19 de Març 2017
Un dimarts de Novembre qualsevol, a prop de Pep Ventura. Quarts de nou, fred al matí, buida la ment i encara en letargia, però amb el record recent dels somnis de la nit. És ja hora de nens cap a l’escola, de targeta de metro a punt d’esgotament i d’entrepà sota el braç que em mantindrà dempeus a l’oficina.
Així camino lentament amb ulls mig clucs i com autòmat, quan unes ombres bellugadisses vénen tremoloses cap a mi, i em captiva un contrallum inesperat enmig la tènue boira matinal.
S’ha produït de cop el petit miracle de la descoberta d’un nou dia, que tindrà segur alguns alts i baixos, com sovint passa, però que em farà avançar amb pas ferm i decidit, cap a l’escomesa del següent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!