Una de les tres guies que porta Isabel per al viatge que fem junts a Nova York aquests dies explica que ací hi ha més de 13.000 restaurants. Precisament, l'audioguia de l'Empire State Building deia que, entre d'altres coses, Nova York és la ciutat més diversa que existeix al món, i no tant pel nombre d'immigrants, que es veu que també, sinó per la gran diversitat de procedències de tota la gent vinguda des de fa més de cent o cent-cinquanta anys. I aquest fenomen tan novaiorquès es manifestaria en les més de cent cuines diferents que es poden tastar en els restaurants d'aquesta ciutat. No tenim tants dies, però farem el que podrem. [+]
La costa valenciana és molt més interessant des de la mar. Especialment curiós és el contrast que es produeix entre la costa de la Marina Alta i la de la Safor. Hi ha com dos mars diferents. El del peu del Montgó, d'aigües més profundes, d'un blau fosc intens, amb una costa de roca, de muntanyes seques que acaben en penyassegats. I el dominat pel Montdúver que, retirat terra endins, deixa els bancals de tarongers, marjals i muntanyars a tocar de les onades que trenquen en les platges d'arena blanca i fina característiques de tota la comarca. [+]
Que U2 trie Barcelona per iniciar la seua gira mundial és una gran oportunitat i una molt bona notícia, tant per a la ciutat com per a Catalunya. Esdeveniments com aquest, amb contingut i projecció internacional, dels quals se'n parla arreu del món durant dies, setmanes i s'acaben comentant d'un any a l'altre, se'n donen ben pocs. La dificultat màxima està en atreure'ls i facilitar-los. El repte està en saber-los aprofitar de la millor manera possible sense vendre el potencial de la ciutat a qualsevol preu. [+]
Pràcticament tots els polítics que estan en contacte amb la realitat i toquen de peus a terra s'han preocupat per tenir un espai propi a internet. A ningú ja se li escapa que aquest és un canal de comunicació fonamental, tant en l'àmbit personal com professional. Actualment, la revolució de les eines de comunicació a través d'internet, l'anomenada web 2.0, que fan de la xarxa un espai més interactiu i més participatiu, ha provocat una nova eclosió de gent amb presència pròpia. Un col·lectiu molt ben identificat és el dels polítics. De fet, ja no es concep una campanya, un polític o un candidat sense un espai propi a internet. [+]
Ser saforenc i viure a Barcelona des de ja fa uns anys és una situació que pot oferir alguns avantatges, però, al mateix temps, moltes dificultats a l'hora d'entendre i valorar amb un cert coneixement de causa què passa al País Valencià. La gent que es troba en aquesta situació d'anar amunt i avall pateix allò típic de l'emigrant, que no serà ja mai més ni d'un lloc ni d'un altre. Segurament per això alguns valencians que vivim a Catalunya ens esforcem per entendre totes dues realitats i, sobretot, intentem fer-les compatibles. Res de nou, perquè som una mateixa nació, palem la mateixa llengua i tenim un recorregut històric i de futur que coincideix plenament. I qui no ho vullga veure que no es trega la bena dels ulls. [+]
Altres coses també, però, sobretot, el nostre és un país de revistes, impulsades per persones, col·lectius i entitats, petites i mitjanes empreses editorials, que conformen un univers propi de comunicació nacional. I l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec), constituïda el 1983 com a instrument per a donar visibilitat a les revistes que s’expressen en llengua catalana, ha esdevingut el punt de trobada d’una xarxa que avui aplega unes 150 capçaleres. Una entitat que treballa per impulsar aquestes revistes com a publicacions que aborden en català qualsevol àmbit de la realitat dels Països Catalans.
Enguany, a Rafelcofer, s’ha celebrat el tercer Festival de Poesia i el tercer Concurs de Minipoesia. I ja en van tres! I tres va ser el número màgic de la nit, perquè aquest any vam gaudir de la participació de tres poetes espectaculars, de tres generacions diferents, com ho són: Teresa Pasqual, Maria Josep Escrivà i Isabel Garcia Canet. Totes tres, ambaixadores de la nostra llengua i cultura, perquè no hi ha res més important que anar amb veu pròpia pel món, sense intermediaris, amb l’orgull i la seguretat que donen segles d’història i cultura literària. Un tercer festival que va estar amanit amb música del grup de saxos de Rafelcofer, l'Alqueria i Beniarjó, de tres pobles saforencs.
El trobador satíric Salvador Bolufer, acompanyat pel pianista i compositor Enric Murillo i la guitarrista Cristina Martí, ha debutat a Barcelona amb "El cantar de la burrera". I ho ha fet on calia, al Verger del Museu Frederic Marès, al peu de la Catedral, en el marc del festival de poesia de Barcelona, que enguany celebra els 150 anys dels Jocs Florals. I ha vingut de la mà de Maria Josep Escrivà, la poeta saforenca del Grau de Gandia, que va ser nomenada poeta de la ciutat de Barcelona ara fa un parell d'anys. El públic, nombrós, ha sabut riure i aplaudir poemes com ara: "La fallera lletja", "El potet de pixum" o "La delicà de Gandia".
Els companys d'institut del María Enríquez de Gandia encara coincidim en que hi va haver un abans i un després de les classes d'història de Santiago La Parra López. El primer dia de classe es posava els estudiants de la "línia en valencià" a la butxaca de seguida, perquè, tot remarcant el seu origen manxec, ell parlava la variant dialectal conquense del català! I amb aquesta afirmació, que ens comentava de tant en tant amb aquell accent peculiar que encara no ha perdut, deixava a banda els problemes quotidians de la llengua i el país en que ens havia tocat viure-hi, per aprofundir en els arguments de la història, que és on havíem d'aprendre a interpretar el present i encarar el futur. [+]
Centenars, segurament alguns milers d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la resta d'universitats del Principat, vam començar a conèixer València gràcies a Mavi Dolz, i la seua capacitat de connectar projectes i propiciar xarxes de país. Una aventura que es produïa cada any, gràcies als Premis Octubre, i que era especialment necessària per a aquells estudiants que, per motius diversos, vam "fer el salt" a València, anant des de qualsevol de les comarques valencianes a estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La costa valenciana és molt més interessant des de la mar. Especialment curiós és el contrast que es produeix entre la costa de la Marina Alta i la de la Safor. Hi ha com dos mars diferents. El del peu del Montgó, d'aigües més profundes, d'un blau fosc intens, amb una costa de roca, de muntanyes seques que acaben en penyassegats. I el dominat pel Montdúver que, retirat terra endins, deixa els bancals de tarongers, marjals i muntanyars a tocar de les onades que trenquen en les platges d'arena blanca i fina característiques de tota la comarca. [
Que 
Pràcticament tots els polítics que estan en contacte amb la realitat i toquen de peus a terra s'han preocupat per tenir un espai propi a internet. A ningú ja se li escapa que aquest és un canal de comunicació fonamental, tant en l'àmbit personal com professional. Actualment, la revolució de les eines de comunicació a través d'internet, l'anomenada web 2.0, que fan de la xarxa un espai més interactiu i més participatiu, ha provocat una nova eclosió de gent amb presència pròpia. Un col·lectiu molt ben identificat és el dels polítics. De fet, ja no es concep una campanya, un polític o un candidat sense un espai propi a internet. [
Altres coses també, però, sobretot, el nostre és un país de revistes, impulsades per persones, col·lectius i entitats, petites i mitjanes empreses editorials, que conformen un univers propi de comunicació nacional. I l’
Enguany, a Rafelcofer, s’ha celebrat el tercer Festival de Poesia i el tercer Concurs de Minipoesia. I ja en van tres! I tres va ser el número màgic de la nit, perquè aquest any vam gaudir de la participació de tres poetes espectaculars, de tres generacions diferents, com ho són: Teresa Pasqual, Maria Josep Escrivà i Isabel Garcia Canet. Totes tres, ambaixadores de la nostra llengua i cultura, perquè no hi ha res més important que anar amb veu pròpia pel món, sense intermediaris, amb l’orgull i la seguretat que donen segles d’història i cultura literària. Un tercer festival que va estar amanit amb música del grup de saxos de Rafelcofer, l'Alqueria i Beniarjó, de tres pobles saforencs.
Centenars, segurament alguns milers d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la resta d'universitats del Principat, vam començar a conèixer València gràcies a Mavi Dolz, i la seua capacitat de connectar projectes i propiciar xarxes de país. Una aventura que es produïa cada any, gràcies als Premis Octubre, i que era especialment necessària per a aquells estudiants que, per motius diversos, vam "fer el salt" a València, anant des de qualsevol de les comarques valencianes a estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona.
