Els populars valencians ho tenen tot de cara, les enquestes fa mesos que els donen majoria absoluta a l'Ajuntament de València i les Corts Valencianes. A hores d'ara, l'única cosa que els deu preocupar de veritat és que els votants no es relaxen massa i, motivats pel bon temps, preferisquen anar a la platja el pròxim diumenge 22 de maig. Per això, la recta final de la campanya electoral s'està vivint de manera especialment intensa a València. Ahir mateix, uns dies després que ho feren els socialistes amb el president del Govern central José Luís Rodríguez Zapatero, el PP omplia la plaça de bous amb un cartell format pel candidat Mariano Rajoy, el president Francisco Camps, l'alcaldessa Rita Barberà i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus. [+]
Com han canviat les coses en sis o set anys. Com sempre, per poder-ho apreciar cal mirar enrere, quan l'independentisme català era poc més que una proclama de carrer, festejada únicament en dates molt assenyalades. L'entrada d'Esquerra al Govern de Catalunya va marcar un punt d'inflexió, perquè va portar el sobiranisme a dins de la Generalitat i l'ha anat traslladant des del Govern al Parlament. Les diferents onades de consultes organitzades per la societat civil als municipis catalans han estat un altre punt d'inflexió, perquè demostren que l'independentisme va més enllà del desig d'uns quants i, el més important, que té camí per recórrer. Hi ha hagut altres elements que han influït a l'hora de situar l'independentisme en la centralitat de l'opinió pública, com ara: el posicionament clarament independentista del president del Barça o les múltiples i diferents reaccions provocades pels capítols de la sèrie de l'Estatut al Tribunal Constitucional. [+]
Després de veure el vídeo de la convocatòria unitària de la manifestació del 25 d'Abril a València, em puja la indignació a nivells difícilment suportables. Tamateix, puc entendre que molta gent estiga totalment immunitzada davant tant de despropòsit i tanta barbaritat. També puc entendre que, tocats per una d'aquestes síndromes que et fan negar la realitat més injusta per poder continuar vivint, hi haja molta gent indiferent. Fins i tot puc entendre que, davant les alternatives polítiques tan fluixes i tan contradictòries com les que tenim els valencians, molts hagen perdut la confiança i s'hagen acostumat a conviure amb la mediocritat i la prepotència dels que manen. [+]
Quan parlem de llengua i cultura al País Valencià és més fàcil dir que tenim el que ens mereixem, i és que massa sovint els valencianoparlants només podem sentir-nos arraconats lingüísticament i abandonats culturalment. Però, no hem de perdre de vista que qualsevol avenç sempre és positiu, i que d'alguna manera continuem connectats amb els països veïns. A més a més, encara que al País Valencià la situació puga ser de mínims, cal pensar que no està resolta del tot a favor de ningú. [+]
Aquests dies estic descobrint la força de Joan Laporta com a president del FC Barcelona. Aquesta persona, també coneguda per les seues pròpies expressions "m'estic fotent com un bacó" o "al loro, que no estamos tan mal", ha centrat converses de tota mena aquests dies de Nadal a la Safor. A mi mateix m'han fet preguntes com ara: què li passava al president del Barça? Per què feia política des del futbol? I he escoltat explicacions de tot tipus sobre les seues declaracions independentistes i les seues pressumptes aspiracions polítiques. [+]
Una manifestació multitudinària, de milers de persones, convocades per internet i pel boca a orella, va col·lapsar el centre de la ciutat de València el dissabte passat, 31 d'octubre, a la vesprada. En solemne processó recorríem els carrers en contra de la corrupció, per demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana. I és que el govern absolut del PP s'està mostrant de la manera més dèspota i corrupta possible. Les majories absolutes no són bones, mai ho han estat, ni ací ni enlloc. [+]
El setmanari El Temps del 6 d'octubre dedica la portada a la batalla de València amb una llarga i entretinguda entrevista al que va ser el primer president del Consell de la Generalitat Valenciana, Josep Lluís Albiñana. Aquesta revista té el mèrit de situar a les seues portades temes i personatges que difícilment els trobaries a cap altre lloc i, això només, la fa imprescindible del tot, original i necessària, en aquest país nostre mancat de publicacions i mitjans de comunicació d'àmbit nacional. [+]
Ser saforenc i viure a Barcelona des de ja fa uns anys és una situació que pot oferir alguns avantatges, però, al mateix temps, moltes dificultats a l'hora d'entendre i valorar amb un cert coneixement de causa què passa al País Valencià. La gent que es troba en aquesta situació d'anar amunt i avall pateix allò típic de l'emigrant, que no serà ja mai més ni d'un lloc ni d'un altre. Segurament per això alguns valencians que vivim a Catalunya ens esforcem per entendre totes dues realitats i, sobretot, intentem fer-les compatibles. Res de nou, perquè som una mateixa nació, palem la mateixa llengua i tenim un recorregut històric i de futur que coincideix plenament. I qui no ho vullga veure que no es trega la bena dels ulls. [+]
Milers de persones van protagonitzar una marxa per l'autodeterminació a Brussel·les el passat dissabte 7 de març. Però, quants milers van acudir a la convocatòria que feia l'organització cívica Deu Mil a Brussel·les? Això no importa massa. El que sí que és important és que milers d'independentistes d'arreu dels Països Catalans es posen d'acord per omplir els carrers d'un dels centres de la Unió Europea per reivindicar la independència. El que sí que és important és que aquesta manifestació ha servit per internacionalitzar la demanda d'autodeterminació del poble català.
Els populars valencians ho tenen tot de cara, les enquestes fa mesos que els donen majoria absoluta a l'Ajuntament de València i les Corts Valencianes. A hores d'ara, l'única cosa que els deu preocupar de veritat és que els votants no es relaxen massa i, motivats pel bon temps, preferisquen anar a la platja el pròxim diumenge 22 de maig. Per això, la recta final de la campanya electoral s'està vivint de manera especialment intensa a València. Ahir mateix, uns dies després que ho feren els socialistes amb el president del Govern central José Luís Rodríguez Zapatero, el PP omplia la plaça de bous amb un cartell format pel candidat Mariano Rajoy, el president Francisco Camps, l'alcaldessa Rita Barberà i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus. [+]
Com han canviat les coses en sis o set anys. Com sempre, per poder-ho apreciar cal mirar enrere, quan l'independentisme català era poc més que una proclama de carrer, festejada únicament en dates molt assenyalades. L'entrada d'Esquerra al Govern de Catalunya va marcar un punt d'inflexió, perquè va portar el sobiranisme a dins de la Generalitat i l'ha anat traslladant des del Govern al Parlament. Les diferents onades de consultes organitzades per la societat civil als municipis catalans han estat un altre punt d'inflexió, perquè demostren que l'independentisme va més enllà del desig d'uns quants i, el més important, que té camí per recórrer. Hi ha hagut altres elements que han influït a l'hora de situar l'independentisme en la centralitat de l'opinió pública, com ara: el posicionament clarament independentista del president del Barça o les múltiples i diferents reaccions provocades pels capítols de la sèrie de l'Estatut al Tribunal Constitucional. [
Després de veure el 
Una manifestació multitudinària, de milers de persones, convocades per internet i pel boca a orella, va col·lapsar el centre de la ciutat de València el dissabte passat, 31 d'octubre, a la vesprada. En solemne processó recorríem els carrers en contra de la corrupció, per demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana. I és que el govern absolut del PP s'està mostrant de la manera més dèspota i corrupta possible. Les majories absolutes no són bones, mai ho han estat, ni ací ni enlloc. [
El setmanari 
Milers de persones van protagonitzar una marxa per l'autodeterminació a Brussel·les el passat dissabte 7 de març. Però, quants milers van acudir a la convocatòria que feia l'organització cívica 
