EL JARDÍN DEL DIABLO II by CANTXO
El meu agraïment a Cantxo per la seua fantàstica fotografía
AMORE by AMARANTH ANGEL
Esvaren les íntimes llàgrimes
sobre la blanquíssima lluna.
Estic ferida
d'un amor
que em parla
amb el foc més vibrant.
T'estime.
Tu bé que ho saps.
ABSTRACT by INES CORREIA MARQUES
No cal que
et diga el meu nom.
Malgrat no
comprendre l'inici del tot,
sense saber
el perquè de les respostes,
sense conéixer
les derrotes de la raó
que li
porten a deixar-se véncer per quelcom inexplicable,
sense que
t'hages esbaldit les llavis per a distingir-me
entre els
cossos d'uns i d'altres,
malgrat no reconéixer
en una gavina al viatger
que no
desitja tornar de l'horitzó,
sense
necessitar intuir l'ahir dels astres:
no cal que
conegues el lloc en què vaig obrir els ulls
abans de
sentir-me un més entre els altres.
No
necessites
els números,
els sil·logismes,
els indicis
cartogràfics,
cap adjectiu,
cap teòria
ni tan sols
el silenci.
Mira'm els
ulls que et miren,
desconeix-me
per trobar-me,
per saber
qui no sóc,
qui mai no seré
per descobrir-me al teu costat
en els
matins que s'anomenen
com s'anomena el dia,
en els teus
llavis,
en el que
encara no ha succeït.
No
necessites més brúixola que la teua ànima
per arribar
a mi
i espedaçar
les incògnites que guarde.
Sóc un
secret senzill,
perdut entre
les mans que t’acaronen.
ANT by ALIN GURBAN
Estaven adormides. Respiraven lleument i
únicament arquejaven la seua columna cada un cert temps, quan
altres com elles elevaven el seu cos i intentaven aconseguir que els
núvols mussitaven. L’univers abocava sobre elles palades de
terra de distints colors, tants com a llocs de procedència,
tantes com a latituds i meridians, com a paisatges que quedaven
incomplets quan , enfurit, arrossegava les partícules abans
sobre la seua irregular superfície.
Dormien, algunes convertides
en cendres per les llengües de foc que es pronunciaven, eixes
que sense idioma expressaven el seu desdeny i la seua força
devastadora, altres decrescudes per la pluja, minorades en la seua
espessor i profunditat pels torrents; altres, senzillament,
inalterables, altes, elevades sobre el seu ventre indefinit.
Així va ser fins que un número
indeterminat , quan morí l'antic matí, van aparéixer.
L’una darrere de l'altra , com a punts suspensius suspesos sobre
les seues extremitats negres i minúscules, van iniciar el seu
caminar compassat i uniforme. Repetien els seus passos. Caminaven
quasi sobre el sòl. La terra va cruixir com la corda
desgastada d'una guitarra descomunal. Les muntanyes, abans
adormides, van despertar i van créixer sobre el seu dors, es
van elevar, van duplicar la seua alçària i es van
situar sobre la superfície planetària seguint la seua
propi i inexplicable orde. Així va ser. Ho compta el Llibre
Il·legible de la Contemplació i dels Fets Minúsculs.
Va ser d'esta manera que els éssers insignificants, les
primeres formigues, van estremir amb el fregament dels seus passos la
superfície planetària que, responent al seu caminar
reiterat, va transformar la seua pell de terra en el que hui
coneixem com muntanyes i serralades. Des de llavors, als hòmens
se's va donar la prova que el minúscul, sovint, modifica el
gran i el transforma.
FINESTRES A L A VIDA by PURA MARIA GARCIA
Es
busquen
els ulls contraris que bateguen
per ser,
per fondre’s.
Són un
ponent que no cesa
en els
carrers i els somnis,
es confonen els seus
colors,
aferrats al devessall d'una mirada.
Estic asseguda enfront d’ella.
Ara sóc una veu que no tem
anomenar-la,
que anhela reposar en el seu silenci.
Han passat per la seua pell de terra i
sols,
hòmens i dones que, parlant les
llengües més distintes,
compartien el rerefons d’un únic
idioma.
Feta de gotes de passat i flors absents
que mai van estar marcides,
ella és el replec dels camins
comuns
que s’inunden d’un nosaltres
que s’alça sense cap covardia.
Espera les nostres mans,
les nostres empremtes,
les armes sense gallet
que són versos i frases
creades per aquells que ahir ens
precediren.
Indefinible,
víctima de la repressió
quan van cobrir-li la gola
amb la cinta negra de la intensa
hipocresia,
alliberada amb morts que van avivar la
seua força,
injustament calibrada amb adjectius
trencats.
menuda i, no obstant això, tan
immensa...
ALEJANDRA TERRANOVA Agraïments a Alejandra per la seua fotografia.
DERVICHE REVE by PAOLA SANDINI
Oda a la podridura d'aquells que
exercixen la necessitat d’exercir el poder
Maleïxen les boques menudes
amb una veu robada.
Jutgen els cors vilans
mentres inclinen amb un dit
el costat més injust de la seua
balança.
Trenquen els ànims els ulls
que mai no van saber contemplar en
silenci
i penetrar en l’interior de l’emoció.
Pronuncien els seus dogmes els que
secretament
saben que res és veritat
en la seua mentida.
Corren amb els peus dels altres els
manipuladors,
malgrat que exigixen amb l’ombra de
gasa
dels seus punys
que siguen les seues empremtes les que
marquen
estampades
els marges del CAMÍ,
amb majúscules.
Pensen, per tu i per mi,
per un nosaltres fos en el granit
de la hipocresia,
les ments buides d’idees,
els que no recorden la gratitud
ni el primer gest
de la Terra.
Són peüngles d’un cavall sense crin
aquells que s’encaboten
a alçar l’estendard pel qual
hem de lluitar, en nom seu,
i perdre fins a l’ombra de la nostra
esquena.
Espenten les seues arrels de plàstic i
acer
els soldats que mai no van ser a la
guerra,
però van obrir el front per nosaltres,
escudats no en les seues mans
sinó en els nostres polzes.
Juren els que corren rere la paraula
que els fuig
i renega dels seus llavis.
Preguen i ploren els que dupliquen
el matí
perquè el Sol els odie
i puguen continuar amb la seua
somnolència,
criminal i esmorteïda.
Esculpixen l’amistat
els que mai no van saber
quantes síl·labes tenen
les fulles caigudes d’un abraç.
Giren,
dansen,
envien els seus signes al signes de la
multitud,
pretenen anomenar-se com ella,
construir el miratge de la llibertat
que ells segresten
amb cada abús,
cada puny,
cada tortura,
cada presó,
cada colp
cada mirada podrida.
Giren els dervixos del poder,
vestits amb les seues túniques de
rovell
i encara esperen
que les teues mans
i les meues
no obliden aplaudir la seua dansa
buida.
Agraïments a Ferra Petit per compartir la seua fotografia
QUIERO DEJARME LLEVAR by FERRAN PETIT
Com si totes les gavines
hagueren aconseguit fugir de la mà
invisible
del firmament inquiet...
Com si la matèria fosca
de l’univers negre
haguera crivellat les llavors del
temps...
Com si el vol unit
dels peus caminant en les seues arrels
no fóra un miratge esmorteït...
Com si l’arbre mitològic
del que van nàixer els ulls de la nit
doblegara les seues branques a
l’oblit...
Com si cada dit no fóra
més que una agulla en que transmigren
els senyals...
Com si els cucs ombrius
de les consciències que són plors
hagueren trobat
el ganivet gastat de la mentida...
Com si existiren les vocals,
les consonants,
les arpes i el rellotge
que mesura el bategar dels llavis...
Com si des de les fulles,
les madeixes de somnis
i les premonicions
brollara l’alegria absent del dia...
Com si se’ns acabara la llum que a
nosaltres tenim destinada...
Juguem a viure com si creguérem
que la vida és un com si
que encadena condicionals
a l’esperança trencadissa.
Agraïments a Ferran Petit per la seua fotografia
Paraules als cossos exiliats que mai no van acceptar
exiliar el seu cor ni les seues
conviccions,
com Cipriano Mera i els seus companys i companyes de lluita.
EXILI
REFLEJO EN EL HONDO by JOSÉ HARO CASTAÑO
Sóc una ombra
vençuda per la llum enrogida
que en la tardor obri
la seua ferida incomprensible,
libèl·lula nua,
silenci abatut,
evocat en les nits sense tenebres.
Gràcies, José, per la teua fotografia
Categories El meu diari més secret...
TEXTOS, CONTEXTOS I EXPERIMENTS AMB PARAULES I FRASES
Allò que encara no t'he dit.
Intimitats...
Històries. Tan sexuals com la carn; tan possibles com la vida. Meves i d'altres. Pròpies i alienes.
SOMNIS DEL TEMPS, MITES, QUIMERES...
Poemes, micro-poemes, sentiments, micro-emocions...poètica de la carn o la paraula
Si desitges provar, sentir i experimentar ...
Històries...
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços
ELS MEUS BLOGGS
A leitura é imprescindível (bloc autors portuguesos)
EL MEU BLOGG D'HUMOR sense pretensions acadèmiques. Reflexions sobre Eva i Adam gens científiques però personals...
POÈTICA 100% LLIBERTARIa, EMOCIONAL, SENTIDA, MÀGICA...
ENLLAÇOS INTERESSANTS
Hiperblog Català de Literatura
Un espai literari que no ho és: és un MÓN de paraules preciós
ART+QUITECTURA INTERESSANT
Però d'immenses paraules i versos.
Persones
Objectes
Paisatges
UNA MERAVELLA DE BLOC AMB TEXTOS PRECIOSOS I PRECISOS. ENTREU...
UN MIRALL DE PARAULES IMAGINADES I POÈTIQUES
BLOGG INTERESSANT D'ARQUITECTURA
Una finestra preciosa a la PARAULA. BLOC d'ANNA GURGUÍ
BLOG DE JOSEP PORCAR (TEXTOS+PARAULES+MÚSICA+IMATGES)
FOTOGRAFIA
LICENSES
MÚSICA
Últims 40 canvis
DESCLOSA
"Mesures immorals i antievangèliques", per Josep -Miquel Bausset (levante-...
Perquè facebook ha caigut a la borsa?
A Canes s'esbronca un thriller eròtic amb Nicole Kidman i Zac Efron, i un ...
Necessitats radicals
Dimarts 29 de maig, sortida de "Tocats pel foc"!
Espoli fiscal, segle tercer.- El descobriment d'un altre testimoni de 1896...
la veritable obertura del procés independentist ... __ BIC 2212
Atlèctic Llíria Benjamin “A” Campions Torneig Futbol 7 local
NW de maig
LES VIRTUTS DE L’APARTHEID LINGÜÍSTIC
La Marató de TV3: #sobrencadires, la pobresa té responsables
Per què cal que ens mobilitzem en defensa de l’educació pública?
Pactar... Pacte Fiscal...
Romeva sobre igualtat de remuneració dones-homes / Romeva sobre igualdad d...
ACTIVISTA SOCIAL
ELS PROBLEMES DE L’EDUCACIÓ I LA VAGA.
ENS VOLEN A PORTA TANCADA
L'Ajuntament convergent de Barcelona comença a treure carrils bici
Poetes catalans - Antoni Vidal Ferrando: literatura i resistència. La poes...
RECOMPENSES BOTIFLERES
L'AVE gallec, subvencions, bikinis perillosos, mestres i la nova equipació...
EL 27 DE MAIG NO SEGUIRÉ EL JOC
Gelida a l'horitzó
LaRella s'adhereix a la manifestació per la cohesió social i contra el ra...
Menyspreu
Dones a l'Index: George Sand, la dona emancipada. II
GASPATXO I CASPA
Gran daltabaix de la dreta (Itàlia marca el camí)
El forat de Bankia i la mentida com a mètode
Arxiu
«
Maig
2012
»
dl
dt
dc
dj
dv
ds
dg
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
