Aquesta imatge voldria ser un modest homenatge per l'àbat hemèrit de Montserrat, el Pare Cassià Maria Just, que va morir abans d'ahir.
L'allau de mostres d'afecte i reconeixement que veiem aquests dies als mitjans de comunicació des de tots els àmbits de la societat demostren que es tractava d'una persona oberta i senzilla, i amb un gran esperit cristià.
La seva filosofia crítica i integradora, moltes vegades a contracorrent del pensament establert, i sobretot de caire dialogant ens traça un veritable camí a seguir.
En aquest enllaç es pot llegir l'homenatge dels monjos de Montserrat cap a la seva figura :
Aquesta imatge de la Plaça Major d'aquest esplèndid poble del Ripollès bé podria semblar de fa moltes dècades, però no : Els senyals de circulació i potser els tipus de bicicletes delaten que és molt més recent. Concretament, d'una tranquila tarda d'estiu del 2004.
Aquesta era terra del mític Comte Arnau, de qui s'expliquen infinitat de llegendes, alguna de relacionada amb certa Abadessa del monestir ...
Dins el cor del barri barceloní de Sant Andreu, un dels barris amb més personalitat de la ciutat, s'hi troba la plaça Mercadal, actualment en procés de rehabilitació.
És una interessant plaça porticada del s.XIX que es projectà per acollir-hi al seu interior el mercat de fruites, verdures i productes alimentaris, i que va ser inaugurat a començaments del s.XX.
Val la pena donar-hi una volta un dia qualsevol i comprovar cóm el seu aire de recolliment fa que sembli que el temps s'atura, i és mantenen intactes els valors de la senzillesa, quotidianeitat i de les relacions humanes, per damunt de les presses habituals d'altres indrets.
Aquest mes de Febrer va començar una mica plujós. El diumenge passat tot donant un vol - càmera en mà - per la ciutat, l'aiguat em va sorprendre i des d'un portal, gairebé per casualitat vaig captar aquesta imatge de la Plaça de la Vila, presidida per l'edifici de l'Ajuntament.
Cal reconèixer que no es tracta d'un lloc especialment atractiu, però sí d'un dels meus indrets preferits d'aquesta ciutat que pot esdevenir alhora tranquil·la i sorollosa, culta i barroera, oberta i provinciana.
Un lloc que amb el pas dels meus cinquanta anys he anat sentint com a propi i que m'evoca tota mena de records dominicals:
A Barcelona hi ha hagut avui una important celebració:
La del Centenari de la construcció del nostre Palau de la Música Catalana, emblemàtica obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, inaugurada l'any 1908.
Així doncs, gràcies a una molt bona iniciativa de l'organització de l'acte, s'ha pogut gaudir d'una jornada de portes obertes a aquesta joia de l'arquitectura modernista.
Personalment, ha estat un veritable plaer el fet de ...
En una una ciutat de més de 200.000 habitants com és Badalona, que suporta des de fa dècades una gran pressió urbanística (que no s'atura), i on l'expressió "zona verda" pràcticament no existeix al vocabulari de l'Ajuntament, és gairebé un miracle que es conservi encara el parc de Cal Arnús.
La imatge és de la Rambla de Badalona, el passeig més emblemàtic de la nostra ciutat, arran de mar, on normalment s'hi aplega una gran concurrència.
Passejar-hi però un matí plujós de dissabte, ofereix el silenci necessari per donar via lliure als nostres pensaments i records, amb la companyia de les olors humides de platja i de pluja barrejades.
Un silenci trencat només per la remor contínua de les ones i de les pròpies passes.
I pel so intermitent del tren que passa, que ens retorna al present.
Aquest estiu, estant a Pineda de Mar, una visita al poble de Sta. Coloma de Farners a la comarca gironina veïna de La Selva, ens va permetre descobrir el parc de Sant Salvador.
Un petit recorregut pel parc ens va portar a la font situada al cor d'aquesta gran massa forestal.
L'èxit de la manifestació d'ahir a Barcelona, m'ha recordat Miravet :
Primer, per aquell esperit d'entesa entre els partits polítics catalans, que va permetre que s'aprovés la proposta d'un nou i engrescador Estatut el 30 de Setembre de 2005, l'anomenat inicialment "Estatut de Miravet", on hi van tenir lloc les reunions més decisives.
Segon, per la riuada de participants, semblant a la gran munió de gotes d'aigua de l'espectacular baixada de l'Ebre al seu pas per la localitat. Una demostració de com amb la suma d'esforços individuals es pot arribar a desembocar en un horitzó comú, concret i possible.
Aquests carrers buits de Barcelona s'ompliràn avui de catalans manifestant-se per dir que ja n'hi ha prou d'ésser menstinguts i per reclamar que volem un país capdavanter i amb poder de decisió real en tots els àmbits.
Des d'aquesta finestra, un suport a les reivindicacions en marxa.
Aquesta imatge és un detall de la "Fira del Càntir" de l'any passat a Argentona, i que es pot considerar una de les fires més atractives de la comarca del Maresme.
Es cel·lebra des de l'any 1951, al voltant del 4 d'Agost, en motiu de la festa de Sant Domènec, "patró de les Aigües", tot i recollint una tradició originària del s.XVII en que es diu que la població va invocar al Sant per ésser protegida de les pestes.
Aquesta és una vista on es pot veure una part de la badia dels Alfacs, amb la Platja del Trabucador al fons (transitable gairebé sempre) i que enllaça amb la Punta de la Banya.
Està presa des de la talaia propera a Sant Carles. En un proper post parlaré d'una novel·la molt interessant basada en aquesta ciutat a l'època del Rei Carles III d'Espanya, a les acaballes del s. XVIII.
Tota l'extensió del del Delta i la seva particular bellesa no es poden mostrar en una sola imatge. Sense parlar ja del canvi en el paisatge que hi confereixen les diferents etapes del conreu amb les successives estacions de l'any.
Així que en el proper post hi trobareu una segona fotografia d'un altre detall. Les dues estan realitzades a finals de l'estiu de 2005, durant una visita a Sant Carles de la Ràpita.
El monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, fundat al segle XV, és un dels conjunts arquitectònics més importants de la nostra ciutat. Va hostatjar diversos personatges de l'època medieval, com el Rei d'Aragó i Catalunya Joan II, els Reis de Castella Ferran i Isabel (dits els Catòlics) o el propi Cristòfol Colom.
Aquesta escultura emblemàtica de la nostra ciutat ens acompanya des de fa molts anys, havent estat situada a diferents indrets al llarg del temps (ara a la Rambla).
Sembla ser que hi porta associada alguna historia referida als dos nens que hi juguen.
Aquest bloc neix amb la voluntat de ser com una finestra fotogràfica d' imatges per compartir, sobre llocs característics o especialment interessants de la nostra ciutat, país, ... o de qualsevol lloc del món.
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"
Aquest és un enllaç entranyable, al bloc especialment creat per aquestes Jornades celebrades al poble de Búger, organitzades per unes fantàstiqes blocaires, de Mallorca, de Roma, de Barcelona …
(Vivències d'un cap de setmana de Maig de 2012)
14 de Març 2008
18 de Febrer 2008
17 de Febrer 2008
10 de Febrer 2008
22 de Desembre 2007
15 de Desembre 2007
8 de Desembre 2007
2 de Desembre 2007
1 de Desembre 2007
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.info/imatges/catablocs/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
