La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

23 d'abril de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Ljiljana Butler (La Mediterrània invisible, 13)

Frozen Roses
Snail Records/Resistencia, 2009
SR66011

Tant s’ha insistit en equiparar-la a les grans dames del jazz americà —la Billie Holiday dels Balcans o l’Ella Fitzgerald gitana, se’n diu, amb una alegria que ratlla la frivolitat— que finalment ha enregistrat un disc que sembla pensat per satisfer la comparança: acompanyada d’una banda de jazz i incloent-hi, fins i tot, un dels números més celebrats de Lady Day, “Sumorna Delerja” — la desolada “Gloomy Sunday” que tanta lúgubre llegenda arrossega des que Rezso Seress musicara el poema de László Jávor el 1933.
(continua)

Feia molts anys que no se sabia res de Ljiljana Petrovic. Nascuda a Belgrad i feta cantant als cafés d’Skadarlia, les convulsions bèl·liques de l’antiga Iugoslàvia i la puixança del turbo-folk —estil que barreja els ritmes moderns amb alguns rudiments de la tradició musical balcànica i que ha tingut com a figures més destacades Lepa Brena i Ceca, ben instrumentalitzades pel règim de Milosevic— l’havien retirat de l’escena i fet marxar del país.
El 2002, però, reapareix sobtadament de la mà del productor Dragi Šestic, amb el nom de casada i cantant amb els Mostar Sevdah Reunion en un disc excepcional, The Mother of Gipsy Soul, al qual seguiran Legends of Life (Snail Records, 2007) i aquest Frozen Roses que la consagra definitivament al capdavant de les veus femenines dels Balcans.
Ljiljana Buttler canta amb una veu cansada i fosca, d’una sensualitat ombrívola, que avança sinuosa, prenyada de nit i misteri, infectant les cançons amb una pena profunda i indefinible: tant se val que siguen laments com “Ne kuni me, ne ruzi me makjo”, que demanen aquesta empatia amarga, com peces alegres i festives —“Ej borije”, per exemple— que, en altres mans, esdevindrien d’una eufòria encomanadissa i que, en les seues, traspuen una melangia inquietant. Arribats a aquest punt, les comparances perden tota operativitat: la veu de Ljiljana s’imposa per damunt de qualsevol referent, ens atrapa amb la seua dicció enigmàtica i elegant i exhibeix una personalitat única, desparionada, definitivament incomparable.

(Caramella 23)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!