Em va agradar el timbre de la seua veu, pròxima i al mateix temps
estranyament freda, especialment quan em va explicar cada un dels xicotets
actes inclosos en el ritual que m’oferia:
—És important que sàpies la seqüència del ritual, però la motivació duplicarà
el teu desig, les ganes d’advertir-lo sobre els teus sentits. No puc descriure’t
tot el que faré al teu cos i la teua ment, així la teua expectació serà
l’aliada de les meues mans i la meua veu. Hi haurà un moment en què et deixaras
portar per ella. Llavors, sentiràs la verdadera intensitat del que provocaré en
tu.
Supose que aquelles frases, pronunciades amb una seguretat immensa,
trobaren un lloc íntim buit al meu pensament i van desterrar qualsevol dubte
que poguera albergar. A les seues paraules, evocadores i incitants, li van
succeir les seues mans en la nostra primera trobada.
Aquest matí, quan el dia s’iniciava de manera inequívoca, he rebut la
seua primera telefonada. Abans que creue el llindar de la porta,
intencionadament tancada perquè puga sentir el plaer exacte i insubstituïble de
la victòria del desig sobre un obstacle
menut, em fa saber els objectes i condicions que emmarcaran el ritual.
—Desitge que, a més de l’aigua perfumada, em rebes envoltada en un núvol
d’encens. Deixa que la penombra siga el teu còmplice i que la llum dels ciris
s’alie amb la meua mirada quan et recórrega la pell amb els meus ulls fins que
el teu cos tremole i siga indubtable la teua ànsia de ser posseïda pel meu
sexe.
Ell manté la meua excitació des d’eixa primera trucada en què provoca el
dibuix mental de l’escenari del meu plaer. Ell ho sap, és conscient que li
espere transcendint el temps detingut. Ara els seus passos li antecedixen,
ressonen com una invocació que la meua pell reconeix i comprén. La porta del bany
s’obri lentament i el seu rostre encén la penombra artificial que inunda
l’habitació, jugant a dibuixar espectres lluminosos minúsculs que emanen dels
ciris blancs que entapissen part del sòl. Estic immersa en l’aigua perfumada i
càlida que ompli la banyera que, des que el em banya, ocupa el centre d’aquest
espai. Les seues condicions es convertixen inevitablement en ordes suaus,
desproveïdes de cap sentit imperatiu, però carregades d’una autoritat estranya,
la que exercix sobre la meua voluntat a través de les seues peticions:
—El teu cos ha de sentir-se prou lliure perquè jo puga posseir-lo amb la
intensitat que secretament vols demanar-me. Busca una banyera gran i blanca que
s’assente sobre el sòl sostinguda per unes urpes de felí: en qualsevol acte carnal
es conjuga la part essencial d’un animal, un felí, amb la sensualitat d’un cos
i l’ànima que l’ocupa, tu ho saps…
Cada
paraula que marca l’escenari del seu ritual ha sigut obeïda per mi abans del
moment inicial de la trobada. No hi sent vulnerada la meua independència: les
seues peticions em recorren l’esperit proporcionant-me un plaer singular, el
que origina percebre que, més enllà de la racionalitat, la submissió es
convertix en la conjugació de la feblesa i la fortalesa. Submisa davant dels
seus desitjos, la meua consciència em fa saber que en l’obediència residix
també el meu poder sobre ell, la meua força.
Si voleu continuar llegint, cliqueu “Vull llegir la resta…”
Sent
l’aigua càlida rodejar els contorns del meu cos mentre l’aroma de l’encens
estimula el meu olfacte i manté eixe sentit alerta, com quan un animal
l’utilitza per a detectar un perill o una recompensa. El meu sexe comença a
percebre la vibració de cada una de les seues partícules de pell i carn, es
mulla sobre la humitat aquosa que el manté expectant.
Ell
s’aproxima amb passes enceses com els meus ulls, el meu sexe i les flames que
provoquen la llum dels ciris. S’acosta a la banyera sense deixar de penetrar la
meua mirada amb la seua. Els seus llavis estan tancats, sap que m’incita pensar
que únicament s’obrin quan desitgen fregar-se amb els meus i conjugar les nostres
llengües. Roman uns segons de peu, dreçat, provocant-me amb el seu somriure.
Contempla el meu cos i fixa, després, la seua vista en els meus ulls, s’endinsa
en ells, copula amb les meues pupil·les per a estremir-les i avançar-se a la
forma i l’instant etern en què em farà completament seua.
Immòbil, front
de la meua excitació iniciada molt abans que les seues passes obriren el temps
de la nostra intersecció, comença a descordar-se la camisa, amb lentitud
antònima al ritme amb què augmenta el seu desig. El seu tors esta cobert amb
una pell blanca que incita a acariciar-la sense esperes, a fregar-la amb
l’extensió total de la llengua, a acaronar-la amb les meues mans. Somriu. En
realitat el seu somriure roman adherit a la seua expressió, intercanviant
ràfegues de gestos que l’acosten a la tendresa i a la luxúria desbocada, després. Ell sap que
en aquest instant començaria a acariciar-li i a rosegar el seu cos, deixant-me
portar pel cabal intens de sensacions extremes que provoca, especialment en el
meu pensament.
El
cinturó del seu pantaló es despassa a la vora del moviment minúscul de les
seues mans. Amb lentitud, el pantaló es desfà de l’obstacle de la seua cintura
i s’obri per a començar a mostrar el seu sexe cobert per la roba íntima, negra.
Està excitat, el seu penis ha iniciat el seu batec i em desafia la boca amb la
insolència de la carn que espera ser mostrada. Després, s’acosta fins a la banyera
i recolza les seues mans en la vora blanca.
—No et
mogues, em murmura abans de deixar caure sobre la pell de la meua cara besos
humits que incrementen les fantasies que ocupen la meua ment.
Descendixen
les palmes de les seues mans pel meu coll, agranen la indiferència, la peresa
que haja pogut impregnar-lo abans que la seua voluntat siga fer-se sentir en la
part de mi que unix el meu cos al meu cap, la carn a la idea, el sentir al
pensar, la meua dualitat. Tanque els ulls per a intentar duplicar la intensitat
de cada una de les seues carícies, suaus, intenses, ardents. Situa sobre els
meus pits les mans càlides i amb els dits em busca els mugrons i els excita
pressionant-los i fregant-los amb intensitat. Com si existira una connexió
inexplicable entre els meus sins i mon pubis, cada fregament que trasllada als
meus pits incrementa la latència imparable del meu sexe, que es contrau i
s’expandix fent-me vibrar profundament. La seua aigua i el líquid perfumat que
invadix la banyera es confonen.
Les mans
itinerants visiten el meu cos mullat i troben un replec en el seu camí quan
troben el meu sexe. En ell s’introduïxen els seus dits exploradors, els
mateixos que anhelen la pell enrogida i candent de l’interior de la meua
vagina. L’agiten amb moviments que imiten el dansar del seu penis, anunciat i
anhelat. Mentre ocupen el meu interior, els seus dits joguetegen amb la vora
misteriosament enervada de mon clítoris amb lleus tocs, carregats de
premeditació i sexualitat, d’imperiosa cadència, d’estremiment ineludible. Imagine, em recree en la meua fantasia: el seu
membre erecte és el que s’endinsa i ix, sense abandonar, la meua vagina. Quan
els meus gemecs es resistixen a continuar ser ofegats per un silenci que cada
vegada és més inexistent, la seua veu profunda em demana que li oferisca la meua
boca i amb ella aconseguixca el suc íntim del seu sexe i provoque la seua
desbordada existència.
M’incorpore,
encara envoltada en una excitació que no decreix malgrat que intente
estacionar-la i mantindre-la suspesa per no aconseguir el clímax fins que nasca
el moment en què les nostres mirades es penetren i ens indiquen que la
resistència al deliri ha de ser vençuda, per ambdós, en compàs acordat i
compartit. Amb les dues mans subjecta el seu penis i l’introduïx, lentament, en
la meua boca delerosa. No em permet tocar-li, és ell qui dirigix la seua essència
i marca el ritme amb què desitja ocupar la meua boca i arribar fins a la meua
gola, omplir-me, ocupar-me. Els meus llavis es fonen amb el seu membre, el
rodegen i l’impregnen de la saliva que precedirà l’instant en què la seua
essència fluïsca en llibertat.
—Continua,
em diu, fins que el meu semen rodege els teus llavis i cobrisca la teua boca.
Llavors,
inicie llavors, el camí sense retorn cap al plaer mes intens després de les
seues paraules envoltades en fermesa, tot buscant la seua ejaculació amb una
mescla de passió i tendresa, d’oferiment i recerca, de lliurament i d’espera.
Amb cada moviment la unió del nostre desig s’acreix i es reafirma. Després
d’uns minuts en els que percep el sabor deliciós de la bromera lleugera que
antecedix al semen que es pressent, l’explosió incontrolable del seu membre
s’acompanya d’un gemec intens, del meu orgasme i del contrast que deixa sobre
la pell de la meua boca la seua bromera densa i blanquinosa. Romanc sense
separar-me d’ell i de la seua carn uns instants que adquirixen la
intemporalitat que posseïx la felicitat sense lligams. Amb les seues mans
excitades em rodeja el coll i amb la delicadesa d’un murmuri deixa el meu cap
sobre la banyera. De nou, em cobrix les parpelles i m’invita sense paraules a mantindre els ulls
tancats. A continuació, percep la textura d’una esponja recorrent tota la
superfície del meu cos, abandonant en ell un aroma a almesc que s’intensifica
al contacte amb la meua epidermis, encara enardida. Delicadament aboca aigua
sobre la bromera que m’impregna i la desfà en l’espai temporal en què intercala
els seus moviments amb besades minúscules però pronunciades, precises. Després
d’esbaldir-me, m’ajuda a incorporar-me i m’embolica amb una tovalla.
—No
òbrigues encara els ulls, imagina’t, imagina’m, sent el que este instant
t’evoca sense imatges.
Em permet
ser levitat en els seus braços, un punt suspés en la seua voluntat.
Em deixe
guiar fins a l’habitació contigua. Desitge viure, una vegada més, el moment en
què el meu cos s’inclina, provocat pels seus braços, i s’abandona sobre la
superfície del llit. Ara són les seues besades els únics sons, parlant-li a la
meua esquena, les meues cuixes, el meu ventre, els braços, el coll…Ara és ell
la mostra més intensa del plaer que no finalitza, que creix en ell mateix.
Sent les
seues paraules travessar la meua oïda:
—No me
n’aniré del teu cos. Estaré en tu fins que torne…
La meua
mirada continua tancada a l’exterior que no és ell. Les seues passes inicien un
adéu inexistent. Li allunyen del meu cos perquè el seu retorn siga encara més
desitjat.
—No me
n’aniré del teu cos. Estaré en tu fins que torne…
És cert,
mentre ell s’allunya, jo comence a pressentir una nova trobada…
