14 de Gener 2017
Apartats del ritme quotidià, de les obligacions laborals i del poc o molt estrès que això comporta, el petit poble d’Otos, a La Vall d’Albaida, que ens acull per un parell de dies, sembla no voler respectar la sensació de temps aturat que s’hi respira.
On sigui que dirigim la nostra mirada, hi trobem algun rellotge que sembla que pretengui recordar-nos que la nostra estada és limitada, que no restarem allí per sempre (com potser voldríem), que després de la trobada amb els amics blocaires, de les apassionants tertúlies i debats, de les converses dilatades, dels àpats en corrua i de la mica de turisme i descoberta que hem vingut a fer, tornarem un altre cop al nostre dia a dia.
Però alerta!. Resulta que no es tracta de rellotges qualsevol!. Sinó que són petites obres d’art, creacions singulars en què es sublimen ciència i tècnica, i fins i tot retalls d’història. Obres que, indefectiblemet, quan ens trobem al seu davant, no podem més que estar sorpresos i quedar-nos embaladits pel seu senzill però alhora enrevessat mecanisme. I aleshores sí, el temps s’atura realment mentre escoltem les explicacions i teories de l’expert que ens fa de guia.
Són rellotges de sol que, estratègicament orientats i situats, anem descobrint a cada racó d’aquesta la vila, i que semblen observar-nos ells també a nosaltres, vigilants, però adormits a mitges per les nuvolades o la nit, esperant pacients a què el gran astre els acaroni, per mostrar-nos tot el seu saber i poder gaudir finalment del seu moment de glòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó, són rellotges especials, pensats i orientats per fer-nos saber que les hores del dia passen i arriba la nit. És un petit miracle aquest poble d’Otos amb uns rellotges de sol integrats arreu del poble i que són grans obres d’art.