Com a punt i final a unes mini-vacances d'hivern, ara fa just un any, el metro ens deixava a primera hora del matí a l'entrada superior del parc de Buttes-Chaumont, per damunt de Belleville.
Fred rigurós, però un dia claríssim, força nítid, després dels últims emboirats i mig plujosos.
La calma i frondositat del parc feia oblidar que ens trobàvem enmig d'un gran nucli urbà, mentre travessàvem els seus camins envoltats de silenci, tot baixant cap a la sortida.
Arribats altre cop als carrers adoquinats, encara humits per la rosada, enfilàvem en direcció a la Gare de l'Est, des d'on ens trobaríem amb el Canal de Saint Martin, una de les joies de París, en un recorregut tant agradable com interessant.
Gairebé ja a migdia, arribàvem a la Place de la République per admirar els seus relleus escultòrics sobre les etapes de la Revolució.
Per estrenar l'any, una vista nocturna de París des d'el mirador de Trocadero ens il·luminarà el 2011 que tot just comença.
De tots els tresors que aglutina la ciutat, potser la Torre Eiffel és el que continúa captivant més el visitants de tot el món, amb els seus més de 300 m d'alçària i una exhuberant il·luminació a la nit.
Per cert, París rep el sobrenom de "Ciutat de la llum" per haver estat la primera de l'Europa continental en ser il·luminada de nit amb fanals de gas, ja durant la segona dècada del segle XIX. Dades de la Imatge: ISO 1000 ; Long. Focal 16 mm ; F6 ; Vel. exposició 1/2 s
Si us agrada l'arquitectura, totes les dades tècniques i històriques de la torre, com també algunes curiositats, es troben molt ben documentades a:
Per tal de commemorar el 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I, un 2 de febrer de l'any 1208, un detall de la majestuosa Catedral a la seva ciutat natal de Montpeller.
Capital del Llenguadoc, antiga regió històrica d'Occitània, integrada ara a la regió administrativa francesa del Llenguadoc-Rosselló, formava part aleshores de la corona Catalano-Aragonesa.
Montpeller és una ciutat amb un remarcable ambient universitari, un important nucli històric on hi destaca aquesta Catedral de Sant Pere (del s. XIV) i amb d'altres indrets no menys interessants, com el bell jardí botànic, l'Arc de Triomf o l'Aqüeducte de Sant Climent, important construcció que abastia d'aigua la ciutat ja al XVII.
L'occità o "Llengua d'oc", era una de les llengües romàniques amb més forta implantació a l'edat mitjana, i que encara manté (malgrat les adversitats) la seva vigència en diversos estats de l'àrea Mediterrània.
"Oc" significa sí i prové del llatí "hoc" (això).
La llengua occitana va ser emprada fins i tot per ...
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"