La caseta del plater

El Corral de Pepeta
Autoedició, 2011

Darrere de la presumpta innocència del cançoner infantil s’amaga un univers complex i retorçut, forjat a còpia d’informació provinent del món adult processada des d’un sistema de valors i una cosmovisió molt particulars. Un fet que es pot resseguir en els textos de les seues cançons construïdes amb estranyes associacions d’idees, imatges subversives —però tolerades pel context en el qual apareixen—, una crueltat desinhibida temperada amb banys de tendresa i una especial habilitat per encabir missatges dispersos en un fil discursiu fragmentat.
La naturalesa surrealista i desconcertant del cançoner infantil emergeix amb tota la seua força quan aquest cançoner es trasplanta al món adult. Llavors ens interpel·la amb una veu que es presenta a la nostra alçada i ens atrapa amb la seua magnètica combinació de cruesa i ingenuïtat. Així de magnètic, si més no, es presenta El Corral de la Pepeta, projecte comandat per un històric músic valencià, Josep Maravilla, que ja formà part del pioners Pantaix i que després ha estat en els Cors d’Aram d’Òscar Briz, la Fusteria de Rafa Xambó o els 21 Grams de Màrius Asensi.
(continua)

El Corral de la Pepeta planteja una represa del cançoner infantil des d’una perspectiva adulta, amb un tractament pròxim al pop de guitarres i veus que per moments s’acosta a la sonoritat dels Byrds o alguna de les seues emulacions modernes —la preciosa “Non non, xixet” haurien volgut signar-la sense dubtar-ho els Teenage Fanclub —. Aquesta inclinació segurament no és aliena a la responsabilitat que assumeix Òscar Briz en la part vocal, un veritable erudit de la música anglosaxona amb un gust exquisit a l’hora d’escollir referents.
El projecte s’arrodoneix amb una molt encertada tria de col·laboradors: Vicent Nàcher, autor dels textos que introdueixen les cançons; Joanra Estellés, responsable del bonic disseny gràfic i les il·lustracions de la carpeta; i un grapat de músics de solvència més que contrastada que completen una banda de luxe: Néstor Mont, David Pastor, Xavier Alaman, Josep Pérez, Gerard Vercher, Ximo Cortés, Josep Maria Reillo. Amb tot i això, potser la col·laboradora més especial siga Isabel Villalonga, rescatada virtualment de la Fonoteca de Materials per interpretar amb el grup “La Solispassa”, un emocionant homenatge final a totes les Pepetes que ens ajudaren a construir amb cançons la nostra pàtria infantil des del corral de sa casa.