La caseta del plater

Resulta bastant sorprenent que el monumental Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés no haguera trobat encara qui li cantara si atenem que el seu autor es troba entre els més musicats del país i l’obra conté centenars de poemes amb fesomia de futura cançó.
El passat 2013, però, i aprofitant la celebració de l’any Estellés per banda de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, se’n varen publicar dos treballs monogràfics: un de recitats del cantautor Pau Alabajos i aquest que signa el cantant i ideòleg de la banda alcoiana Arthur Caravan.
De les moltes cares que ofereix el Mural, Soler aposta majoritàriament pel seu vessant de declaració íntima i musica els poemes d’acord amb aquesta inclinació.
A més, ho fa allunyant-se prudentment dels trets estilístics que caracteritzen el grup nodrissa per bé que, de vegades, algun episodi puga semblar una traducció acústica dels Caravan més contemplatius —«Epíleg o testament»—. Aquest allunyament li permet endinsar-se en territoris inèdits per ell fins aleshores, «massa pop per a ser folk i massa folk per a ser pop», com confessaria en una entrevista. I en efecte, aquesta és una de les sorpreses més agradables del disc: la tradició musical valenciana s’escola subtilment per totes les escletxes, quasi sense voler-ho, com reclamada per uns versos que necessiten el dring popular per a realitzar-se, i s’ensenyoreix completament en temes com «En un carrer d’Alacant». Compta per a la maniobra amb la guia de dos músics ben coneixedors del terreny —Rafael Gisbert Cato (vents) i Elies Fuster (percussions)— i amb un instint melòdic molt despert que es desentén de lligadures estilístiques, que busca connectar amb l’emoció essencial dels versos i que s’expandeix alliberat per donar forma a alguna de les seues millors cançons. El treball meresqué el Premi Ovidi Montllor 2013 en la modalitat de cançó d’autor.

(Caramella 30)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!