frange |
Llibres |
diumenge, 4 de maig de 2008 | 00:30h
Títol original anglès: The Thirteenth Tale Gènere: Novel·la Autora: Diane Setterfield Any: 2006 Traducció al Català: Rosa Borràs Montané Editorial:Editorial Empúries (Grup62) Col·lecció: Narrativa Format: Tapa dura, 400 pàgs, 232x162x39mm
Aquesta novel·la de Diane Setterfield, relata el procés de redacció de la biografia de la famosa i misteriosa escriptora anglesa Vida Winter, la qual no ha explicat mai ni un sol detall del seu tortuós passat a la opinió pública (sempre que se li ha preguntat al respecte en alguna entrevista, s'ha inventat una història diferent). Però ara és gran, i està greument malalta, per això encarrega a una jove (després de llegir el seu assaig sobre uns bessons escriptors), filla d'un llibreter de vell, anomenada Margaret Lea que escrigui la seva vida. La jove, que te alguns problemes d'identitat, accepta l'encàrrec una mica a contracor al principi, com un repte, i trobarà alguns punts de contacte entre la seva pròpia vida i la de l'escriptora.
Feia dies que em voltava pel cap de fer-me una capçalera nova pel bloc/g, d'aquestes que són una imatge, però el dubte era: quina imatge? Una foto meva? Alguna imatge amb un motiu pratenc? Una foto meva en un entorn pratenc? Finalment, ha triomfat el motiu pratenc sense la meva presència (pel risc d'espatllar la foto...), i he pensat que un avió és un símbol prou pratenc, tenint en compte que acollim un aeroport a la nostra ciutat... Així doncs, des d'aquesta passada nit, ja formo part del "selecte club" dels blocs/gs de mésVILAWEB amb capçalera personalitzada, integrat en la actualitat pel Saül Gordillo, en Cesk Freixas, na Bel Zaballa, na Xesca Ensenyat, els Obrint Pas entre moltíssims d'altres...
Aquesta tarda, he anat al Centre Cívic Jardins de la Pau, molt a la vora de casa meva, a veure la exposició "Paisatges ciber-romàntics" d'Albert Puntí. La imatge que m'ha agradat més és la que he penjat en aquesta entrada, ja que és molt impressionant veure un dels nous símbols de Barcelona destruït.
L'autor defineix el conjunt de l'exposició amb les següents paraules: "Aquest projecte té com a objectiu tractar sobre la fragilitat de les empreses humanes , i respon al creuament de dos conceptes; en primer lloc la idea de que la nostra civilització com qualsevol civilització anterior tindrà un final i en segon lloc, a nivell formal, el tractament de la ruïna en la pintura romàntica.
frange |
Llibres |
divendres, 18 d'abril de 2008 | 01:01h
Demà, divendres 18 d'abril a les 19.30, el meu cosí Jordi Ribas i Domènech presenta a l'Hotel d'entitats del Prat, el llibre pòstum del nostre avi. Aquest llibre, s'ha encarregat de fer-lo el meu cosí, ordenant i reescrivint alguns articles de l'avi publicats al periòdic local Delta, i d'altres d'inèdits, on parla de la seva vida, i de la Història del Prat de Llobregat, i del nostre barri, la Barceloneta (la del Prat, no la de Barcelona).
Jo també hi he tingut una implicació més o menys directa en el procés, ja que durant una bona temporada, vaig transcriure els escrits de l'avi que es publicaven al periòdic Delta, tot i que la feinada que ha estat fer el llibre és tota mèrit del meu cosí Jordi, que ha fet un treball excel·lent.
Finalment s'acomplirà la il·lusió del nostre avi, encara que ell no la haurà pogut veure per només mig any...
Hi esteu tots convidats, a més, al final de la presentació hi haurà un petit refrigeri per gentilesa d'Amics del Prat.
frange |
Cinema |
diumenge, 13 d'abril de 2008 | 16:14h
Títol original: 21 Nacionalitat: EUA Gènere: Thriller Any: 2007 Estrena a Catalunya: 11 d'abril del 2008 Director: Robert Luketic Repartiment: Jim Sturgess, Kate Bosworth, Laurence Fishburne, Kevin Spacey, Liza Lapira, Josh Gad, Masi Oka Doblada al català: No Producció: Sony Pictures Pàgina web americana Pàgina web espanyola
Un grup d'estudiants del MIT (sigles en anglès d'Institut Tecnològic de Massachussets), reclutats i ensinistrats pel seu professor, es dediquen a fer fortuna als casinos de "Las Vegas" jugant al Black Jack cada cap de setmana, amb un mètode matemàtic, un
acurat treball en equip que consisteix en un llenguatge nou que només
ells coneixen, on cada paraula i cada gest té un significat determinant
per guanyar la partida, i on cadascú té el seu paper per aconseguir un
objectiu comú: guanyar molts diners sense que els enxampin!
Molta gent es queixa tot sovint de que cada vegada que renta el cotxe plou, a mi no m'ha passat gaires vegades, però ahir vaig rentar el cotxe al vespre, i aquest matí quan l'he agafat per anar a treballar estava plovent... Desgraciadament ha fet bo l'embarbussament: "De ploure plou, però pel que plou, plou poc", però tota pedra fa paret, i convé que plogui per poc que sigui, per això proposo als que son més malastrucs que jo en aquest tema, que rentin el cotxe més freqüentment, i així ho faré jo també. Ja que som molts els malastrucs, cal que positivem la nostra malastrugança i salvem el país de la sequera! Faig extensiva aquesta crida a tot el país, perquè cal que plogui a tot arreu, però la adreço també molt especialment a la gent que viu al voltant de les capçaleres dels rius.
Aquest passat cap de setmana he posat una enquesta a "De tot i més.cat", relacionada amb el tema de la sequera qüestionant sobre la preocupació respecte aquesta situació. Si hi voleu participar entreu al web i al menú de la dreta la teniu a la vostra disposició...
Els veïns d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta estaven convocats aquest passat diumenge, 16 de març, a un referèndum per votar sobre la construcció del parc eòlic dels Pessells en territori municipal. Hi ha agut un 80% de participació, i el "no" ha guanyat per 630 vots, mentre que el "sí" s'ha quedat amb 160 vots.
Els arguments en contra son sorprenentment per motius ambientals, o d'impacte visual o paisatgístic, sembla mentida que gent o plataformes auto-denominades ecologístes puguin estar en contra de la instal·lació de parcs eòlics, que com tothom sap, és una de les energíes renovables que existeixen. Prefereixen potser la instal·lació de Centrals Nuclears? o anar consumint combustibles fòssils? pot semblar demagògic, però és així, rebutjar les energíes renovables, és fer-li un flac favor al nostre entorn natural.
frange |
Llibres |
dilluns, 3 de març de 2008 | 23:20h
Aquest passat dissabte he
anat a la carpa de la “Setmana del llibre en català” que
s'ha instal·lat al davant de la Catedral de Barcelona (del 29 de febrer al 9 de març), l'any
passat també hi vaig assistir, tot i que estava en un altre
emplaçament una mica més cèntric: la Plaça
de Catalunya també a Barcelona.
És interessant
d'anar-hi, ja que segurament és la llibreria més gran
en la que podrem ser mai, i el més important: el 100% dels
llibres són en català, contrastant amb el que en massa
llibreries o centres comercials no passa d'una o dues prestatgeries
dedicades a la llengua catalana mentre que la resta són en
castellà.
Si hi ha una cosa bona a Catalunya, és que som crítics i inconformistes gairebé per naturalesa, mai no en tenim prou, i aquests valors són els que fan progressar un país, en definitiva, la millora contínua. L'optimisme en general, no té perquè ser dolent, però ser massa optimistes en els moments en els que estem, porta a un cofoisme i un conformisme paralitzant, si ara ja estem bé, ja no cal fer res... i és evident que no estem bé, tot i que tampoc estem fatal, per això invoquem "la Catalunya Realista", i no la optimista, ni la pessimista. Tant l'optimisme sense motius, com el pessimisme excessiu acabarien portant-nos a la crisi, en el primer cas per ser irreal, i en el segon per depressió...
El meu "comPRATiota" (del Prat de Llobregat, com jo) Lluís Pérez, i en Roger Tugas, ambdos blocaires, han inaugurat un bloc col·lectiu no partidista anomenat "la Catalunya realista", que té per objectiu donar arguments des d'un punt de vista catalanista i d'esquerres per no votar al PSC-PSOE en les properes eleccions espanyoles.
El nom del bloc juga amb el lema preelectoral de la candidata del PSC per la demarcació de Barcelona Carme Chacón: "la Catalunya Optimista", però donant-li una vessant "realista", i mai millor dit, perque Catalunya en els darrers temps pot estar de tot menys optimista: la crisi de les infraestructures, l'estatut pendent de la resolució del tribunal constitucional, el dèficit fiscal de 19.000 milions d'euros el 2007, les promeses incomplertes de Zapatero...
El bloc està obert a la participació de qualsevol persona catalanista i d'esquerres que vulgui contribuïr a l'assoliment dels objectius del bloc. I m'han convidat a participar-hi publicant-hi articles. Avui mateix han publicat el meu article "Zapatero ja no és president, és candidat" que ja vaig penjar fa uns dies aquí al meu bloc personal, i ja estic preparant-ne de nous.
frange |
Política |
divendres, 8 de febrer de 2008 | 00:32h
Aquests darrers díes s'ha parlat molt als mitjans catalans del Super-dimarts, i que si Obama que si Clinton... i es poden criticar moltes coses dels americans, però a molts ens agradaria poder triar el candidat del partit amb el qual ens identifiquem més... sense entrar en que qualsevol cosa que fan es converteix en un espectacle.
No se si això es pot fer, però si comparem els vídeos de suport als candidats a la presidència del govern espanyol amb el del precandidat Barak Obama detectem unes petites diferències... i és que en Barak Obama es veu que il·lusiona molt a una part de la societat americana, per la seva mística, per la dosi d'autoajuda del "Yes, We Can" (Sí, nosaltres podem), pel seu to de gairebé telepredicador, per apel·lar als sentiments, en definitiva, per la imatge del canvi, i el vídeo de suport l'han protagonitzat destacats actors i músics de prestigi mundial.
En canvi a Espanya es troben dos candidats, que son els mateixos de fa quatre anys, que un s'ha passat tot aquest temps prometent, i incomplint les seves promeses, i l'altre insistint en la teoria de la conspiració... no hi ha canvi, no hi ha il·lusió... i els únics vídeos que s'han creat per donar-los suport, són el d'un jubilat tocant la guitarra, i el de la "Asociación Popular de Espanya en Colombia" (APE-COL).
Podeu veure'ls tots a continuació, i comparar, diuen que les comparacions son odioses... això deuen pensar els dos candidats espanyols quan veuen el de l'Obama.
He habilitat un nou apartat al web de la campanya anomenat “Enllaça’ns“,
on hi podreu trobar bàners, i avatars per a fòrums, o programes de
missatgeria instantània (com Messenger, Gtalk, o d’altres variants) de
la nostra campanya.
Si voleu promocionar la campanya només heu de copiar el codi
corresponent al bàner que us agradi més i enganxar-lo a la plantilla
del vostre bloc, web, o a la signatura dels vostres missatges en fòrums.
Per altra banda per fer servir els avatars, només us haureu de
descarregar la imatge corresponent a la mida d’avatar que necessiteu i
canviar-lo al vostre programa de missatgeria instantània, o en el
vostre perfil d’usuari dels fòrums de discussió en els que participeu.
A continuació us mostro els diferents bàners i avatars que trobareu a l’apartat “Enllaça’ns“.
El ministre d’Indústria Joan Clos, ha
demostrat aquesta tarda en una visita a Tarragona el seu total
desconeixement sobre els dominis en general, i del .cat en particular,
quan una periodista de l’Agència Catalana de Notícies (ACN)
li ha preguntat en relació a la nostra campanya per què no s’afavoreix
entre la comunitat internauta catalana la proliferació del domini .cat
com a alternativa voluntària al .es que regala el seu ministeri entre
tots els menors de 30 anys de l’Estat, i aquest ha respost textualment
que “els que volen tenir el .cat ja tenen a la Generalitat“.
Això seria correcte si del que parléssim fos d’un domini .ct, que
seria un domini territorial (de dues lletres, i que avui dia és
inexistent), que representaria a Catalunya, i en conseqüència seria
gestionat pel Govern de Catalunya, la Generalitat;
però resulta que el domini .cat representa la comunitat cultural i
lingüística catalana, que per tant supera les fronteres del Principat,
i s’estén per tots els Països Catalans, i arreu on hi hagi una persona
que parla en català, i que aquest domini el gestiona una fundació
privada, la Fundació puntCAT.
frange |
Política |
dimarts, 29 de gener de 2008 | 21:07h
José Luís Rodríguez Zapatero fa dies que ja no exerceix de president del "Gobierno de España" (com tant li agrada a ell), ara simplement és un candidat a president, perquè l'únic que fa és fer campanya electoral continuament, tant si va vestit de carrer els caps de setmana al míting del PSOE de torn, com si va vestit de president, simplement empra la presidència com a aparador de la seva candidatura, i la darrera proposta són els 400 €...
El passat 15 de gener, es va iniciar el pla "Jóvenes en Red" del Ministeri d'Indústria del "Gobierno de España", que consisteix en regalar dominis .es als joves segons diuen "para fomentar que los jóvenes Internautas establezcan y desarrollen su presencia personal y social en Internet."
Jo mai m'hauria pensat que demanaria un domini .es, però ja n'he demanat un, i és que tampoc havia pensat mai que es podria demanar un domini .es contra els dominis .es i gratis! Així que quan se'm va acudir vaig decidir de crear un web per fer una campanya contra el pla "Jóvenes en Red" i contra el domini .es. I que millor que fer el web calcant l'aspecte de la seva campanya però canviant-ne el contingut?
Una setmana després de demanar el domini, encara espero resposta sobre si se'm concedeix o no, confio que si, perquè em sembla que no conté cap de les paraules prohibides en els registres dels .es, simplement deuen estar saturats després de l'allau de peticions que hauran rebut.
Per a llegir el manifest, i adherir-vos-hi, podeu entrar al web de la campanya, que té com a adreça provisional: http://volemuncatnounes.detotimes.cat/.
Títol original anglès: The Thirteenth Tale
He habilitat un nou apartat al web de la 
