Wesh (N’Amal)” i “Galbi”, semblen buscar els vasos comunicants entre els deserts del Sàhara i Arizona, amb l’aire ensonyat d’uns Calexico; “Jamila” s’expandeix sobre amenaçants textures electròniques amb Mick Jones a la guitarra —que tornarà per “Algerian Tango”, ben pròxim a algunes de les geografies sonores que visitava amb The Clash—; “Fakir” pot resultar irresistible o desconcertant amb el seu trot cajun i la dicció beur que l’anima; igual que “Ana” amb les seues guitarres surferes que respiren amb alè nord-africà; i si cal exhibir jerarquia amb una bona dosi de raï rabiós, ací arriba “Khalouni”, reforçat amb la presència de Cheba Fadela, per demostrar que les exploracions musicals no li fan perdre pistonada. Ben al contrari, Zoom ens el retorna esquiu i ferotge, tot múscul i nervi oferts, com a contrapès marca de la casa, amb una abrupta i arravatadora sensualitat.

 

Caramella 30

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!