31 Desembre 2016
Intentem trobar el millor paisatge de la ment,
creient tenir la ideal perspectiva de les coses,
però l’encert i l’error són sempre compartits
… I omnipresents.
El passat m’empeny, a base de records.
El futur m’estira, sabedor de nous projectes.
Les actituds evolucionen
i el present d’ara mateix modela el meu ànim.
La finestra del meu cor s’obre sovint,
però a intermitències,
i dibuixo gargots alegres als vidres entelats
… Mentre canvia el calendari.
El temps passa lentament, però alhora de pressa,
la creu del barri s’il·lumina i un nou any comença
jove, i delirós un altre cop
d’alimentar-nos amb la saviesa desitjada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!