Estellés en música. VI. Sis veus per al poeta – Homenatge a Vicent Andrés Estellés

Una de les conseqüències de la remolinada estellesiana que viu el País Valencià des de fa uns anys es la proliferació de musicacions del poeta, els versos del qual resplendeixen encavallats sobre tota mena de ritmes i melodies amb una ductilitat que diu molt de la seua força poètica i de la seua dicció singular.

Però si hi ha unes músiques on tal resplendor assoleix la seua màxima intensitat, aquestes són, sens cap mena de dubte, les músiques d’arrel tradicional. Ací els versos d’Estellés encaixen com si es trobaren al seu espai natural: el connubi expressiu s’hi dóna en una dimensió profunda i essencial i cada paraula adquireix la seua ressonància exacta per multiplicar-ne l’impacte emocional.

Escolteu, sinó, la “Cançó de perdona aquell que no duu” —armada sobre la granaïna de Montaverner— o “La cançó de les dones” —estovada sobre una jota espaïda de les terres de l’Ebre—, tal i com ens les proposen aquestes sis dones aplegades per festejar el poeta. Admireu com creixen els versos sobre les melodies i us desborden amb la seua recruada sensibilitat.

Atribuir tot el mèrit, però, al feliç maridatge de música i poesia seria del tot injust i menystindria l’esplèndid treball de composició, adaptació i interpretació dut a terme per Eva Dénia, Lola Ledesma, Sílvia Ampolla, Patxi Ferrer, Maria Amparo Hurtado —veus— i Merxe Martínez —violoncel—, amb la producció artística de Carles Dénia i l’assistència instrumental del mateix Dénia, Tóbal Rentero i Vicent Carrasco.

Un fantàstic equip humà, bon coneixedor del terreny que trepitja, que reprén alguna peça clàssica —el “Bolero de l’Alcúdia” popularitzat per Maria del Mar Bonet amb Al Tall—, posa una melodia nova a poemes ja prèviament musicats —“Cançó de la rosa de paper”, “Cançó de bressol”—, converteix altres poemes en cançó —“Tan sola tu”, “La cançó de les dones”— o escriu temes nous dedicats al poeta: “Havanera de Vicent”, “Estellés, poeta nostre” o la “Jota de les Sis Veus” que arrodoneix el disc baixant des de Roquetes al Camp d’Alacant, celebrant alhora la jota, el país i el poeta i acabant-nos d’encomanar l’eufòria sentimental de les cançons que es viuen amb plaer i emoció.

(Caramella 30)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*