La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
29 de desembre de 2009
Sense categoria
3 comentaris
Joan Monleon i Canal 9
Aquest matí ens ha sobtat la notícia de la mort de Joan Monleon, personatge imprescindible de la faràndula valenciana -cantant, actor, presentador de televisió, showman-, on ha estat una de les seues figures amb més carisma i amb una popularitat més transversal.
La seua fama començà a cimentar-se en la dècada del 1970 quan, al front d’Els Pavesos, passejà la seua insòlita proposta musical, entre la revista i el surrealisme popular sobre un fons de repertori majorment tradicional, per la pràctica totalitat de pobles valencians. Una proposta que deixà per a la posteritat quadre discos i una retafila de clàssics de la cançó festiva valenciana: “El Cabanyal”, “La manta al coll”, “Micalet Garcia”, “Xe que agust”, “El sabater de Sollana”, “Sant Antoni de Gavarda”, “El tio Pep”…
En directe, Monleon acaparava bona part del protagonisme amb la seua presència desficaciada i entranyable, connectant amb una tradició valenciana d’humor de traç gruixut molt arrelada en l’àmbit popular que ells parodiaven amb èxit indiscutible. (continua)
Avui, quan Canal 9, la televisió que el consagrà definitivament amb un concurs on la paròdia continuava -però ja no s’entenia-, s’ha fet ressó de la notícia, ha oblidat fer cap menció a Els Pavesos en els dos miserables minuts que li ha dedicat. Em pregunte quines hauran estat les raons de l’oblit: la postergació de la música en valència a Canal 9 ha arribat a un límit que ja no es pot ni mencionar el nom dels grups històrics? El redactor de la notícia no ho ha considerat una dada rellevant? O, simplement, desconeixia l’existència de la formació? No sé per què, però jo m’inclinaria més aviat per la tercera opció…
En tot cas, Monleon, principal actiu de la cadena en els seus primers anys de singladura, no mereixia aquest oblit ni aquest tractament negligent i indocumentat.
En tot cas, Monleon, principal actiu de la cadena en els seus primers anys de singladura, no mereixia aquest oblit ni aquest tractament negligent i indocumentat.
Il·lustració: Anunci d’una de les seues primeres actuacions al II Festival de Folk del País Valencià (publicat a Las Provincias, organitzat per Lo Rat Penat i presentat per Baltasar Bueno… ).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan baixàvem de Barcelona a Tortosa per visitar als iaios i recollir taronges, enganxàvem Canal 9 i vèiem el Show de Monleón. Era tot un esdeveniment, perquè a Barcelona no el podíem veure. Del programa no recordo massa cosa, però sempre m’ha quedat la imatge de Monléon vestit de fallera i tota la família pixant-se de riure.
Crec que és indubtable que el tractament de la notícia, a banda de la frivolitat i banalitat que mostra, està basada en l’oblit. Un oblit generalitzat en els mitjans del país. Ahir, quan al Telenotícies de TV3 van donar la breu informació sobre la seva mort, el locutor va llegir la notícia, de la qual segurament no n’era responsable en el part peró sí en la difusió, i va dir que era els cantant del grup “los” Pavesos. L’exotisme sudista i la imbecilitat nordista en la més entranyable connexió.
I no parlem de l’interior dels textos que en parlen. De quin país era aquest senyor? Amb quina llengua comunicava? Com en tantes coses, marcians!!!
Gràcies, Frechina, per fer d’altaveu d’este país ensopit que ha tirat terra i ciment damunt la cultura feta en aquells anys. Anit, en Ràdio 9, a la una de la matinada, només es van recordar del Monleon de la paella russa, la clòtxina i la carxofa. En fi, qui mana ens la fa pagar.