|
Indretats  La descripció que fan de la platja de Gandia Jarri, Carlangas i Xavi, membres del grup de punk Novedades Carminha, al blog titulat "Jódete y baila" que mantenen al portal del diari Público, és tan breu com intensa i, alhora, real. Molt real. Massa real per ser veritat i certa. [+] Aquest matí de diumenge ens hem fet un suc de taronja natural. Quatre taronges mitjanes, dures i rodones, acabades de collir, omplin dos gots grans plens a vessar. De taronges acabades de collir sempre n'hi ha hagut a casa. De pròpies o d'algun veí, qualsevol saforenc en té a l'abast tantes com vol. Sona a tòpic, però és ben cert. La novetat és haver-ne comprat expressament, que no foren valencianes i que resultaren tan bones com les de sempre. La sorpresa, però, me la vaig endur ahir, quan per motius de feina, a la Fira del Cítric de Xerta vaig descobrir com havien aprofitat les taronges per situar el poble i la seua gent al mapa. [+] Nova York és una ciutat que es pot recòrrer fàcilment per terra, mar i aire en qualsevol mitjà de transport. Tothom sap que la xarxa de metro és de les més complexes i extenses del món. La flota de taxis grocs és omnipresent, tant que es fa difícil fer una foto i no treure'n un en l'escena. També abunden de manera exagerada les limosines de tots els colors i mides. Mirant al cel és normal veure helicòpters i avionetes privades de tota mena circulant tot el dia en totes direccions. I els rius van plens de barques motores, ferrys i velers en qualsevol rumb. Però també hi ha moltes bicicletes! [+]  És molt interessant alçar la mirada cap a munt quan passeges o, simplement, vas tranquil·lament a peu. Ho faig a Gandia, on es poden apreciar els balcons i els sostres de teules que encara hi ha per damunt dels aparadors de les botigues del carrer Major de la capital de la Safor. També m'agrada fer-ho a Barcelona, on es poden observar la gran quantitat de detalls modernistes que han sobreviscut en una bona quantitat d'edificis del Poble Sec. I aquests dies és inevitable fer-ho a Nova York, una de les ciutats més altes del món, i on hem acabat descobrint la provocació d'una estàtua de Lenin a dalt d'un gran edifici roig situat a l'East Village de Manattan. [+] Ja se sap, una ciutat és alguna cosa més que un conjunt d'edificis, carrers, places, parcs, gent... Es pot comparar a un autèntic organisme, format per una xarxa de funcions interrelacionades que el mantenen viu. D'aquí el títol i el subtítol d'aquest llibre, que vaig trobar ahir a la secció de "Rare, Odd i Curious" de la llibreria Barnes & Noble, davant de la Union Square de Manhattan. Aquest llibre, The Works. Anatomy of a City (Penguin, 2007), de Kate Ascher, la vicepresidenta de la Corporació de Desenvolupament Econòmic de Ciutat de Nova York, parla dels treballs i les obres que es fan a Nova York, que explica quina és l'anatomia de Nova York. [+] Una de les tres guies que porta Isabel per al viatge que fem junts a Nova York aquests dies explica que ací hi ha més de 13.000 restaurants. Precisament, l'audioguia de l'Empire State Building deia que, entre d'altres coses, Nova York és la ciutat més diversa que existeix al món, i no tant pel nombre d'immigrants, que es veu que també, sinó per la gran diversitat de procedències de tota la gent vinguda des de fa més de cent o cent-cinquanta anys. I aquest fenomen tan novaiorquès es manifestaria en les més de cent cuines diferents que es poden tastar en els restaurants d'aquesta ciutat. No tenim tants dies, però farem el que podrem. [+]  La costa valenciana és molt més interessant des de la mar. Especialment curiós és el contrast que es produeix entre la costa de la Marina Alta i la de la Safor. Hi ha com dos mars diferents. El del peu del Montgó, d'aigües més profundes, d'un blau fosc intens, amb una costa de roca, de muntanyes seques que acaben en penyassegats. I el dominat pel Montdúver que, retirat terra endins, deixa els bancals de tarongers, marjals i muntanyars a tocar de les onades que trenquen en les platges d'arena blanca i fina característiques de tota la comarca. [+] Fa pocs dies que he tornat d'un viatge intens i interessant al Quebec, a l'altra banda de l'Atlàntic, a Amèrica del Nord, molt a prop del centre del món. Hi vaig anar com a membre d'una delegació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, delegació que encapçalava el conseller Jordi Ausàs. La primera sensació que vull deixar apuntada és el reconeixement de Catalunya com a nació en totes i cadascuna de les reunions i trobades que hi vam realitzar. Un exemple espectacularment visible d'aquest reconeixement va ser veure la senyera onejar en una de les torres més altes de la seu del parlament quebequès. Un altre exemple de reconeixement ha estat el tracte exquisit que vam rebre tota la delegació per part de totes les persones amb les quals ens vam entrevistar, així com l'interès mutu per esbrinar com es feien i desfeien les coses en cada àmbit que es va abordar. Enric Navarro fa uns anys que s'ha instal·lat, juntament amb la seua companya, en una de les poques barraques que queden plantades a l'Horta de València. Una de les zones més autèntiques i, alhora, amenaçades del País Valencià pel creixement i l'especulació urbanística de la ciutat. Segons un reportatge publicat recentment a La Vanguardia, Enric "és el prototip d'agricultor del segle XXI". Isabel, la meua companya, els coneix bé i els va visitar la setmana passada, i jo m'he tornat a quedar amb les ganes sense poder acompanyar-la.  Isabel i jo hem passat uns dies a la Cerdanya a casa d'uns bons amics. Una de les coses que més ens ha cridat l'atenció, quan passes el túnel que travessa la imponent serralada del Cadí i et deixa en aquesta vall situada a més de mil metres d'altura, són les teulades de les cases. I és que a gran part de la vall són de pissarra, com les dels Alps! Aquests dies hem recorregut la Cerdanya i l'Alt Urgell diverses vegades, des de Puigcerdà a la Seu d'Urgell, per carretera, camins i sendes, i hem pogut constatar que el fenomen es circumscriu a les cases de les noves urbanitzacions situades a la dreta d'aquesta ampla vall que s'obri i va paral·lela al Pirineu. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosCOL·LABORACIó EN ALTRES BLOCS
LA MEUA ACTIVITAT A LES XARXES SOCIALS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
