estirant del fil...
[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]
16 de març de 2014
1 comentari
Del cas UCIFA a Intxaurrondo: narcotràfic amb tricorni
Després de veure #DrogasSA…
Recuperant contes que no són contes, sinó estricta realitat… i per a no dormir. El narcotràfic tocat amb tricorni.
#marcaEspaña
—
(escrit el 2006)
Ucifa, antologia de la impunitat
Impunitat antològica d’hemeroteca. El 1992 va esclatar l’escàndol. Els comandaments de la Unitat Central d’Investigació Fiscal i Antidroga (UCIFA) de la Guàrdia Civil, són detinguts… per narcotràfic. És a dir, els responsables de combatre el tràfic enxampats traficant.
Titulars de premsa de 1997: Dures penes de presó a caps de la Guàrdia Civil per tràfic de drogues i un delicte continuat contra la salut pública. Els guàrdies del cas UCIFA van formar una organització de «narcos», segons la sentència.
Titulars de premsa de febrer 1998: Interior encara manté en llocs operatius a guàrdies del cas UCIFA. El coronel Quintero presideix concursos d’ascensos i tres més han estat ascendits en els darrers mesos.
Titulars de premsa de gener del 1999: El Tribunal Suprem ratifica la sentència i considera que «no están todos los que són». Processats demanen l’indult.
Titular de premsa del 13 de maig de 1999: El Ministeri de Defensa concedeix una pensió vitalícia al coronel Pindado, cervell del cas UCIFA.
Titulars de premsa del 7 de setembre de 1999: Els responsables del «cas UCIFA» es troben en llibertat des d’agost. No han complert ni un any dels vuit de condemna.
Titulars de premsa del 21 de setembre de 1999: Fiscalia Anticorrupció ordena el reingrés a la presó dels comandaments del cas UCIFA.
Per la premsa no vam saber més. L’última notícia que vam tenir és que el 2003, l’excoronel José Ramón Pindado —investigat també per la mort de la membre d’ETA Lucia Urigoitia, morta d’un tret al clatell a boca de canó mentre era detinguda— viatjava de nou a la presó d’Alcalà.
Però aquest cop per visitar un pres: el general Galindo.
——
Haixix a La Ràpita
1999. Operació contra el tràfic de drogues al port esportiu de Sant Carles de la Ràpita. 5.400 quilos de haixix decomissats. Una persona surt del iot i es disposa a agafar el cotxe. És detingut. L’operació passa força desapercebuda. Per què?
Perquè el detingut, que volia protegir el iot, resulta ser Máximo Blanco López, tinent coronel de la Guàrdia Civil. És l’exnúmero 2 d’Intxaurrondo, mà dreta de Galindo. El mateix que el 1992, davant el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil (Informe Arca de Noé), va acusar el general de realitzar negocis il·legals des del 1981 amb el beneplàcit de Benegas i Múgica, del PSOE. Ara és Máximo Blanco —ben implicat en la trama dels GAL i en el museu dels horrors d’Intxaurrondo— qui trafica. S’esclareix que la setmana abans el cap de la xarxa li va ingressar 1.600.000 pessetes. Està acreditat que al País Basc ja havia rebut crèdits del mafiós Plomos, assassinat per ETA. Dos dies després de la detenció, Blanco entrava a la luxosa presó militar d’Alcalà, era cessat en les seves funcions i se li obria un expedient governatiu per falta greu. Però no se l’expulsava.
Els negocis paral·lels d’Intxaurrondo van surar a la llum pública per primer cop arran de l’Informe Navajas, realitzat pel jutge de Sant Sebastià Luis Navajas. L’informe va néixer de la desaparició misteriosa de 1.000 quilos d’heroïna decomissats a una llotja d’Irun, 260 quilos dels quals van reaparèixer col·locats a Galícia. Els capos gallecs van assegurar que els l’havien venut agents d’Intxaurrondo, aleshores sota el comandament de Rodríguez Galindo.
Les diligències 491/91 de Navajas, però, van néixer maleïdes perquè s’hi acusaven els agents d’Intxaurrondo —el bastió de la lluita contra ETA— de narcotràfic i altres màfies de contraban, a partir d’informes de la Guàrdia Civil i l’afirmació taxativa del comandament Pedro Catalán que Intxaurrondo era «un focus de corrupció». En nom de la lluita antiterrorista, però, tot s’havia de tapar*. I l’amatent fiscal general, Javier Moscoso, va tancar alegrement l’informe amb set claus, no sense enviar-ne abans una còpia a Alfonso Guerra i a un lladre anomenat Luis Roldán.
Era la guerra bruta, barrejada amb negocis milionaris i tràfic de drogues, que protagonitzaven els AT-1, el grup d’elit que va assassinar en calç viva Lasa i Zabala i que va ofegar a la banyera Mikel Zabalza. I que sabien que gaudien de la més absoluta de les impunitats. Mentre torturaven, també s’enriquien. Amb el contraban de tabac i el narcotràfic.
No van ser els únics: el tinent coronel Rafael Masa va ser expulsat del cos el 1995 per tortures; el 1999 va ser readmés; el 2001, en actiu, va ser detingut a La Costera (València) per tràfic de drogues: 188 kilos de cocaïna pura. En el moment de la detenció tenia cursada una ordre de recerca i captura com a imputat en l’assassinat de Santi Brouard.
La guerra bruta obliga. Com amb Galindo, quan ja pres i governant el PP, seguia cobrant a final de mes la seva nòmina gens precària. Com amb els GAL: després de tots els escàndols, avui encara hi ha mercenaris que cobren pensió pels serveis prestats a l’Estat en l’estratègia de la tensió que van protagonitzar durant la transició i en el terrorisme d’Estat de la dècada dels 80 sota el segell dels GAL.
Avui encara segueixen cobrant. No és cap broma.
Puntualment i a final de mes.
—
PS. Per cert, sobre la polèmica Saviano i ETA, prefereixo el rigor dels historiadors bascos: http://www.naiz.info/eu/iritzia/articulos/un-etologo-mas-roberto-saviano
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La droga va ser la perdició (la mort en vida, fins que aquesta durà) de molts joves als barris de treballadors i gent humil. I aquella droga assessina va ser introduida, en molts casos, per la mateixa polícia.
Entre els gitanos va fer molt de mal; i sort encara de l’Església de Filadelfia, que ha estat per a molts una bona eina per sanar-se (aquesta Església evangèlica tinguè moltes dificultats per a ser autoritzada a l’Estat espanyol).
Ara, però, sembla ser que el modern i lliberal es deixar que els traficants (polícies o no) puguin desfer els cervells (i si poden, fer-se partíceps dels seus cosos) dels nostres fills i filles amb total impunitat gràcies a una maldestra lliberalitat reglada desde el politicament correcte.
Ja ho diem més d’un en les nostres oracions: “Senyor, allunya’ns de polícies i malfactors: no necessitem de companys que ens animin a caure en temptació […]”. La segona part fa, més o menys, així: “[…]; però si ens els acostes, il·luminans per a fer testimoniatge teu […]”.
Atentament