21 de juliol, 2018
Plou fort. La boca del metro és un formigueig de gent poruga que no gosa sortir al carrer. A fora espera un gran aiguat i reguerons a les voreres. Faig el pas durant una petita treva, i noto de seguida l’alleujament de la pressió ambiental i de retruc també del mecanisme ossi. Contacto amb una atmosfera densa, saturada de vapor d’aigua, barrejada amb la calidesa humida del pic de juliol i la típica i suau frescor d’un matí plujós.
Descàrregues intermitents però intenses que comencen sense avisar. Cauen sobre el terra eixut i polsós de moltes jornades enrera. El fang acumulat es va desfent i la xapa dels cotxes brilla i es neteja amb rapidesa.
Paraigües irremeiablement oberts, però que agradaria poder tancar-los per tastar de primera mà la dutxa tèbia i celestial, mentre els núvols segueixen buidant-se en poca estona, volen desfogar-se de valent.
Ja dins l’oficina, companys també xops s’eixuguen la roba així que poden. I des dels finestrals, encara, més cortines d’aigua converteixen el panorama en un mantell absolutament blanc. A mig matí però, el sol torna a lluir radiant, perquè és clar, no és gens estrany, som de ple dins l’estiu!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és el meu barri de Barcelona. Sí,les pluges d’estiu s’agraeixen a les totes. Abraçada gran
Igualment Victòria!
A veure quan et veiem per aqui.
La pluja de divendres encara va ser més abundant. Després de molts díes en que els núvols de tempesta remenaven la cua sense entrar a Ciutat ho van fer amb força divendres passat. Molt simptomàtic. Van fer neteja.