La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
Pep Botifarra a Xàtiva. 1. Presentació
Bona nit,
Fa tres anys ens reuníem ací per a la presentació del primer disc de Pepe.
Aleshores estava a punt de donar el salt a la popularitat que ara ostenta. Era un secret a veus que corria de boca a orella a velocitat de vertigen. Es deia: “Ha eixit un nou cantaor, que li diuen Botifarra…”. Nou cantador… Dolia una mica sentir-ho, però semblava que, després de més de trenta anys de recórrer pobles i ciutats fent nits d’albaes o acompanyant grups de danses, per fi li havia arribat l’hora.
Ara, tres anys després, ja no cal el boca-orella. Avui tots els diaris n’han parlat, fins i tot, aquells que mai ho haurien fet en altres circumstàncies.
I tots, TOTS, han fet servir, casualment, el mateix qualificatiu: fenomen. Tothom en parla del fenomen Botifarra.
(continua)
Hem de dir que sembla un qualificatiu ben escaient perquè, com sabem, fenomen significa “fet poc freqüent, extraordinari, digne d’admiració”. I ausades que el cas de Pep reuneix totes aquestes qualitats. Però hi ha alguna cosa que, a mi personalment, em deixa una miqueta intranquil quan utililitze la paraula fenomen, perquè, en el fons, amaga un cert punt d’incredulitat per la nostra part.
Estem tan desencantats del que passa al país, que ens resulta sorprenent el fet que tinga èxit un grandíssim cantaor, que canta acompanyat dels millors músics possibles i, a més, interpreta un grapat de cançons meravelloses que han travessat el temps i que tenen l’aval inapelable de la tradició. On està l’extraordinari del cas? On està el fenomen? No serà que els fenòmens som nosaltres?
Jo diria que sí i que per això l’aplaudim amb tant d’entusiasme. Perquè ens fa retrobar-nos amb una part de nosaltres que havíem perdut pel camí.
Aplaudir a Pep Botifarra és un exercici d’autocelebració. Li aplaudim, però el gest duu implícit un aplaudiment també a nosaltres. No a nosaltres els que estem ací: a un nosaltres més ample, boirós i integrador. A nosaltres, els valencians. Perquè en la veu i el gest de Pep intuïm que hi ha alguna cosa molt nostra, que els transcendeix i ens vincula a això tant sovint inaprehensible que és la identitat col·lectiva.
Aplaudim Botifarra perquè en la seua veu i el seu gest, en el seu divertit discurs, en el seu posat en l’escenari i en la vida, veiem com hi espurneja un besllum d’esperança. I això, certament, no té preu.
Què us sembla si comencem aplaudint-li ja?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“en el seu posat en l’escenari i en la vida,” Quen varem estar a Sa Pobla ço que més em va agradar d’ell fou que feia maravelles sense immutar-se, sense aquest aire de importància que usem en excés els “cantautors” En Pep em va caure be per que feia el que feia tal com s’ha fet sempre . Jo també aplaudeixo Botifarra.
Jo conec al Botifarra de fa uns 20 Anys, sempre l’he vist igual, soltant eixes parides que pot repetir 1000 vegades i continuen fent-he la mateixa gràcia que si ho diguera per 1ª vegada, planer, proper, mai no vol ser el Centre d’atenció, encara que és inevitable que ho siga, jo aleshores no cantava, l’acompanyava amb la Dolçaina a les nits d’Albaes, i s’ho passave’m d’allò més bé, per llarga que fora la nit mai no l’he vist queixar-se, fa 3 anys la gent d’El Montó d’Alcàsser el van dur i per tenir al Públic fins el final, el posaren el darrer (hi havien 2 grups més ), ell acabava a les 2 i mitja l’actuació i a l’endemà es posava a treballar a les 7 del matí, ni una queixa, com diguem ací, UN TROS DE PA, en quan al Pep a l’Escenari, no tinc paraules IMMENS !!!!
Va ser una passada!. Va estar rebé. També les teues paraules de presentació que obrien l’acte, i que reprodueixes ací. També Jacint. I tota la resta de músics i cantaors que va participar … És veritat que estávem tots pletòrics, emocionats, tant els de dalt de l’escenari com el públic en les butaques.
Ho expliques molt bé en la crònica.
Per cert, el cartell i la portada del disc xulíssima també.
A la presentació ja vas dir que Pep era un fenòmen. Al acabar el concert li ho vaig dir a Empar perquè a tu no et vaig poder vore: tu també eres un fenòmen. La presentació que vas fer a l’espectacle va ser magnífica i crec que encertes totes totes.
Del concert de Pep únicament dir que les paraules es queden curtes per descriure el que vam sentir el divendres. Magnífic.
Enhorabona per tantes les tasques que eres capaç de dur endavant!