El parlamentari basc Rafa Larreina (Gasteiz, 1956), analitza la situació d’stand by en què es troba el conflicte a Euskadi.

Continua essent Arnaldo Otegi un interlocutor vàlid?
Eusko
Alkartasuna sempre ha mantingut que parlarà amb tothom que estigui
compromès amb la solució al problema basc. Hem xerrat amb Otegi, i ho
farem en un futur, no hi ha cap dubte. Perquè el diàleg polític és
fonamental per resoldre problemes polítics.

Què hi sobra?
Allò que no és necessari és la
repressió de l’Estat, les tortures, la dispersió de presos d’ETA, les
mesures judicials…, de la mateixa manera que ETA sobra. Ni unes ni
les altres són receptes vàlides.

L’esquema de les dues taules de negociació, idò, és encara viable?
És
clar que ho és. Però aquest esquema no és cap novetat, ni un invent de
Batasuna. Fou Carlos Garaikoetxea qui proposà aquesta metodologia ja el
febrer de 1982. Es deia Mesa per la pau, i recollia : la mesa de
partits i la tècnica entre Govern i ETA. Fins i tot, Alianza Popular i
Herri Batasuna estaven disposades a participar-hi, i tenim l’hotel
preparat i tot. Però uns atemptats d’ETA sabotejaren l’intent.

Per què ha fracassat aquest darrer procés?
El
PSOE no va tenir el coratge suficient per acabar amb el conflicte i va
voler capitalitzar el procés. De fet, les converses de Loiola a tres
(Batasuna, PNB, PSE) en són un exemple.

Es va sentir marginada EA de les negociacions?
Bé,
la realitat és que es va excloure molta gent. Però vàrem, estar
informats d’allò que succeïa puntualment, a través de Batasuna.

D’ençà que les relacions PNB-EA es refredaren?
No,
perquè són dos àmbits diferents, el de la governavilitat i el del
procés. Però sí és veritat que som partits diferents, nosaltres
socialdemòcrates i ells liberals; uns independentistes i els altres
sobiranistes.

Vol dir això que no hi haurà coalició PNB-EA a les pròximes eleccions al Parlament basc?
Són coalicions que es prenen en moments de màxima tensió. Quant arribi el moment, l’Executiva nacional ho haurà de valorar.

A Catalunya i a les Balears governa el Partit Socialista
juntament amb els nacionalistes d’esquerres. Quan passarà això a
Euskadi?
Tot arribarà, i això dirà que som un país
normalitzat. Jo pens que les coalicions s’han de fer des de l’eix
ideològic, i no des del vessant nacionalista. Però la greu situació
actual no ho permet.

Continuarà el Tripartit?
L’aposta d’EA per a les
properes autonòmiques és un front sobiranista, un front pel dret a
fecidir. Serà progressista i democràtic.

S’hi convidarà Batasuna?
L’esquerra abertzale hi hauria d’ésser.

Tot i que faci una condemna explícita de la lluita armada?
Ah!
Les condemnes i condemnes… Això és relatiu. Perquè a EA el que
importa és que tots els agents apostin inequívocament per la política.
Un compromís potent per les vies democràtiques. I no n’hi ha,
d’excepcions. Ni tortures, ni maltractament, ni amenaçats, ni morts…
Tota violació en matèria de Drets Humans ha de ser rebutjada.

Havíeu visitat abans Mallorca?
Encara no, és la
primera vegada que trepitj l’illa. Però pels companys d’Esquerra
Republicana, més o manco en conec la realitat política.

Quines perspectives veis al sobiranisme illenc?
S’està
avançant, i cada vegada amb més força. Mallorca és una societat
diferenciada, com el Quebec canadenc, però integrable. I el procés de
consulta pel dret a decidir, per l’autoderminiació és imparable.

Escòcia, Gal·les,
Flandes, Quebec…

Són nacions sense estat, però cada vegada amb més probabilitats
d’exercir el dret d’autodeterminació. “El Quebec canadenc, l’Escòcia
anglesa, Gal·les, la nació de Flandes a Bèlgica…”, enumera Larreina.
Al cap i al a fi, ve a dir el parlamentari basc, Europa està dient que
s’ha de consultar al poble. L’Escòcia governada per Alex Salmond (SNP),
no debades, ja té plantejat un referèndum per a l’any 2010. “I els
quebequesos independentistes”, assegura Larreina, “tenen eleccions el
proper dimarts i les enquestes els dóna com a guanyadors”. Una societat
diferenciada, explica el basc, però que ha de conviure. Això, però, no
implica que els sobiranistes no tinguin dret a existir i a decidir.
“Hem de prioritzar la biodiversitat”, matisa.