FINESTRA FOTOGRÀFICA

Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.

26 de juliol de 2015
0 comentaris

Badalona i el mar (48)

26 de Juliol 2015

IMG_20140913_120232-r-c

No he estat mai entès en nàutica, ni practicant d’activitats aquàtiques en general (en aquest aspecte doncs, no massa bon badaloní).

Però malgrat això, cada cop sento més atracció pel paisatge marí, per la seva llum i tonalitats, pels seus reflexos brillants.  Per l’encís hipnòtic de les ones i per l’escalfor suau de la brisa d’estiu.

A la meva ciutat sempre s’hi ha respirat un ambient mariner per molts dels seus indrets, tant pels amagats i desconeguts d’abans, com pels més emblemàtics i moderns d’avui en dia…

Al llarg de la ruta marítima que uneix Sant Adrià del Besòs amb Montgat, i tot just deixant enrere les tres xemeneies de la tèrmica, es pot vorejar el port esportiu (i una mica pesquer) que enguany compleix el 10è aniversari, descobrir guinguetes (“xiringuitos”) a peu de platja, plenes d’activitat, i nous bars de tapes, amb bona cervesa i caipirinhes.

També sentir l’aroma intens de licor i sucre de la fàbrica modernista i endinsar-nos cap a mar en sentit perpendicular a la costa, pels 250 m del Pont del Petroli, això sí, després de fer-nos la foto de rigor amb l”estàtua del “Mono” de l’anís.

Fer un vermut a la Rambla, el passeig badaloní per excel·lència, amb el seu mític decorat de palmeres i la complicitat del tren, on els envelats de Festa Major i les begudes de grosella, van anar cedint protagonisme amb el pas dels anys, a la Coca-Cola i els gintònics.

Espais buits d’antigues discoteques, ara reconvertits en escenaris d’aspecte tropical, però que conserven encara les casetes de bany de finals del XIX, de típic color blau i blanc, entre “Beach clubs” i música electrònica.

La mar ens ofereix a l’estiu, un espectacle infinit saltejat de wind-surfistes i patins de vela, d’espurnes brillants que van i venen, i atractives siluetes de velers que destaquen prop de l’horitzó.  Caminem acompanyats de la calor i el regust de sal als llavis, quan arribats a tocar del poble veí, descobrim com espais d’antigues fàbriques contaminants s’han transformat en platges nudistes i en zones recreatives d’esports nàutics.

Poc en queda en aquest trajecte de la vida de pesca, tret d’algunes barques despintades ancorades a la platja.  Però si tornéssim la marxa pels carrers interiors del petit eixample costaner, hi troberiem encara molts vestigis de cases de pescadors, d’antics magatzems del peix, badius i portalades, testimonis del nostre passat recent.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.