12 de desembre, 2019
Una finestra ens mira. L’altra finestra fa el mateix, sota les celles arquejades. No els hi calen ulleres, perquè el pou és ben visible. La porta, alhora se sorprèn, i el nas, ben recte, no gosa sobresortir de la façana, vés què dirien! Les orelles queden dissimulades pel barret atapeït de maçoneria, i de cabell, s’intueixen quatre rínxols daurats i escarransits, però amb el piercing, tot i que discret, intenta anar a la moda. La barbeta és digna de les millors efígies de l’imperi egipci, encara que invertida, i el coll del jersei no és pas de llana, sinó que podria assemblar-se ben mirat a una curta escalinata.
Fotografia: Interior de xemeneia, al Museu de les Aigües (Cornellà de Llobregat)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!