La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

12 d'octubre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Houria Aïchi (La Mediterrània invisible, 12)

HOURIA AÏCHI & L’HIJÂZ’CAR
Cavaliers de l’Aurès
Harmonia Mundi, 2008
AC126

Quan a la meitat de la dècada del 1950 s’inicia la guerra de la Independència d’Algèria a les muntanyes de l’Aurès, una de les estratègies psicològiques emprades pels francesos contra els algerians fou evitar que els genets de la zona pogueren muntar a cavall, amb la qual cosa desactivaven un dels recursos principals de la guerrilla i, el que és més important, atacaven el moll de l’os del seu honor.

(continua)

Houria Aïchi, cantant chaouïa,amaziga, nascuda a les mateixes muntanyes de l’Aurès, honra ara la memòria d’aquells genets llegendaris amb un disc corprenedor on s’acompanya de la talentosa formació Hijâz’car, establerta a Estrasburg i liderada per Grégory Dargent, que vesteix el cant profund d’Houria, pletòric de força i misticisme, amb vestits filats sobre els bastidors del jazz, el rock i l’univers sonor àrab —molt present a través de la inclusió esporàdica d’enregistraments històrics.

Així, el fraseig reiteratiu de la intèrpret, al qual donen resposta uns cors insistents, circulars, mesmèrics, es retorç sobre la barreja de ritmes orientals i occidentals que li procura la banda transformant els sons ancestrals del repertori Chaoui en una estètica nova però, alhora, indiscutiblement arrelada a les formes originals.

Si els genets de l’Aurès representaven en la seua figura els valors del coratge i la dignitat, no se’ns ocorre millor homenatge que cantar-los amb aquesta veu, valenta i genuïna, que encarna, en la seua dimensió artística, uns valors similars.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!