del vent vençut, una imatge poderosa, com també: blanc arrapat del núvols imminents. Un poema molt maco.
Publicat el 5 de setembre de 2010
DEL VENT VENÇUT
NU by ANDRÉ BRITO
S’acosta
el combat
on
la pell
s’obri
a la tendresa.
Mor
el temps.
Resseguisc
el
cicle de cant
del
vent vençut
quan
xiuxiueja la història
de
les fulles caigudes.
Reposen
els cossos
en
el traç
del
desig que creix.
T’imagine,
matèria
de les meues mans,
blanc
arrapat
dels
núvols imminents.
S’acosta
l’instant
que
pronuncies
el
meu nom,
reconeixes
la vesprada,
tremola
el meu sexe
i
amb un gest vehement,
el
combat de la carn,
mai
no oblidat,
de
nou comença.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent