La mort és sempre injusta

5 de Març,  2017

La mort ens resulta absurda i sempre injusta.  Sobretot quan se’ns en van persones molt properes, com és el cas d’aquests primers dies d’un mes de Març que ha començat agitat, ventós i humit.

Fa pocs dies, un càncer fulminant s’enduia un company de feina, massa jove, de trenta i pocs i en plenitud de vida, tant en l’àmbit familiar com professional.  Un noi, en Xavi, estimat i apreciat per tothom.

I ahir mateix, la Teresa Català, aquesta dona tan sencera i valenta, que de fa molts anys lluitava contra la mateixa malaltia, ens va donar també el seu adéu per sempre.

La Teresa, líder indiscutible al grup d’esplai de la nostra joventud, era un referent en tots els àmbits.  Exemple d’ajut, de compromís social, d’esforç, d’estimació pels seus i amant de la natura.  Uns valors que ha excercit tota la vida, amb la senzilla naturalitat de les grans persones.

Mantindrem viu entre tots el seu record, i ens esforçarem, per ella, a estar a l’altura dels seus somnis.  A partir d’ara mateix, contemplarem les flors d’aquesta nova primavera amb mirada diferent, com si talment hagueren sorgit dels seus pinzells. Unes flors reflectides en cristall, que amb tanta traça i tant d’amor sabia imaginar.

Aquesta entrada ha esta publicada en Retrats i autoretrats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La mort és sempre injusta

  1. rginer diu:

    Quan ens deixen persones estimades és sempre un cop molt dur. No les hem d’oblidar mai, i la seva presència sempre serà al nostre costat. Abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

2 respostes a La mort és sempre injusta

  1. rginer diu:

    Quan ens deixen persones estimades és sempre un cop molt dur. No les hem d’oblidar mai, i la seva presència sempre serà al nostre costat. Abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*