FINESTRA FOTOGRÀFICA

25 d’Octubre 2014  

      El que avui dona nom a una parada del Metro, i configura aquest gran espai entre centres comercials, palaus esportius i fins i tot un canal navegable en un futur proper, era abans (ja fa uns anyets d’aixó) una zona de petits conreus, amb una gran bassa d’aigua, matolls i males herbes, i també deixalles, que formava un petit submón en aquella Badalona dels anys 60, que ja es començava a perfilar en progressió geomètrica cap al naixement de nous barris.

Travessàvem aquella àrea de color verd i terrós, per anar a escola, des de les cases del carrer Tortosa fins als Salesians, fent petar amb les botes d’aigua els petits bassals que es formàven a l’hivern, com a distracció prèvia a les classes d’àlgebra i als problèmes de física, aleshores ininteligibles.

Al tornar a mitga tarda, podiem aturar-nos encara a l’antiga vaqueria, on la mestressa de cabell roig i pell pigada ens servia el petricó de llet fresca enmig d’aquella olor tant caracteristica, del líquid blanc acabat de munyir.

Els canons del turó militar proper, (anys després vem saber que es deia d’en Caritg), vigilaven amb letargia i solemnitat tots els nostres moviments …., mentre anàven observant de mica en mica totes les transformacions urbanístiques que farien recular primer les vaques i els matolls, els conreus, anys més tard el quarter de la policia situat a pocs metres de distància, també a nosaltres d’aquell indret per sempre més, …. i finalment a ells mateixos, quant van ser enretirats definitivament dels seus búnkers per donar vida al parc que presideix avui en dia l’esplanada.