FINESTRA FOTOGRÀFICA

Erasme de Rotterdam va dir que la bogeria dels amants és la felicitat més perfecta, i feia temps que havien planejat, junts, aquesta escapada. El capvespre que queia, sobtadament, sobre el Quai de la Tournelle embolcallava les seves converses…

-“Baudelaire i els seus escrits sobre l’spleen de Paris o Walter Benjamin, reflexionant sobre la reproducció de l’art modern, es sumen a la demostració de Duchamp y Warhol de la transformació de l’art en desig que es consumeix i es devora a sí mateix”-, va etzibar ell.

-“Sí, la imatge és desig en el món postmodern per això parla generalment de cossos i objectes amb clares connotacions sexuals. Però al mateix temps que reflecteix el.lements externs, que són també icònicament interns, el que l’art modern manifesta (sic Magritte i Hopper) és sempre una sospita sobre la nostra pròpia capacitat de desitjar quelcom més del que consumim. Sospitem del nostre desig i, al cap i a la fi, el desig postmodern no és res més que sospita… Som sospita”-, va recalcar ella.

De cop i volta es van aturar, entre la varietat dels Bouquinistes, davant la imatge dels Sicilians: GABIN i DELON estan fent un robatori perfecte però el coneixement de les seves mútues infidelitats farà que l’aVENTURA  acabi com la comèdia de Falset…

-“Tantes paraules compartides, tantes caricies que han intentat convertir la teva pell en làmpada meravellosa”-, li va dir ell.

-“Shhttt, calla. La transgressió és un viatge que fem per no arribar mai enlloc, per perdre’ns pel camí”-, li xiuxiuejà ella a cau d’orella.