Hi ha un parell de coses que encara m’atrauen i em van enganxar des de la primera pàgina de la primera novel·la de Felip Tobar: Ribera de Boires (Tria, 2011). Cal advertir que aquesta novel·la parteix d’una fantasia macabra de joventut. Per una banda, crea i recrea espais i esdeveniments que qualsevol saforenc pot identificar
El V Festival de Poesia de Rafelcofer, cinc en números romans, és tota una victòria! En coses com aquesta hi ha qui diu: “Ni ara ni mai ens pensàvem que arribaríem a cinc”. Però, en aquest cas, totes les persones implicades volíem arribar a cinc, com a mínim a cinc. I si tenim en compte
A l’Espai VilaWeb del carrer de Ferlandina de Barcelona, ahir a la vesprada, va tenir lloc un recital d’homenatge al poeta valencià amb la participació espontània i entusiasta de persones que vam llegir alguns poemes. Jo no portava res preparat, tot i que vaig acudir amb tot l’interés del món per l’acte, i també amb la curiositat de
Cada dia, a cada moment, prenem decisions individuals i col·lectives de tot tipus que ens marcaran per sempre. Estudiar això o allò, canviar de feina, viure ací o allà, tenir un fill, són decisions individuals que tothom pren tard o d’hora. Les col·lectives són les que prenen les famílies reunides, les comunitats de veïns, les
Ara que ningú parla de la bombolla immobiliària, ara que sabem que determinats polítics la van cuidar i la van inflar durant anys, ara que sabem que la van rebentar els mateixos que la van crear, ara que la construcció ha deixat de ser el motor de l’economia i que la crisi ja ho impregna
El món editorial s’està posant al dia. No hi ha més remei. La revolució digital en què estem immersos ja fa temps que està canviant la producció dels llibres, la relació dels escriptors amb els lectors, la funció de les llibreries i les biblioteques. Aquesta evolució s’ha vist accelerada en els últims anys per l’accés
L’activitat feisbuquera de la gent de Rafelcofer és creativa i està totalment desfermada. Sobre aquest poble saforenc d’uns 1.500 habitants trobareu de tot al Facebook. Actualment, sense cap mena de dubte, el més espectacular de tots els clubs de fans que s’ha creat és: “Senyores que van al Festival de Poesia de Rafelcofer a menjar
La revista Caràcters, editada per Publicacions de la Universitat de València i dirigida per Juli Capilla, acaba d’arribar al número 50 de la segona època, després de tretze anys de treball sense interrupció. I per a l’ocasió, en aquest número, no només han ampliat el nombre de pàgines i han introduït el color, sinó que
Aquest és el titular que ha posat Faust Ripoll al seu article sobre els tres “volumets” País Valencià, segle XXI que publica la revista Caràcters, número 49, del mes d’octubre. Diu volumets perquè “davant d’una tasca tan titànica els llibrets semblen, materialment, insuficients per modestos”. Interessant ressenya, com totes les que conté la revista editada
Una generació és un conjunt de persones que viuen en una mateixa època i que està determinada per uns marges d’edat. Una generació també és el conjunt de persones que presenten una sèrie de conductes que trenquen les pautes i els costums anteriors. I, com no podia ser d’una altra manera, a casa nostra, aquesta
Un llibre com aquest, sobre la vida, el temps i el món de Joan F. Mira, només es pot fer com s’ha fet, a través d’una entrevista, pactant un temari, revisant el qüestionari a cada sessió de treball, corregint les preguntes i revisant les respostes de manera molt conscient. Una entrevista en profunditat a Joan
Enguany, a Rafelcofer, s’ha celebrat el tercer Festival de Poesia i el tercer Concurs de Minipoesia. I ja en van tres! I tres va ser el número màgic de la nit, perquè aquest any vam gaudir de la participació de tres poetes espectaculars, de tres generacions diferents, com ho són: Teresa Pasqual, Maria Josep Escrivà
El trobador satíric Salvador Bolufer, acompanyat pel pianista i compositor Enric Murillo i la guitarrista Cristina Martí, ha debutat a Barcelona amb “El cantar de la burrera”. I ho ha fet on calia, al Verger del Museu Frederic Marès, al peu de la Catedral, en el marc del festival de poesia de Barcelona, que enguany
Els companys d’institut del María Enríquez de Gandia encara coincidim en que hi va haver un abans i un després de les classes d’història de Santiago La Parra López. El primer dia de classe es posava els estudiants de la “línia en valencià” a la butxaca de seguida, perquè, tot remarcant el seu origen manxec,
A la Safor i, en general, al País Valencià, els paratges on jugàvem quan érem infants han canviat sensiblement, els bancals de tarongers per on passejàvem es troben sota l’asfalt, els camins de terra són ara carreteres i les séquies han desaparegut. D’això parlarem avui, a les 19.30 hores, just després de la diada del