Pensar en vers

Aquests dies presente a València (Ca Revolta, dijous 6 de març)  i Barcelona (CAT, divendres 7 de març), el meu llibre Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània que editem dins de la col·lecció Els Llibres de Caramella. Unes presentacions, no cal dir-ho, on em faria molta il·lusió comptar amb vosaltres.
Les dues presentacions s’acompanyaran amb una mostra de cançó improvisada a càrrec de versadors i cantadors valencians (la de València) i de l’associació Cor de Carxofa (la de Barcelona).El treball conté una aproximació multidisciplinar i apassionada a aquesta expressió cultural que trobem difosa ben bé arreu del planeta i que ha aconseguit reinventar-se —recolzada en la seua importantíssima força lúdica i comunicativa— quan semblava que la solsida de la societat tradicional de la qual formava part, l’anava a condemnar al museu de les antigalles folklòriques.
La decisió de posar el focus en la Mediterrània ha obeït a tres motivacions entrecreuades: d’una banda la fascinació personal per aquest espai físic i cultural que ve de lluny i sembla no tindre sostre; d’altra, la proliferació d’estudis al voltant de la cançó improvisada centrats en l’àmbit hispànic —on manté una vitalitat extraordinària— i la manca de visibilitat d’algunes tradicions mediterrànies on conserva una incidència social i una vigència gens menystenibles; i, finalment, la convicció de que en aquestes tradicions mediterrànies hi ha unes connexions molt més profundes i decisives que aquelles que l’antropologia i l’etnomusicologia contemporànies admeten una mica a contracor.
(continua)

 

La primera part del llibre aborda l’anàlisi d’aquestes connexions —que no es limiten, òbviament, a l’àmbit mediterrani— i busca tendències generals, trets comuns, funcionalitats compartides. La segona part, per contra, més descriptiva i divulgativa, examina el fenomen cultural en la seua exuberant diversitat tot subratllant les especificitats de cada territori i posant noms i cognoms als seus protagonistes més significats.

Tot això no haguera estat possible sense la gran generositat de molts amics i amigues, companys i companyes amb qui compartim l’estima per aquesta manifestació cultural, que ens han facilitat dades, documentació i informacions valuosíssimes. I també, evidentment, els més de dos-cents mecenes que contribuïren en la campanya de micromecenatge amb què hem finançat l’edició. Sense el seu suport no ho haguérem pogut fer. Moltíssimes gràcies de tot cor.

A continuació trobareu una breu sinopsi del llibre i el llistat de presentacions tancades fins el moment.

Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània
La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses al llarg i ample del planeta: rara és la cultura on no hi haja deixat rastre o encara no mantinga una considerable vigència.
En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.
El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és  grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.
Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi  de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghana maltés, el tsàttisma de Xipre, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.
El llibre s’estructura en dues parts, una primera d’anàlisi i reflexió i una segona descriptiva dels diferents gèneres de cançó improvisada que podem trobar per les riberes de la Mediterrània, i s’acompanya d’un CD amb mostres de cançó improvisada a càrrec d’alguns dels noms més emblemàtics —històrics i actuals— de cadascuna de les tradicions musicals representades.
El projecte es va finançar mitjançant una campanya de micromecenatge que, en només nou dies, va assolir els objectius econòmics prevists i que al final ha comptat amb la participació de 209 mecenes.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *