L'escenari és el Parc del Centenari, durant la "Festa de las Migas". Ens trobem en plenes Festes de Maig de l'any 2006, a Badalona.
Feia ja forces anys que se celebrava aquesta festa, però aquell era el meu primer contacte am l'esdeveniment.
Tot just entrar al parc, de seguida vaig topar-me amb les immenses paelles de gran diàmetre, i aquells homes i dones que s'esmerçaven d'una manera ritual en tots els preparatius del tradicional àpat de las "migas". Cada detall i la més mínima acció éren dirigits i observats pels organitzadors més experimentats. No es deixava res a l'atzar.
Al seu voltant, jocs infantils, música folklòrica, casetes de fira i atraccions, completàven tots el ingredients d'una activitat popular festiva a l'aire lliure. El dia radiant de primavera complia també amb el seu deure, mentre de mica en mica s'anàven formant dues llarguíssimes cúes amb els qui a l'hora convinguda del migdia serien els comensals d'aquell típic plat.
Al cap de dues hores d'ininterromput reportatge fotogràfic, la bateria de la meva càmera va dir "ja en tinc prou". M'assèc en un banc per col·locar el recanvi, i tot just després de la operació sento que em mig pregunten:
- "Este reportaje es para la revista del barrio ¿verdad?.
Aquells dos nois asseguts al respatller del mateix banc on jo m'asseia, amb la seva mirada alhora atrevida i innocent, no volien deixar passar la oportunitat de ser protagonistes de la hipotètica publicació.
- "I tant que sí, voleu sortir al reportatge?".
I així disparava la foto en contrapicat. Jo no era el reporter de cap revista, però aquella fotografia va passar a ser una de les 24 de l'exposició "Perfils Quotidians", amb la que tanco aquesta sèrie, i de la qual espero que n'hagiu gaudit tant seguint-la, com jo preparant-la.
Curiosament, durant l'innauguració, una amiga meva va reconèixer els dos nois com a antics alumnes seus d'institut, així que, un cop acabada la mostra, la fotografia va passar a decorar un dels despatxos de l'escola en qüestió. (Ja sabem que de vegades el món és molt petit).
Avui, en motiu de la cel·lebració del 67è. Aplec Sardanista de Badalona,
una fotografia dedicada al moviment sardanista: La imatge integrada a l'exposició era d'una audició davant del mercat Torner o "Plaça Nova", al barri del Progrés, a la tardor del 2006.
Badalona sempre a tingut en la sardana un dels seus principals referents culturals. Tot i que amb èpoques de més esplendor que d'altres, ha estat sempre un el·lement significatiu de la nostra quotidianeïtat.
"Pont del petroli" : Antic pantalà de descàrrega d'aquest preuat líquid, el tenim reconvertit des de fa pocs anys en passeig marítim perpendicular al mar.
Uns 200 metres de passarel.la amb multiplicitat d'usos:
Passejades sobre el mar (obviament), plataforma de pesca amb canya (tot i que no autoritzada), motiu fotogràfic (vegeu l'enllaç "Genius loci" ). Inspirador de pintors i de grups literaris, espai privilegiat per la pràctica del tai chi, mirador nocturn de lluna plena emmirallada sobre les ones, també de focs d'artifici (tot just fa dos dies) .... i molt especialment, reserva marina d'espècies autòctones.
Havia estat a punt d'èsser enderrocat, però ara constitueix un dels principals atractius i símbols d'aquesta Badalona del segle XXI.
Amb l'arribada del bon temps, (que ja tocava...), aviat veurem a les nostres platges, escenes quotidianes com aquesta.
(Fotografia presa l'1 de Maig de 2006, on aquests improvisats i espontànis models, celebràven amb joia: el dia de platja radiant?, una victòria del Barça?, el triomf a Eurovisió?, ... o simplement que sortien a la foto?)
Gairebé fa ja un any de l'exposició i encara em queden algunes imatges per ensenyar-vos des del bloc!
Aquesta, del vigilant de la caseta de pescadors de la platja, és potser la que més em va engrescar per donar forma a aquests "Perfils Quotidians" de la nostra Badalona.
Aquesta imatge de la Rambla de Badalona d'un dia de 2006, gris fred i plujós com el d'avui, ens mostra en primer pla el detall d'uns bancs que ja han passat a millor vida, per haver estat recentment substituïts per d'altres de nous, més moderns, de disseny funcional, i que tot i ser també elegants, aplanen completament les formes ondulades dels antics.
(caldrà provar un dia si resulten igualment fotogènics)
[Fotografia utilitzada pel cartell de l'exposició]
Cal Arnús: Espai de silenci entre el brogit etern de la ciutat.
Fa un parell de díes enfilava camí cap al parc, en un dia humit i amb l'estranya càlidesa d'un ressol mig emboirat. Els capricis de la llum entre els arbres, els mil reflexos a l'estany i desprès la sobtada boira m'han permès captar algunes curioses imatges. Més aviat impressions que potser veuran també la llum més endavant, qui sap.
Avui hi he tornat. Aquest cop sense càmera. He passat unaltre vegada davant l'eucalipto prop l'estany. A mesura que els meus passos em portàven pel camí dels xiprers, per la torre de guaita, pels petits senders atapeïts de fullaraca, intentava aturar els pensaments (difícil tasca), per poder trobar i concentrar-me nomès en l'essencial i més important del nostre viatge.
Crec que no ho he aconseguit, però segur que la quietud i la senzilla bellesa del parc m'oferiràn noves oportunitats.
En un intent per humanitzar una mica els passos inferiors sota l'autopista que travessa la nostra ciutat, l'Ajuntament ha anat remodelant durant els últims anys (en major o menor fortuna) aquests punts foscos.
En la majoria dels casos, una mica de pintura al sostre amb franges dels colors de l'arc de Sant Martí ha constituït la única aportació a la reforma, o sigui, una senzilla i econòmica "neteja de cara".
En altres casos però, la cosa ha estat molt més original i encertada. Aquesta imatge il·lustra el pas a l'Avinguda Martí Pujol, en que una estructura de làmines metàliques disposades al sostre configuren una original superfície geomètrica amb ondulacions, que juntament amb alguns plafons acolorits col·locats de forma aleatòria, dona una mica de vida a l'abans inòspit indret.
Ara que després de les vacances tornarem a la normalitat diària, es un bon moment per continuar amb les imatges dels nostres Perfils Quotidians.
La silueta del patí de vela resulta així ben característica de les platges badalonines, on sovint s'hi realitzen competicions dels esports nàutics més arrelats a la nostra ciutat, com el rem en llagut, el windsurf i els propis de vela amb embarcacions lleugeres.
Els Castellers s'han anat convertint any rere any en una dels principals entitats culturals de la ciutat. I juguen a més, amb la seva tasca divulgativa pels diferents barris, un paper destacat com a porta d'acollida i d'integració de nous badalonins de procedència ben diversa.
A la fotografia, un descans de la "canalla" al vestíbul de l'Ajuntament, durant una actuació castellera a la Plaça de la Vila, de Badalona.
La imatge no pretén ser cap anunci publicitari. És tant sols una petita mostra de la proliferació de cases en previsió d'enderroc per la trepidant transformació urbanística (tot i que ara alentida per la crisi).
Aquesta casa però, al bell mig de la ciutat, constitueix un autèntic "perfil quotidià". Porta anys i panys en aquest procés de latent desaparició.
Sort que, com diu l'eslògan "Una nova Badalona comença a caminar".
Entre les festes populars de la nostra ciutat, una de les més arrelades és la "Fiesta de las Migas", que organitza l'Associació de veïns del barri de La Salut des de fa més de 30 anys.
La fotografia de la venedora de globus és un petit detall durant l'edició del 2006.
El correfoc representa un dels principals esdeveniments i amb una gran participació popular de les Festes de Maig de Badalona.
Dracs i criatures diabòliques de tota mena omplen de foc i soroll per unes hores els carrers més cèntrics de la nostra ciutat.
[Imatge del correfoc de l'any 2006]
... i aquesta tarda mateix, el correfoc del 2010!
"Can Boter": La drogueria de Badalona per excel·lència.
Situada al cèntric carrer del Mar, des de l'any 1924 ofereix tota mena de productes de drogueria, belles arts i jardineria.
Quin badaloní no ha trepitjat algun cop aquesta emblemàtica botiga?
Destaca aquesta empresa familiar pel seu esperit de servei al client, sempre disposats a orientar-nos sobre aquell o altre producte que ens solucionarà el nostre problema.
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"