És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.
Henry van Dyke (1852-1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l'any 1896 un conte nadalenc anomenat "The Other Wise Man" (L'altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.
A continuació podeu trobar el conte resumit:
El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l'Artaban, amb un diamant de l'illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l'esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.
frange |
Política |
dijous, 13 de desembre de 2007 | 00:18h
El Socialista Espanyol José Bono, ha afirmat que les nacions són un invent, i té raó, la nació espanyola és un invent, així com la francesa, la catalana, la anglesa... Perquè som les persones les que les hem creat, a través d'una cultura comuna, d'una llengua... les nacions són sentiments, i els sentiments són humans. Per tant tota nació és inventada per un grup de persones que senten el mateix dins d'un territori.
Aquest migdia al Telenotícies de tv3 han recomanat un web (EveryScape.com) per passejar virtualment per diferents ciutats americanes, i mentre estava donant un tomb virtual per la 5ena Avinguda de Nova York, m'he topat amb una botiga que es diu Mikimoto, i jo com a gran fan de'n Miquel Calçada, lògicament m'he recordat del seu antic "nom de batalla", i irònicament he pensat: "si que està forrat en Mikimoto que s'ha muntat una botiga a Nova York i tot... potser va aprofitar algun viatge de l'Afers Exteriors per muntar-la" lògicament després, tot encuriosit pel descobriment, he cercat "mikimoto" al Google per saber de que es tractava, i és una multinacional Japonesa fundada per en "Kokichi Mikimoto" dedicada a la joieria amb botigues arreu del món.
Bromes a banda, cal recordar que diumenge que ve, 16 de desembre, en Miquel Calçada presentarà durant més de 12 hores la 16ena edició de "La Marató de tv3", que enguany estarà dedicada a les malalties cardiovasculars.
Avui he agafat un tren, feia temps que no n'agafava, he intentat evitar-ho des que hi ha el caos de la xarxa ferroviària al voltant de la ciutat de Barcelona, però avui en un ànim entre d'aventurer de pa sucat amb oli i de massoquista, m'he decidit a agafar el tren per tornar a casa després de passar el cap de setmana a Tarragona a casa de la Laia.
Per sorpresa meva quan he demanat el bitllet per anar a Barcelona (ja
no l'he demanat pel Prat de Llobregat perquè em sembla que no hi para
cap tren, i no tenia ganes d'agafar l'autobús des de Gavà) m'han dit
que anava per la via de Vilafranca del Penedès fins a Martorell, i que
allà hauria de canviar a un rodalies fins a Barcelona-Sants. Després de
rumiar-m'ho una mica, i fent ús d'aquell rampell que he dit abans
d'aventurer/massoquista (i pensant que segur que em donaria per
escriure això que ara ja hi ha al bloc) l'he comprat.
La
CORI (Coordinadora Reusenca Independent), presenta el seu número de loteria, el
79903, un número bonic, si no fos
perquè curiosament coincideix amb el sou anual de l’alcalde de Reus, Lluís
Miquel Pérez, l’alcalde més ben pagat del Camp de Tarragona i les Terres
de l’Ebre. Mentre alguns ens aniria bé que ens toqués la loteria, a d’altres ja
els ha tocat... Que hi diu l’alcalde?
El
fenomen de la CORI encapçalat per l’Ariel Santamaria, és força interessant més
enllà de que el líder del partit reusenc vagi vestit d’Elvis als plens de l’ajuntament.
El que semblava que només seria un partit freak, accentuat pel gran
abstencionisme i decepció general amb els partits hegemònics, resulta que té
iniciatives imaginatives alhora que interessants, i de tant en tant surt als
mitjans catalans.
Fa uns quants dies que vaig rebre una nota de premsa de la fundació PuntCAT que explicava que han presentat un estalvi de pantalla que es diu "Mots amb cara i
ulls" en motiu de la presència de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, i que us podeu descarregar al seu web.
És un estalvi de pantalla interessant perquè van apareixent tres parts de la cara (el front, els ulls i el nas, i la boca i la barbeta) de diferents autors barrejades de forma aleatòria, al costat d'una cita seva, o d'alguna frase d'algun llibre seu, alhora que coneixes nous autors, o bé els redescobreixes.
A part de la vessant divulgadora de la literatura catalana, té una part més lúdica, i és que quan queden alineades les tres parts de la cara d'un mateix autor, t'apareix un codi en pantalla, que pot estar premiat amb un llibre signat pel seu autor.
Jo ja me l'he instal·lat al meu ordinador i a més ja m'ha donat bons resultats, perquè precisament he estat premiat, i la foto que ha sortit era la de'n Joan-Lluís Lluís.
Ara només em falta saber quin és el llibre, si és d'aquest mateix autor, i quant trigaré a rebre'l...
La Monarquia representa “la unidaz de la Nación Española”, és l’únic element cohesionador d’Espanya, i precisament per això a Catalunya hi ha un sentiment antimonàrquic molt important.
Molts catalans són més antimonàrquics que no pas republicans precisament pel fet de que la Monarquia que ens afecta és la espanyola, i sobretot perquè simbolitza la unitat espanyola que a molts ens incomoda.
Segurament si encara hi hagués un
successor de les antigues dinasties catalanes, o sigui, un digne hereu
del rei Jaume I, a la majoria de catalans no ens incomodaria tant la
monarquia com ho fa ara, ben al contrari, segurament la reivindicaríem,
i encara més si aquesta suposés la unitat dels Països Catalans,
d’aquesta manera acompliria el mateix objectiu pels catalans que
acompleix la borbònica pels espanyols.
Aquest cap de setmana sóc a Tarragona, i m'assabento per la meva xicota (que és d'allà, i per això hi sóc) de que el divendres a la llibreria "La Capona" hi fan la presentació del llibre d'en Saül Gordillo
"Nació.cat", un llibre que ja vaig llegir fa uns mesos, quan va sortir a la venda, i que el recomano ferventment a tothom que li interessi com es va desenvolupar tot el procés d'aprovació del domini PuntCAT.
Tot i que ja havia llegit el llibre la presentació va ser molt enriquidora tant per les explicacions d'en Saül,
com sobretot pel punt de vista de'n Manel Sanromà, un dels màxims
impulsors del PuntCAT, que ens va explicar algunes interioritats i anècdotes molt
interessants i divertides.
Joan B. Culla, historiador i escriptor català, fa un article que publica al diari espanyol "El País", sobre la Diada Nacional de Catalunya, titulat "Una Diada peculiar", on explica les seves impressions sobre el darrer 11 de setembre, i la meva sorpresa ve quan escriu: "...la reciente Diada se ha singularizado también por la eclosión de
plataformas soberanistas o independentistas extra, supra o
interpartidarias: a los ya más o menos conocidos Fòrum Català Pel Dret
a l'Autodeterminació (FOCDA) y Plataforma Pel Dret de Decidir hay que
añadir ahora Sobirania i Progrés, el Cercle d'Estudis Sobiranistes,
Catalunyacció, Araítaca, Estatpropi.cat, Postindependència y alguna más
que seguramente se me escapó."
Efectivament, esmenta
PostIndependència, el meu nou web dedicat a la independència de Catalunya, i especialment en que canviarà el nostre país després de la independència.
És un orgull veure que aquest projecte que encara està naixent apareix al costat de plataformes tant consolidades com la "Plataforma pel dret de decidir", o "Sobirania i progrés", i espero que algun dia pugui tenir un cert ressò, al marge d'un petit esment en un article crític amb aquests moviments.
frange |
Història |
dilluns, 17 de setembre de 2007 | 00:33h
Avui estava "viquipediejant" per la wiquipedia anglesa, i he descobert un article interessant, que llista per data de fundació els diferents països del món, fins hi tot els ja no existents com a tals, com podria ser el cas de Catalunya (m'ha fet una certa gràcia veure que hi apareixia), que diu que: a l'any 988 Catalunya s'independitza de facto del regne de França.
Aleshores he anat baixant llista avall, fins que m'he topat amb el 1714, i em sorprèn veure que...
La Diada en menor mesura també la vaig gaudir com a visitant, ja que vaig donar un parell de voltes ràpides per la Mostra d'entitats dels Països Catalans, i em vaig adonar de que aquest esdeveniment cada any és més gran, i pren més rellevància.
Aquest any l'amic Andreu Bassols i jo mateix ens hem decidit a muntar una parada sobre les nostres webs, a la mostra d'entitats dels Països Catalans a l'Arc de Triomf de Barcelona.
Ha estat interessant viure la diada des de l'altra banda, ja que des de feia alguns anys hi anava com a visitant, aquesta vegada ho he pogut fer com a expositor.
Ens ha servit per donar a conèixer els nostres webs repartint pamflets explicatius, De tot i més.cat (ja veterana), i la nova PostIndependència per la meva part, i la Xarxa Eines.cat, que consta de diverses webs, per part de l'Andreu. I a més hem pogut autofinançar una mica aquests projectes venent les samarretes que hem fet fer posant: "u.n.i.c.é.f. una nació independent catalana és factible" que ha tingut una molt bona acollida per part de la gent. (Si hi esteu interessats poseu-vos en contacte amb nosaltres a través dels nostres webs, i us les farem arribar.)
Fotografia feta pels organitzadors de l'esdeveniment, on sortim l'Andreu (a l'esquerra) i jo (a la dreta -sense cap mena de connotació política que quedi clar...-).
Moltes gràcies a tothom! Visca Catalunya, i visca els Països Catalans!
S'ha iniciat una campanya a la catosfera per internacionalitzar el cas de l'Èric Bertran, i aquesta consisteix, en fer un visionat massiu entre els dies 3 i 9 de setembre de la primera part del documental subtitulat en anglès que hi ha disponible al Youtube.
Així, mitjançant el recurs coordinat de les noves
tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir
una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit
democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està
experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi
de tenir un Estat propi.
A sota teniu aquest primer fragment, la resta els trobareu junt amb aquest al youtube.
Aquest any l'amic Andreu Bassols i jo mateix ens hem decidit a muntar una parada sobre les nostres webs, a la mostra d'entitats dels Països Catalans a l'Arc de Triomf de Barcelona.
El proper
