10 de gener, 2019
Tot just l’he acabat i he trobat ja una bona excusa per rellegir-lo. Tinc normalment el costum d’anotar frases interessants o passatges que m’atrauen a mesura que vaig avançant en el llibre que llegeixo, però amb aquest vaig preferir d’entrada no fer-ho, per no perdre en cap moment el fil del relat.
Evidentment, me n’he penedit, perquè aquesta autobiografia del poeta Joan Margarit (Sanaüja, 1938), acotada en els anys d’infància, adolescència i joventut, és plena de reflexions de gran calat, que va deixant anar com de passada i gairebé sense avisar enmig d’un relat fresc i captivador, a través del qual va detallant les seves inquietuds, vivències i descobertes, en una època dura i difícil, la de la postguerra. Una anàlisi íntima i profunda dels perquès de les seves pròpies conviccions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!