SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

PROPIETATS DE LA PENA

 

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

          (…)

V.A. Estellés

PARAULES INDEMNES

A la paraula d’Estellés

La paraula és indemne al rovell
del silenci imposat per l’odi
o l’arrogància.
Paraules com a poble romanen
inesborrables,
bategant,
originant arrels que no necessiten
de més aigua que  sentir-se part d’una terra.
És eixa la consciència que ens anomena,
és eixa, ens fa ser veu en un cantó,
en algun vers,
ens fa recordar, per sempre, que abans de nosaltres
els poetes ens van deixar sense abandonar  els somnis
i fins i tot alguns, els que van parlar amb els llavis de l’ànima,
van assumir ser cada dia la veu del poble.

Pura María García