Es tracta d'el meu amic Armand Català, de qui he rebut algunes imatges de la seva estada recent a aquest poble de l'Alt Palància, en una petita escapada per evocar agradables records de la seva infantesa.
Sobre el moviment d'indignació actual, tot i tenir arguments sobrats per la protesta i alguns de prou sòlids, penso que en general no articula objectius pràctics que puguin concretar-se en millores efectives de la democràcia, com podria ser la demanda immediata d'una nova llei electoral amb llistes obertes, i amb la facultat de fiscalitzar un cop l'any per part dels votants l'acompliment dels programes electorals del partits que ens governen.
La decisió d'ahir en assemblea de donar continuïtat a les manifestacions de forma més gradual o periòdica em sembla força encertada per tal de mantenir viu l'esperit de les reivindicacions, que com deia, aquest nou sistema organitzatiu probablement ajudarà a concretar.
I ara em crida l'atenció un fet contradictori: Quan una assemblea democràtica decideix continuar les protestes per altres vies, és realment un demòcrata qui no accepta la voluntat majoritària i continúa igualment fent la seva? No s'estava exigint precisament una DEMOCRÀCIA REAL?
Recordo la primera visita de ja fa anys al Cap de Creus. La forta tramuntana t'impedia gairebé aguantar-te dret i era necessàri recolzar-se en les roques per no caure. El mar era no era mar: eren turons d'aigua en agitació constant.
L'altre dia però un mar en calma i l'aire també inmòvil, però igualment, amb un sol rasant de tarda, un paisatge esplendorós davant els nostres ulls.
Des d'una finestra imaginària es pot observar el món, les persones. Podem fixar-nos en detalls que ens agraden o impressionen, del paisatge, d'un ambient particular. …. Retenim les imatges d'un present efímer i tot seguit les podem mostrar, compartir.
Però també des de l'exterior algú dirigeix la mirada al nostre cau. Ens escruta l'interior. Albira el nostre pensament.
Un trajecte d'anada i tornada. Una reciprocitat que ens permet captar trossets de realitat i alhora ser interpel·lats per ella. I així sorgeix l'apunt, un petit bocí de la nostra vida.
Us deixo un resum de les entrades més visitades, i us dono
les gràcies a tots el qui anèu mirant de tant en tant cap aquesta finestra !
.../...
Arxius:Atenció a la finestra!- Autora de la fotografia: Isabel Pulido, durant una sessió fotogràfica a Sitges
Nit del 10 de Maig. La nit màgica per excel·lència a la nostra ciutat: Cremem el dimoni!
El botiguer del centre de tota la vida, la família gitana al complet, el grup de jovenetes "menjapipes", l'oficinista que arriba de treballar de Barcelona, els avis de la Rambla, veïns de Canyadó, del barri de LLoreda, de Sant Roc, de La Salut, l'originàri d'Àfrica, de la Xina, nouvinguts musulmans amb les dones vestides de gal·la per a la ocasió …
És el reflèx de la nostra Badalona que estimen, que sentim nostra i que cada cop més persones de procedència diversa se sent també seva.
Aquest any no hi havia fira d'atraccions prop de l'estació, unes obres ho impedien. Malgrat això, els carrers que condueixen a la platja s'han omplert com mai per veure cremar el dimoni. Un dimoni disfressat de símbol d'una crisi que tothom vol foragitar.
Tant de bo que entre tots foragitem també els mals averanys que volen impedir aquest esperit de pertinença i d'integració, i que malgrat les dificultats acabarà per imposar-se.
El sovint tranquil i poc freqüentat parc de Can Solei, ha estat avui l'escenari d'una multitudinària festa: La Festa del Badiu, que com cada any enceta les de Maig a Badalona.
Aquesta edició, dedicada especialment a la figura del cantautor Xesco Boix, a fet com sempre les del·lícies dels més petits i joves amb tota mena de jocs i activitats lúdico-esportives.
El Rugby: Un esport noble i minoritari a casa nostra, però que ahir va aconseguir aplegar 55.000 persones a l'estadi Olímpic de Montjuïc, en el partit de l'USAP de Perpinyà contra el Toló d'Occitània.
En un cap de setmana marcat per la consulta independentista de Barcelona i d'altres municipis, la "Festa del Rugby català" va representar un excel.lent complement a l'ambient identitàri d'aquests dies. No només per la col.laboració de les dues Catalunyes nord i sud en màteria esportiva, sinó també per el propi desenvolupament del partit:
El conreu d'agricultura ecològica de Sant Jeroni de la Murtra, ara batejat com a "Conreu Sereny" va agafant entitat, sempre amb l'esforç i treball continu dels seus integrants.
Per celebrar-ho, si van aplegar el diumenge passat prop de cent persones al voltant d'una calçotada, al pati d'entrada del monestir de Sant Jeroni. Un dinar compartit (amb productes propis) en un dia que començava plujós i amenaçador, però que de seguida es va transformar en sol esplèndid que possibilitava la festa a l'aire lliure: Una agradable jornada de les que queden en la memòria.
Sereny equival al qualificatiu de "Vigorós, molt sa, que no es corromp". Un nom doncs força encertat per designar aquest cultius. Moltes felicitats!
Amb l'arribada del bon temps, (que ja tocava...), aviat veurem a les nostres platges, escenes quotidianes com aquesta.
(Fotografia presa l'1 de Maig de 2006, on aquests improvisats i espontànis models, celebràven amb joia: el dia de platja radiant?, una victòria del Barça?, el triomf a Eurovisió?, ... o simplement que sortien a la foto?)
El passat diumenge es va du a terme un homenatge a la figura del gran lingüista Pompeu Fabra, fill adoptiu de la nostra ciutat, amb un acte organitzat per la "Taula de Cultura de Badalona".
Va ser un acte senzill però plè d'emotivitat, en el que es va destacar la seva dimensió humana i la seva estreta relació amb la ciutat.
El carrer de la Mercè, davant del número 34, on hi va viure una bona colla d'anys fins al seu exili l'any 39 per l'arribada de les tropes franquistes, va constituïr el punt neuràlgic de l'homenatge: Els veïns havien decorat portes i finestres amb rètols i inscripcions d'entrades del seu diccionari.
I així, envoltats de paraules com "Badiu", "Poesía", "Platja", "Exili", "Xufla", ... escoltàvem de la veu dels participants aquestes definicions, i finalment, el discurs expert de la Coloma LLeal, amb referències a la historia dels seus últims dies a Badalona i Catalunya.
Sant Jaume de Queralbs, esglèsia romànica consagrada el s.X, destaca per una original porxada de sis arcs, suportats per columnes de marbre blau i capitells adornats amb talles de motius de figures humanes i animals fantàstics.
El terme municipal de Queralbs (Ripollès) va ser durant l'últim segle i mig un importat centre d'explotació minera. Des de mitjans del s. XIX fins cap el 1980 s'hi va practicar l'extracció de minerals que éren enviats en bona part a les indústries químiques de Badalona per la recuperació de metalls com l'arsènic, la plata i l'or.
Ahir, dia intens de sessió fotogràfica al bell Sitges... Un dia espèndid, amb un aire net i una llum nítida, que feien ressaltar de manera ben viva tots els colors possibles de l'espectre.
Un dia també d'escalfor de primavera, regalada enmig l'hivern.
Gairebé fa ja un any de l'exposició i encara em queden algunes imatges per ensenyar-vos des del bloc!
Aquesta, del vigilant de la caseta de pescadors de la platja, és potser la que més em va engrescar per donar forma a aquests "Perfils Quotidians" de la nostra Badalona.
Aquesta imatge de la Rambla de Badalona d'un dia de 2006, gris fred i plujós com el d'avui, ens mostra en primer pla el detall d'uns bancs que ja han passat a millor vida, per haver estat recentment substituïts per d'altres de nous, més moderns, de disseny funcional, i que tot i ser també elegants, aplanen completament les formes ondulades dels antics.
(caldrà provar un dia si resulten igualment fotogènics)
[Fotografia utilitzada pel cartell de l'exposició]
La guerra civil espanyola no va acabar el 1939 sino tretze anys després, amb la desfeta definitiva dels últims reductes de resistència guerrillera antifranquista.
Aquesta és una de les conclusions que es pot extreure de la interessant exposició fotogràfica "MAQUIS 1940-1952" que es pot veure aquests dies a la biblioteca Can Fabra de Barcelona.
Es tracta d'un recorregut pels indrets on van tenir lloc alguns dels episodis més significatius de la lluita, acompanyat d'un documental explicatiu que ens va submergint en tota una sèrie d'esdeveniments silenciats durant dècades.
La lluita guerrillera es desenvolupà sobretot en terres del Maestrat i en d'altres territoris de la península, però sempre en el medi rural, cosa que alterà la vida de la pagesía dels pobles i massos, que volgudament o per la força, es veurien sovint involucrats a prendre partit en un sentit o altre, esdevenint en molts casos víctimes del conflicte, persseguits i represaliats cruelment per un o l'altre bàndol.
Cal Arnús: Espai de silenci entre el brogit etern de la ciutat.
Fa un parell de díes enfilava camí cap al parc, en un dia humit i amb l'estranya càlidesa d'un ressol mig emboirat. Els capricis de la llum entre els arbres, els mil reflexos a l'estany i desprès la sobtada boira m'han permès captar algunes curioses imatges. Més aviat impressions que potser veuran també la llum més endavant, qui sap.
Avui hi he tornat. Aquest cop sense càmera. He passat unaltre vegada davant l'eucalipto prop l'estany. A mesura que els meus passos em portàven pel camí dels xiprers, per la torre de guaita, pels petits senders atapeïts de fullaraca, intentava aturar els pensaments (difícil tasca), per poder trobar i concentrar-me nomès en l'essencial i més important del nostre viatge.
Crec que no ho he aconseguit, però segur que la quietud i la senzilla bellesa del parc m'oferiràn noves oportunitats.
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"
11 de Juny 2011
5 de Juny 2011
28 de Maig 2011
17 d'Abril 2011
28 de Febrer 2010
6 de Febrer 2011
3 de Febrer 2011
27 de Gener 2011
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.info/imatges/catablocs/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
