ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

5 d'abril de 2013
Sense categoria
2 comentaris

CYPRUS DEMERGIT

Possiblement no hi havia cap més remei que fer el que s’ha fet, però a partir d’ara la inseguretat jurídica i financera s’instal.larà als nostres migrats estalvis – això, els qui en tinguin -. Comprenent els problemes de fons, ni entenc com s’ha deixat com les coses arribéssin a aquest punt, ni veig com les coses es podrien haver fet pitjor. 

A Xipre tothom estava content, fent el viu, sense pagar el que havia de pagar, convençut que la vida és bufar i fer ampolles i té, han arribat els espetecs de cop i el govern ha decidit que tots els ciutadans que tenien diners als bancs s’havien de gratar les butxaques per tal que l’illa no s’enfonsès definitivament.

Efectivament, el sistema és una mica bèstia, però probablement els mediterranis amb això dels diners també som una mica bèsties. A països on a l’hora d’exprèmer les administracions hi ha més ciutadans dels que hi ha al cens i que a l’hora de pagar no hi ha ni Déu, els governs se les han d’empescar per a que d’alguna manera surtin els contes.

La meva suggerència seria que només hi haguès els funcionaris justos i necessaris, es a dir, els funcionaris productius i que es poguèssin pagar, però el govern xipriota tenia tanta urgència de calés que no es podia esperar a una aital reforma. Havia de fer un moviment brust que fes que el calaix s’omplís de sobte sense donar temps a ningú a reaccionar.

La recaptació de la jugada entenc que serà magnífica. De sobte els diners que no han tributat durant anys i panys tributaran i purgaran els seus pecats. Però em temo que el primer que faran molts xipriotes quan, finalment, puguin tornar a disposar dels diners dels seus comptes bancaris, serà comprar una caixa forta i guardar tots els diners a casa, de manera que quan el govern vulgui tornar a fer de Robin Hood, només es trobi amb una teranyina.

 

  1. Quan l’autoritat de la mirada d’un infant, encara és fermesa inalterable que es posa damunt la nostra vergonya, veig amb claror absoluta una terra desgraciadament inhabitable.

    Aquest escrit pretent ser un vòmit amb totes les escupinades segregades pel fetge, a la cara del roí més putrefacte. 

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!    

       

     

  2. La darrera idea (o no) del govern xiprès per omplir la seva caixa ha estat tirar de la ludopatia. A l’Estat espanyol, tres quarts del mateix: les “perdues” als casinos es podran desgravar de la declaració de renda.

    La propera gènial idea d’aquests governants serà prostituir als nens i nenes. Temps al temps.

    I encara hi han innocents que donen les culpes al “nord” i a la Merkel!

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!