Com a trofeu, la Copa no em motiva
gaire més que el Gamper. Això vol dir que vull
guanyar-la sempre, però no em cabrejaré si ens elimina
el Benidorm, la Gramanet o el Tordesillas. Ara, si ens elimina el
Saragossa ja em fot més. Perquè aquesta gent fa ràbia i tenen mala llet.
Però el que realment em posa
brut de la Copa és que hi ha final. Amb el seu autocar ple de
bufandes, entrepans de fuet i càntics. Amb la caravana de milers de culers
ocupant qualsevol ciutat espanyola. Amb tantes hores previs per
visitar els bars i tastar la cervesa. Amb la pertinent xiulada al
Borbó mata ossos. Amb la festa a la grada, l’emoció, el
tot o res… sí, vull anar a aquesta final.
I no sé si encara vaig dormit o si m’agrada jugar a fer de lletera, però
em fa trempar imaginar-me que si l’any passat va ser màgic,
aquest encara podria ser millor. Només ens fa falta encadenar
una ratxa de victòries a la Lliga, passar una ronda, guanyar
la final de la Copa i, finalment, fer un petit miracle a Anfield i
vencer uns quants partits de la Champions fins a treure’ns l’espineta
d’Atenes. Impossible is nothing.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Visca la lletera!
Vau veure l’home gros de darrera el rikjjard? El de la camisa rosa? Doncs molts culers vam viure en un pais del mateix color -durant uns instants- en acabar el partit.
Ara tornem a la realitat, que encara podria ser millor…
El Liverpool no será el Saragossa, però espero que els collons del barça Sí!
Visca el Barça!!
El Liverpool no será el Saragossa, però espero que els collons del barça Sí!
Visca el Barça!!
El Liverpool no será el Saragossa, però espero que els collons del barça Sí!
Visca el Barça!!