El president d'ERC, Joan Puigcercós, en una entrevista que publicava ahir el diari Avui [web] i que podeu llegir [aquí], a la pregunta "Descarten un pacte amb CiU?", respon el següent: "Qui vulgui pactar amb ERC haurà de convocar un referèndum per la independència".
Home, Joan, no és ben bé això. Això és un error de base, un error de partida. El que cal fer no és convocar un referèndum així, de bon començament. El que cal és que el parlament de fireta del Parc de la Ciutadella deixi de ser de fireta i, només que hi hagi 68 diputats i diputades disposats a fer-ho, proclami la independència de manera unilateral. I després sí, després es convoca el referèndum per tal que la ciutadania del país ratifiqui aquesta declaració d'independència.
Qualsevol altra cosa és marejar la perdiu, tot allargant i complicant el procés. No cal dir quins no serien els entrebancs que hi hauria per a la convocatòria de la consulta popular. Ara bé, després d'una proclamació d'independència clara i rotunda de part d'una majoria parlamentària escollida democràticament pel poble sobirà... quin demòcrata gosaria posar pals a les rodes a que es convoqui el referèndum?
Ja ho sabem, ben net que sí, que no hi ha tants demòcrates com ells diuen o nosaltres voldríem. Tanmateix, quin altre camí seria més clar i contundent? Quina altra via seria satisfactòria per als afanys i esperances de tota la gent que s'està mobilitzant per a dur endavant les consultes populars del 13 de setembre a Arenys de Munt ençà? Ja us ho heu pensat bé, tot això?
Des que tinc memòria, de ben petit (i d'això ja en fa uns quants dies), m'he sentit català únicament i exclusiva. Sense anar necessàriament en contra dels espanyols, jo mai me n'he sentit. Sóc independentista de sempre i mai m'han passat pel cap coses com ara la confederació o la federació. I, no cal dir-ho, això dels estatuts... en fi, sense massa comentaris: que la via estatutària és una via morta i enterrada, ningú tret dels unionistes ho posa en dubte i el fet que siguin els unionistes els únics que defensen aquest camí hauria de ser, justament, el millor argument per a tots els altres que no hi creuen.
Quedaven, tanmateix, els utòpics, els que encara pensen que la via federal és viable. Observem, però, des de fa un temps, moviments interessants en aquest camp. Fa unes setmanes, fou l'eurodiputat Raül Romeva qui, al seu bloc, escrivia una anotació que intitulava Una Catalunya sobirana i europea? és legítim, és necessari, és progressista (vegeu-la aquí). Un parell o tres de dies enrere, el periodista David Miró escrivia al diari El Periódico l'article Rèquiem pel federalisme (el podeu llegir aquí). De mica en mica, el federalisme va deixant de tenir adeptes.
No sé si és bo o dolent però segur que és clarificador. A cada dia que passa, allò que en diuen l'eix nacional es va depurant i reduint a dues posicions principals: l'unionisme i el separatisme. I, a mi m'ho sembla si més no, mentre l'unionisme no engreixa les seves files, les de l'independentisme van creixent de manera lenta però constant a mida que federalistes i similars van aprimant-se, van perdent gruix. I és que, esclar, ara resulta que només hi ha federalistes a una banda, que l'altra part no vol ni sentir-ne parlar i, és més, si alguns poguessin liquidarien el "estado de las autonomías" i tot.
La tan menystinguda societat civil és la punta de llança d'aquest procés, els partits polítics ja fa mesos que van pel darrere, que, fins i tot, van perdent pistonada. Ja era previsible, d'una banda. D'una altra, però, la gent comença a preguntar-se qui podrà votar la propera tardor, quan es convocaran eleccions al parlament de fireta del Parc de la Ciutadella. Si algun cop m'ho han demanat a mi, els he respost: voteu aquells que duguin al programa electoral que, si al proper parlament de fireta hi ha majoria de diputats i diputades que ho vulguin, tot fent un acte de valentia i de servei al país que els honori, declararan la independència de manera unilateral. I per a mi, ara mateix, tota la resta són monsergues i mandangues.
No tinc gaire temps avui, coses de la feina, però no em puc estar de fer un apunt, ni que sigui ràpid i a correcuita, de la presentació pública de Sant Boi decideix! [web] que es va fer ahir a la Plaça Catalunya. Però no vull parlar de l'organització i dels voluntaris (felicitats, gent!), ni dels músics (com sempre fantàstics, Tritons!), ni dels parlaments (gràcies per venir, Jordi Bilbeny i Carles Mora!), ni de l'ambient, que tot això va ser, sense exagerar, excel·lent de debò.
Ara bé, més de tres-centes persones, en un dia de març molt rúfol i força fred, assegudes al mig de la plaça per menjar unes seques amb botifarra... i a més a més fer-ho pagant, no és cosa que ara per ara estigui a l'abast de tothom. El mèrit d'això d'ahir és ben bé seu i de ningú més: més de tres-cents santboians i santboianes encongits passant fred pel dret de decidir, pel dret a poder respondre en una consulta sobre el futur del país, reivindicant la radicalitat democràtica. No vull ni pensar què hagués passat si hagués fet bo. Aquesta assistència massiva ens encoratja i ens dóna ànims per tirar endavant: gràcies, moltes gràcies per haver vingut!
Encara falta dies, esclar, pel 20 de juny quan, amb tota probabilitat, podrem anar a les urnes (ben acompanyats d'altres pobles i viles de la comarca: Cornellà, Sant Feliu, Esplugues... potser també Gavà?), encara falta (encara tenim!) molta feina per fer, sí, però després de l'acte d'ahir... això ja no s'atura!
Ahir, a Sabadell, Joel Joan, Alfons López Tena, Titot, Joan Carretero, Oriol Junqueras i l'incombustible Josep Guia van compartir escenari en Acte d'Estat per tal de reclamar la unitat d'acció de tot l'independentisme [notícia a VilaWeb]. S'hi va projectar (vegeu-lo més avall) un curtmetragte interessantíssim i tots van advocar per allò que reclamem de fa temps: l'Estat propi no serà a l'abast si no tanquem files i ens posem a pencar tots plegats, sense exclusions de cap mena.
De totes les intervencions, força interessants com he dit més amunt, deixeu-me que destaqui el recordatori que féu l'amic Junqueras: "La independència no es demana ni es pacta, sinó que es proclama i es defensa." I tant que sí, Oriol, ara només cal que tots els bocamolls que parlen de sobirania i d'independència en èpoques preelectorals en prenguin nota i passin de la paraula al fet: després de les properes eleccions, si sumen majoria, proclamaran la independència? Aquesta és la pregunta que, al llarg dels propers mesos hauran de respondre amb claredat.
Que ja n'estem farts, de segons quines actituds, eh? Unitat d'acció? Oi tant! Però no només per sortir a la foto. Si us plau, no ho espatlleu de nou, tots plegats, no malbarateu el somni.
Així en deia mon àvia d'aquells que feien sempre el que els manaven, deixant de banda el seu criteri propi, cas que en tinguessin. Això és el que es va veure ahir al Ple de l'ajuntament de Sant Boi en la votació de la moció de suport a la Consulta per la Independència que s'hi havia entrat a petició de Sant Boi decideix! [web].
Bons minyons i ben manats, PSC-PSOE i ICV van fer el paper esperat, votant en contra els uns i abstenint-se els altres, propiciant d'aquesta manera que la moció fos rebutjada. La resta de grups municipals, també d'acord amb el que se n'esperava: CiU i ERC a favor, PP i C's en contra. Com ja vaig repetint, res fora del que s'esperava i no cal donar-hi més voltes. Ja se sap que, en això de les urnes, hi ha qui només hi és a favor quan li convé: podem fer una consulta per decidir el nom d'un carrer o d'una escola bressol però, si es tracta de consultar els ciutadans què en pensen del futur del país... això no toca, que deia aquell.
No paga la pena esplaiar-se en les diferents argumentacions d'uns i altres per tal de justificar el sentit del seu vot: tampoc res de nou, no us penseu, que ser original porta feina. Ara, com ja he escrit altres cops, em segueix fent molta gràcia l'esment recurrent al federalisme: llàstima que el públic dels Plens municipals no pot intervenir car em venia de gust preguntar-los amb qui diantre es volen federar. Perquè, esclar, si no ho tinc mal entès, per a federar-se en calen dos com a mínim, oi? I si tu et vols federar i l'altre part no ho vol... a mi que m'ho expliquin!
En tot cas, la feina no s'atura: ja es va acordar al seu dia que la consulta es duria endavant tant si hi havia suport municipal com si no. Ara bé, està clar que, en aquestes condicions, la feina serà més dura i més difícil. Calen mans i braços, gent que s'arromangui i es posi la granota de fer feina. Ja en som molts, en calen molts més. I a tu, santboià, santboiana... no et ve de gust sortir de casa per fer una petita empenta al futur del país?
A la foto, els portaveus de Sant Boi decideix!, durant la roda de premsa per presentar la moció.
Aquest proper diumenge 14 a les 12:30h (14:45h Canal 33) Catalunya i Suècia s'enfrontaran a l'Estadi Baldiri Aleu, de la Unió Esportiva Santboiana [web] a Sant Boi de Llobregat. El partit servirà per veure de nou a la nostra selecció després del seu últim enfrontament a casa contra l'Ulster el 2005 i per a reclamar el dret de la Federació Catalana de Rugbi de ser reconeguda com a membre fundadora de la internacional l'any 1934 conjuntament amb les federacions francesa, italiana, alemanya, txecoslovaca, i romanesa.
La Federació Catalana de Rugbi [web] considera que mai no ha estat expulsada de la internacional i per tant va recórrer al Tribunal d'Apel·lació (Court d'Appel) després que el Tribunal de Primera Instància de París fallés el passat 16 de desembre de 2008 en contra de l'admissió, argumentant que la catalana és una entitat diferent a la que va fundar la internacional.
La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes [web] ha estat al costat de la Federació Catalana de Rugbi durant tot el procés judicial i també col·labora en l'organització i difusió del partit Catalunya-Suècia. En aquest enfrontament, els jugadors lluiran el logo de les Seleccions Catalanes a l'equipació i hi haurà pancartes d'"Una Nació, una Selecció" al camp reclamant l'oficialitat.
Ja està decidit: la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència [web] la consensuat que la quarta onada de consultes serà el 20 de juny. Sant Boi, doncs, podrà anar a les urnes pel solstici d'estiu (un bon averany!) i, des d'ara, ens arromanguem i a treballar per arribar-hi en les millors condicions possibles. Altres ciutats de dimensions semblants, com ara Reus i Cornellà, els nostres veïns de l'altra banda del riu, també encaren aquesta data amb optimisme. I esperem també que d'altres municipis del Baix Llobregat que ja han començat a treballar com, per exemple, Gavà, se'ns hi afegeixin.
Una moció de suport a la consulta santboiana ja ha estat entrada pel registre municipal a fi que es debati i es voti al proper Ple Municipal, a mitjans de mes. Allí veurem quina és la posició de tots plegats, qui està pel dret de decidir i qui no, qui està per la democràcia més radical i qui només vol les urnes quan toca o li convé. Passi el que passi amb la moció, però, tirarem endavant: sense suport municipal costarà més, qui ho dubta, però el nostre convenciment que les urnes i la veu del poble s'han de sentir ens farà arribar tan enllà com sigui possible.
La feina, no ho amaguem, serà ben feixuga. Calen moltes, moltes mans per tirar-la endavant. Ja en tenim un bon feix però encara no en són prou. Aquells i aquelles que vulgueu participa activament en la consulta de Sant Boi, feu-vos-en voluntaris: ho podeu fer fàcilment mitjançant la web de Sant Boi decideix! [aquí]. O si us ho estimeu més, contacteu directament amb algú de nosaltres: un bon dia per fer-ho pot ser l'Assemblea General que tindrem dimarts vinent, a les 20.15h a Can Massallera. Per què no us animeu i hi feu cap?
Entre la feina que, com la majoria, tinc per obligació i necessitat, i la feina que m'han buscat els companys i companyes de Sant Boi Decideix! [web i fèisbuc] em fa l'efecte que la meva activitat blocaire patirà, d'ara endavant, un cert canvi de ritme (diria jo que més aviat a la baixa), fins a finals de juny.
Sí, sembla prou clar que la gent de Sant Boi podrem anar a votar la Consulta per la Independència al juny. A finals d'aquest mes es fixarà la data concreta de manera coordinada amb altres pobles, viles i ciutats (algunes veïnes nostres, com podria ser Cornellà) però, com deia unes línies més amunt, sembla prou clar que serà al proper mes de juny.
Al juny, el mes dels segadors, lluny ja d'aquelles falç que esmolaren els revoltats del 1640, a Sant Boi esmolarem, ben democràticament, les paperetes.
Els arguments són covards i esbiaixats. Ens diuen que la independència mai aconseguirà tenir prou suports al Baix Llobregat, que la consulta popular, si s'arriba a fer, amb prou feines assolirà, en municipis com ara Sant Boi, al voltant del 10% de participació, que fer la consulta és anar en contra de la voluntat de la major part de la població de la nostra vila, que no som prou i no ens en sortirem, que a la gent l'amoïna més arribar a fi de mes o que el transport públic millori que no pas si hem de tenir un estat propi...
I sí que serà difícil aconseguir els suports obtinguts a Arenys de Munt o a Sant Pere de Torelló, sí que costarà feina a dojo (mans, mans, calen mans!) assolir un bon nivell de participació, sí que hi ha gent que s'ha desentès, es desentén i es desentendrà de les consultes, sí que preocupa arriba a fi de mes, la crisi i que el transport públic (entre d'altres moltes coses) funcioni més bé. Qui diu que no? Però és que ara no parlem d'això: és de democràcia, que parlem.
Parlem del dret a decidir, del dret democràtic de qualsevol poble a decidir què vol ser o què voldrà ser. La qüestió no és què votaré, la qüestió és si puc votar. Si el dret de decidir, si les consultes que s'han fet i es faran no interessen, si no formen part central del debat a la societat, com és que han mobilitzat, amb intensitat diversa certament, a tants milers i milers de persones? Com és, doncs, que encara ara en mobilitzen una munió? Què ho fa que les consultes, el dret de decidir, la independència, el debat sobre tot això és al carrer i als mitjans? O no és cert el que deia ahir el Salvador Cardús [aquí]? "Perquè, si en alguna cosa hi ha acord, també, és que els tradicionals eixos de la política catalana -el nacional i l'ideològic- han mogut el seu punt de creuament: l'abscissa nacional ha posat el seu punt zero més a prop de la independència, i l'ordenada ideològica, a causa de la crisi econòmica, presenta més disgregació que mai."
Ja s'entén que a tots aquells, de dretes, de centre o d'esquerres, que aposten pel manteniment del statu quo o que, com a molt, estan a favor de fer allò de canviar quatre coses irrellevants per tal que res de rellevant no canviï, a aquells no els fa gens ni mica de gràcia aquesta radicalitat democràtica, aquest clam que diu vull votar!, perquè ells entenen la democràcia com un fòtil que cal usar només quan toca o quan convé, que no se'ls pot escapar de les mans. Però ja fan tard, ja se'ls ha escapat, ja no controlen una part important de la seva cleda de votants - súbdits.
Aquesta vegada és la gent tota sola que s'organitza, és la gent tota sola que determina què, com i quan votem, que ja ha perdut la por a dir i fer segons què, és la gent tota sola que parla de democràcia.
Això ja marxa: Sant Boi Decideix s'ha posat a caminar. Ja s'ha convocat una Assemblea General [vegeu aquí l'esdeveniment que s'ha creat al fèisbuc] per tal de començar a organitzar-se: crear comissions, triar portaveus i coordinadors, consensuar calendari... en fi, per posar fil a l'agulla!
A més, ja s'ha engegat també la pàgina web [hi podeu accedir seguint aquest enllaç] i també un perfil propi al fèisbuc [el podeu veure aquí] que, en menys de 24 hores, ja frega els 150 amics i amigues.
Sant Boi està en marxa, doncs. La feina ha començat i serà feixuga: més de 80.000 habitants demanaran un esforç organitzatiu i una quantitat de gent implicada prou important. És per això que, després d'algunes trobades prèvies per avaluar si es tirava endavant o no, l'assemblea del proper dijous, 14 de gener, és cabdal: hi hauria d'haver-hi més gent, molta més, que a les trobades prèvies.
Així que, santboianes i santboians, no hi manqueu, que tothom hi és cridat i tothom és necessari!
D'aquí a no res, ja serem al 2010. Acabem l'any en què la independència ha estat posada, per voluntat inequívoca de la societat civil, al centre del debat polític del país. L'any en què la internacionalització mediàtica del conflicte ha estat primera plana d'infinitat de medis de comunicació de tota Europa i més enllà.
D'aquí a no res, ja serem al 2010, l'any en què pobles, viles i ciutats del país continuaran promovent consultes sobre la independència, amb associacions, entitats i persones individuals auto-organitzant-se per tirar endavant la festa cívica de la democràcia més bàsica: l'anar a les urnes i expressar lliurement que tenim dret de decidir allò que volem ser en un futur que desitgem no massa llunyà.
Un 2010 on Sant Boi també decidirà. No serà segur al febrer, potser no serà a l'abril, però que ningú no ho dubti: Sant Boi també decidirà.
Que tingueu tots i totes una bona entrada a l'any en què les consultes seguiran marcant una gran part del calendari.
Doncs sí, aquesta és l'anotació que fa 250 en aquest bloc. 250 anotacions que han rebut més de 62.000 visites. Ja puc dir, em sembla, que el bloc s'ha fet gran.
Ha arribat aquell punt on ja no cal que ens expliquem gaire més. Tot allò que va passant els darrers temps, així ho confirma: enquestes i estudis diversos que exposen que la raó principal dels qui estem per la independència no és pas sentimental sinó, principalment, fonamentada en termes econòmics, de respecte a la diferència i de radicalitat democràtica. I, sobretot, la mobilització del 13-D que ha demostrat que a una bona part del país ja no li fa basarda mostrar-se a favor de la independència. Per tant, que s'expliquin ells.
Que s'expliquin els unionistes: que ens donin les raons (no sentiments, raons!) per les quals seria convenient seguir sent dependents d'un estat que ens ocupà més de 300 anys enrere. Que ens diguin perquè és bo per al país no poder decidir a què destina els impostos que paga la nostra ciutadania, perquè és bo per al país no poder decidir sobre les seves grans infraestructures (ports, aeroports, ferrocarril). Que ens diguin també perquè és bo per al país no poder decidir sobre beques, ajuts a les persones dependents, com s'assigna el tant per cent d'IRPF que es destina a les ONGs i tantes altres coses del mateix estil.
Que s'expliquin també els federalistes: que ens diguin amb qui es volen federar, atès que per a fer aital cosa cal que en siguin dos pel cap baix. Amb qui diu que es volen federar? Amb Espanya? I què passa si aquesta Espanya en què tan confien no vol federar-se, com sembla evidenciar-se cada cop més clarament? I, ni que digués que vol, qui confiaria amb algú que ha demostrat abastament que és incapaç de complir la paraula donada o un pacte? Amb qui ens federaríem, doncs? Amb França? Amb Andorra? Fa riure més que menys, la veritat, i si voleu que us digui què en penso... doncs que em semblen més coherents els unionistes que no pas els federalistes somiatruites.
Nosaltres ja ens hem explicat prou i massa. Allò de la pedagogia, de la pluja fina i totes aquestes mandangues estan ja més covades que l'arròs fet el dijous i menjat el divendres. Les nostres raons són clares, diàfanes, són raons i no pas altra cosa. Ara, doncs, que s'expliquin ells, però amb raons també: a veure si ens poden convèncer.
