La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

6 d'abril de 2011
Sense categoria
26 comentaris

“La cançó en valencià”, per fi.

Per fi ha arribat a les llibreries el treball La cançó en valencià. Dels gèneres tradicionals als repertoris moderns, un projecte que va començar l’any 2006 i que ha tingut una conclusió esfilagarsada i encara no resolta del tot.
En tot cas, el llibre, de vora 600 pàgines, representa la síntesi de més de vint anys de treball inventariant i ordenant la discografia d’expressió catalana publicada al País Valencià i seguint de prop els avatars artístics dels qui l’han produïda. Entrevistes, ressenyes discogràfiques, posts publicats aquí mateix, articles d’encàrrec, etc., escrits durant aquest temps, han estat reciclats i adaptats per encaixar en el discurs narratiu de l’obra, junt al gruix de material inèdit que la conforma. Ha estat, no cal dir-ho, un esforç molt gran; i, estic convençut, encara hauria d’haver-ho estat més, però no quedaven hores ni massa esma. Ara, dos anys després d’haver-lo lliurat a la impremta, distanciat de l’esforç i de la persona que el féu, el cos em demana posar-se de seguida a fer-ne una esmena a la totalitat. Ja hi haurà temps, però: la maquinària creativa no para, els diagnòstics actuals, si més no pel que fa a la part artística, han de ser necessàriament més optimistes que els de llavors i, per aquest mateix motiu, l’estímul per continuar la feina sembla redoblar-se per moments.
(continua)
Analitzant-ho en gelat, trobe que el llibre és alhora símptoma i conseqüència d’un canvi cultural molt profund del qual emergeix només, de moment, aquesta efervescència creativa en l’àmbit musical. Mai s’havia donat una situació com l’actual amb un cens d’intèrprets tan nombrós i divers i una producció discogràfica amb tanta qualitat i varietat. Un fenomen que aquest llibre, per la seua mera existència, certifica.
Es tracta, és clar, d’un estudi amb una doble circumscripció regional i lingüística que incorre en les paradoxes i contradiccions inherents a aquesta naturalesa: l’àmbit regional queda molt postís quan hom es refereix a Raimon, Ovidi, Obrint Pas o Pau Alabajos i el lingüístic no té massa sentit quan el context en el qual l’autor inscriu la seua producció el transcendeix sobradament com és el cas de Senior i el Cor Brutal, per exemple. Tanmateix, ateses les circumstàncies especials en què s’ha donat la producció musical en valencià —amb una forta dialèctica entre la minorització cultural externa, l’activisme resistencialista intern i la seua recepció parcial i molt condicionada en la resta de l’àmbit lingüístic—, la doble circumspcrició no és més que una imposició sobrevinguda per la pròpia dinàmica dels fets que, dissortadament, i en la seua major part, no han tingut cap repercussió fora d’aquestos dos àmbits.
Com en el llibre no hi ha capítol d’agraïments, aprofitaré aquestes ratlles per donar les gràcies a tots els que d’una manera o altra hi han contribuït: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que acceptà amb entusiasme el projecte; Emili Sáez que corregí el text amb una cura exquisida; Gabriel Sendra, distribuïdor eficient i compromés; els músics del COM que sempre han dipositat en qui subscriu una confiança immerescuda; la redacció de Caramella amb qui tantes hores de música nostra hem compartit; Francesc Estrela, primer lector del primer esborrany del llibre i la mirada generosa que acompanya la pràctica totalitat de concerts que se celebren a territori valencià; els lectors i comentaristes d’aquests blog que em donen tant a canvi de tan poc; els amics periodistes dels quals cada dia aprenem —m’estalviaré l’enumeració per por a deixar-me’n fora algun nom imprescindible—; i els companys de la Colla de Dimonis de Massalfassar i de Tramús, amb qui portem vint anys també programant concerts, cicles i festivals de música del país, malgrat l’exigüitat persistent de les nostres finances. Finalment, voldria un destacat especial per a tres persones la contribució de les quals ha estat més que decisiva: Toni Torregrossa, d’Urbàlia Rurana, a qui li dec el meu primer encàrrec “professional” com a escriptor de música; Vicent Torrent qui, al costat de Manolo Miralles i Miquel Gil, m’encené la flama de la música tradicional en la meua adolescència, i ara ha estat l’instigador inicial del treball; i, sobretot, Honorat Ros que, des de l’AVL, ha pres el projecte amb un interés, una dedicació i una estima que mai li podré agrair com cal.
Ara començarem la roda de promoció que tindrà el tret de sortida durant la Fira del Llibre que se celebra a València des de demà mateix:

  • diumenge 10 d’abril: Estaré signant llibres des de les 11:30 a les casetes (36-39) de la llibreria La Traca.
  • dilluns 11 d’abril, 18:00: Presentació institucional del llibre a l’espai d’activitats de la Fira (amb altres dos obres publicades enguany per l’AVL).
  • primera quinzena de maig (encara per confirmar): Presentació a la Universitat Politècnica de València, amb actuacions en directe

(Aniré actualitzant el llistat a mesura que es vagen confirmant més presentacions).

Som-hi, doncs!

  1. Enhorabona! La criatura te molt bona pinta; haurà que tastar-lo. On es podrà adquirir? Farà alguna presentació per la Marina Alta?

  2. Benvolgut Vicent: Aquersta es una molt bona notícia. crec que fa molta falta la teva feina, rigorosa i ben documentada , estem cansats de llegir comentaris o notes de premsa en els que l’aprenent de turno demostra amb totes les seves dots que tan se li’n fot el que comenta i que no en té ni puta idea,. Almenys n’hi  en Frechina en Valencia que sap del que i de qui parle . Gracies per la teva feina !!

  3. Moltes felicitats Vicent. Era un llibre necessari,

    Gràcies per haver-lo fet.

     

    Pau

  4. Enhorabona, Josep Vicent. Estic desitjant llegir-lo. Espere poder anar a la presentació de maig. Supose que no et faltaran músics per tocar. Ja saps, només has de xiular…
    Molta sort.
    Eva Dénia

  5. Ho dius tu, ho digué el Pau Alabajos dissabte passat en parlar-ne, ho hem de dir tots els que hem sabut de la teva espera desesperant. Per fi! Però crec que hi haurà molts més “per fi!” degut a la importància del treball. Per fi podrem tenir a l’abast la informació necessària, segurament completíssima -coneixent-te…!-, imprescindible fins on has arribat, i que ens ajudarà a conèixer aquest país invisible, tan visible, que entre uns i altres s’ha anat amagant. Aquest treball el mostra complet i fa desaparèixer milions d’excuses de mal pagador, sobretot ara que al sud, precisament, la catalanitat esclata per damunt dels tòpics.
    Un cop més, estic emocionat de saber-te a prop sabent la importància d’aquesta tasca. Enhorabona, per fi!
    Una abraçada, Vicent

  6. Hui he passejat per la fira del llibre de Vivers amb la intenció de comprar el teu llibre. Ho he fullejat i m’ha encantat. A casa he llegit una estona i he de donar-te les gràcies pel gran treball. Un llibre de referència per a qualsevol músic que vulga conèixer les claus i història de la nostra música.

    Gràcies de nou.

  7. Bé, per fí el tenim a les mans, com ja et vaig dir a la Presentació, m’ha agradat molt el que he llegit fins ara, aprofitaré aquestes Festes per seguir gaudint i enriquint-me de la teua saviesa, Gràcies Frechina per aquest regal que tanta falta ens feia !!!!

  8. Hola, Josep Vicent.

    M’agradaria tenir este llibre a les meues mans per documentar-me per un treball universitari. He vist que a Sendra Marco es pot comprar online però un cop que cliques “Acceptar” t’indica que no es pot fer la compra i que acudisques a una llibreria.

    Hi ha cap altra forma de comprar-lo via web?

    Em podria indicar en quina llibreria de Barcelona o València el podria comprar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!