FINESTRA FOTOGRÀFICA

1 de Maig 2016

He rebut fa pocs dies aquesta suggerent imatge. De matí, tot i esmorzant obria el Facebook amb l’agradable visió d’aquesta platja … unes siluetes estratègicament situades, un reflex de núvols rogencs, uns tons grisos de posta de sol o de sortida?,  Un regal matiner del meu fill viatger des de la costa del Pacífic.

De Máncora no n’he pogut esbrinar gran cosa a la xarxa, tret que va néixer com un petit poble pescador, i és ara convertit en atractiu turístic gràcies al seu bon clima, als seus balnearis i a unes platjes segurament paradisíeques.

I potser precisament per la manca de més referències, la fotografia m’indueix a imaginar-me el so del mar semi desert quan la gent ja ha recollit, l’escalfor dels vents tropicals, i el xisclar de gavines o de nois jugant a pilota prop de l’aigua.

Passejo la meva intuició per un antic i petit port de pesca, amb la visió de rostres de mariners amb cigarreta, de mirada viva, afable però un pèl inquieta i també una mica desconfiada.   Transita ara carrerons humils on es pot copsar l’olor d’algun guisat de peix de platja, que es barreja amb els llençols de la bugada.  Segurament en Rai ha saludat en passar al davant de la finestra la senyora de la casa, i penso que potser hi hauran intercanviat més d’una paraula amable.

Aquesta fotografia, no sabria dir el perqué, té alguna cosa d’enigmàtica. L’atmosfera d’aquest senzill indret, al nord del Perú i a tocar de l’Equador, ja fa dies que m’hipnotitza i atrapa, i espero que quan aviat tornis, m’expliquis perquè em passa.

Fotografia:  Máncora (Perú),  de Raimon Cabiró