FINESTRA FOTOGRÀFICA

Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.

21 d'agost de 2017
0 comentaris

El fets en la balança

21 d’agost, 2017

Passats quatre dies dels terribles atemptats a Catalunya, i quan encara van apareixent informacions d’última hora sobre la recerca policial, van quedant acumulats al nostre cervell multiplicitat d’imatges i impressions derivades, tant de la pròpia percepció dels fets, com també de tots els inputs que rebem en forma de notícies, opinions, comentaris a les xarxes socials, titulars de diaris, converses amb amics i familiars …

És difícil processar bé tot això, i més quan estem encara sota l’impacte d’uns fets ja massa repetits, i que no per previsibles, semblava que havien de ser patrimoni només de llocs llunyans.  Quan la barbàrie toca tant de prop, se’ns activen misteriosament  uns mecanismes de defensa, que passada la fase prèvia de sorpresa i d’incredulitat, ens haurien d’ajudar després a pair i analitzar adequadament, o almenys sense massa visceralitat, actuacions, respostes, declaracions i pronunciaments de tota mena.

I veig aquestes hores posteriors, en què intentem recuperar normalitat, com una gran balança on s’amunteguen a cada plat,  per una banda aquelles coses que hom voldria retenir, i per altra les que voldria rebutjar…  Una balança que no voldria jo mai equilibrada, per contrarrestar sense treva posicions radicals i incontrolades, que serien responsables de què el seu dial deixés d’assenyalar el costat de les nobles conviccions.

Al costat a rebutjar, el discurs fàcil i xenòfob dels qui els agrada col·locar en un mateix sac que els terroristes, altra gent de bona fe (la immensa majoria), que l’únic a què aspira és a treballar per un futur millor per ells i pels seus fills, lluny de la seva terra d’origen, d’on probablement no n’haurien volgut sortir mai.  Em subleven molt les opinions que estigmatitzen col·lectius per la seva diferent raça o creença, fent el joc involuntàriament als assassins.  Però m’entristeix molt més encara la dels que donen fàcilment el seu clic al “m’agrada” de les xarxes, dels qui en fan seguidisme amb el comentari desgraciat, o simplement compartint uns punts de vista que estan, al meu entendre, fora de tota racionalitat.  I em sap molt greu que també ho facin persones molt properes …

Rebuig igualment a les portades de diaris, alguns de sensacionalistes, però d’altres que, mentint directament sense cap mena d’escrúpol, aprofiten qualsevol succés, per greu que sigui, per fomentar l’odi, el desprestigi del contrari i la crispació.

Rebuig a les televisions dites “nacionals”, que donen informacions esbiaixades, tendencioses, o que només mostren la part de realitat que els interessa, amb un exercici de manipulació flagrant.  Igualment a les homilies polititzades de cardenals encorats en el passat, o a l’afany de figurar d’alguns polítics.

Afortunadament pesa molt més l’altre costat de la balança, a vessar per l’ajut i auxili desinteressats de molta gent, les mostres de condol, l’eficàcia policial, la serenor, la informació puntual, neutra i veraç, la gestió ferma, les tertúlies assenyades, el respecte per la privacitat, el suport i el reconeixement internacionals, la dignitat i la calma, l’ànim i la determinació de tirar endavant …  I pel clam “No tenim por”, que retronava a l’acte oficial de condemna a la plaça, entonat espontàniament per milers de persones sota una calor de justícia, com també present en el sentiment de tota la gent que ho vam veure des de casa.

La balança s’acaba d’inclinar definitivament cap a aquest costat, ja que durant els dies posteriors a la tragèdia La Rambla s’ha emplenat de gom a gom com sempre, però aquest cop amb un dol sincer a flor de pell.  I la gent ha seguit amb les vacances o ha anat a treballar, amb quotidianitat i serenor, i amb un respectuós record per les víctimes de la masacre.

També la pluja, els ocells, el cel i els núvols han exercit la seva tasca, i el Sol, sorprenentment en aparença, ha estat fidel al seu horari, com a mostra definitiva de normalitat i d’homenatge.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.