Esperanto*Cat

El bloc de l’Associació Catalana d’Esperanto

L’esperanto demana paraula

(Article de Carmina Malagarriga aparegut a XarxaPenedès.cat)

És evident que actualment l’esperanto no cotitza –o no cotitza encara- en els valors de l’esquerra anticapitalista. L’imperialisme lingüístic no el veiem com un problema. Només ens hem adonat que el castellà ha estat i és una llengua de destrucció i substitució de la nostra, però no ho percebem en l’anglès, posem per cas. Són molts els anomenats “progressistes”, que tenen la inquietud enorme d’aprendre i fer aprendre l’anglès com a part de la universalització laboral i del coneixement bàsic.

Aprendre una llengua sempre és interessant, però també és molt interessant contemplar els valors que aporta.

El castellà, com l’anglès o el francès –per posar les més il·lustres llengües imperialistes- no han fet altra cosa, al costat de l’escomesa militar, que aixafar el territori i sobretot la llengua, el vehicle sagrat de transmissió de valors i de riquesa cultural d’una comunitat.

L’esperanto promou la justícia lingüística, cap llengua no és millor que cap altra, perquè cap persona tampoc no té més valor que una altra. Actualment, s’incrementa aquest principi de desigualtat. Una persona nascuda en un país de llengua anglòfona, per exemple, té d’entrada un clar avantatge per sortir-se’n acadèmicament i laboralment. No és una qüestió de mèrits sinó de bressol, ben bé com els drets monàrquics. Ningú no hauria d’obtenir un profit sobre l’altre pel fet d’haver nascut en un territori de llengua imperialista. Com diu un dels punts dels principis de l’Associació Catalana d’Esperanto: “Una llengua neutral, com l’esperanto, pot fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües”. I jo hi afegiria: …i, per tant, dels individus.

L’esperanto promou els valors de solidaritat, d’igualtat i de respecte per a totes les cultures mitjançant l’ús d’una sola llengua per la comunicació intercultural, que és de tots i que no és de ningú. La imposició d’una llengua en un territori no és tan innocent com l’establiment d’una altra gramàtica i un altre vocabulari. També es genera un canvi en la manera de veure el món. Desapareixen les expressions autòctones, desapareix una manera de veure el vida.

Així ho van entendre els esperantistes Andreu Nin, Joan Amades o Mercè Rodoreda, per exemple.

Als Països Catalans en tenim un exemple prou clar del procés de substitució i, per tant de l’empobriment cultural del català a favor del castellà.

Anem una mica més enllà. Observem com territoris enormes, l’Àfrica per exemple, que han estat subjugats com a colònies primer i ara pel capitalisme més salvatge, han perdut el control del seus territoris i de les seves cultures. L’Àfrica, amb les seves grans zones francòfones o anglòfones, han hagut de sotmetre’s a llengües que no els eren pròpies, a llengües homogeneïtzadores al servei de la metròpoli. Així se sap qui mana.

L’esperanto, amb el seu primer principi d’igualtat, ha estat vinculat als sectors ideològicament més avançats, perseguit durant el franquisme, i encara no prou reconegut a Europa. Encara ara, democràcia és una paraula més sentida que practicada i el poder no cedirà fàcilment l’hegemonia lingüística imposada a través de l’economia. Ningú no es deixarà prendre la batuta amb la qual hem de cantar plegats: ja sigui en anglès o en castellà.

L’esperanto no és una idea innocent ni innòcua, i menys encara passada de moda, com ens volen fer creure. La veritat és que té una vigència enorme i és molt agosarada. Representa qüestionar un model des de la base.

El granet de sorra al Penedès el vam posar el primer cap de setmana de setembre amb l’Aplec Internacionalista d’Esperanto organitzat per l’Associació Catalana d’Esperanto i l’Ateneu Arbocenc.

Cedim, doncs, la paraula a l’esperanto amb la mirada posada en la justícia lingüística.

 

________
Carmina Malagarriga. Llicenciada en Geografia Humana, és locutora i guionista de Catalunya Música. Una de les iniciadores de la Plataforma NoFemelCIM, membre del grup de debat i acció El Taulell i de l’Ateneu Arbocenc.

La justícia lingüística: tema central de l’Aplec Internacionalista

La justícia lingüística ha estat el tema central de l’XI edició de l’Aplec Internacionalista, que del 5 al 7 de setembre, ha tingut lloc a l’Arboç (Baix Penedès). Hi han participat una setantena de persones vingudes majoritàriament dels Països Catalans, tot i la presència d’esperantistes vinguts d’Occitània, del Piemont, de Madrid i fins i tot d’Austràlia.

Els participants de l’aplec esperantista van participar en conferències i debats sobre la justícia lingüística. A més, la participació de l’Amical Wikimèdia, va permetre una sessió sobre Vikipèdia i l’intercanvi de coneixements. L’esdeveniment també va acollir una reunió de la secció esperantista de l’Assemblea Nacional Catalana, una presentació del Museu d’Esperanto de Subirats, una sessió sobre els esdeveniments esperantistes d’arreu del món, i sessions pedagògiques. Per una altra banda, l’Aplec oferia un curs inicial d’esperanto, de 3 sessions de 2 hores cadascuna, en què un quinzenat de nouvinguts han començat a aprendre la llengua internacional.

La part més lúdica ha estat nombrosa. Les mostres de folklore arbocenc, els tallers de danses tradicionals internacionals, la cançó improvisada en esperanto, els concerts dels Llunàtics del Priorat, No em toques (La Plana) i JoMo (Occitània) han donat el toc festiu a unes jornades que es van cloure amb una visita guiada a l’Arboç i un dinar de germanor.

L’esdeveniment l’han coorganitzat l’Associació Catalana d’Esperanto i l’Ateneu Arbocenc. A més, l’Aplec coincidia enguany amb la Trobada Ibèrica que cada any organitza alternativament les organitzacions esperantistes portuguesa, espanyola i catalana.

 

Video de l’aplec

“La màfia catalana” desembarca a Eslovàquia

el 12 al 20 de juliol va tenir lloc a la ciutat eslovaca de Nitra l’Escola d’esperanto d’estiu organitzada pel col·lectiu Edukado@Interreto (E@I) (Educació@Internet). Hi han participat 248 persones de 29 països diferents, d’entre els quals 12 eren catalans, un grup força gran, que de seguida va ser batejat carinyosament com “la kataluna mafio” (la màfia catalana).

Com de costum, els participants han fet classe pels matins en sis nivells d’ensenyament (des de l’A1 fins al C2). La novetat d’enguany ha estat l’interessantíssim curs de literatura i escriptura en esperanto que han guiat en Jorge Camacho i en Nicola Ruggiero. A la tarda es podien fer excursions o participar en xerrades sobre els temes més variats. Al vespre hi va haver els concerts de Jomo, Kimo i el grup txec No Problem (que també han cantat en esperanto), Martin Wiese i Kaŝi, l’invident alemany que va presentar per primer cop en concert les seves cançons amb un èxit aclaparador. Com va dir Peter Balász, organitzador en cap de l’esdeveniment: “ha aparegut una nova estrella en el món esperantista”.

En el marc de l’esdeveniment van tenir lloc els exàmens oficials amb una desena d’examinats. La participació de la colla catalana a la vetllada internacional ha estat destacada: la Noa Ayamí i en Martí Solé (amb d’altres amics) van presentar una cançó molt bonica, en Joan Clos va fer d’actor d’una manera molt brillant, i també molt brillant va ser en Martí fent de mim mentre en Víctor Solé feia un monòleg i la Maria Dolors Godoy declamava amb tot el cor un dels seus poemes.

Cal destacar la participació per primer cop de la Teresa Marbà i de la Paquita García. Amb la seva participació s’ha fet pal·lès que en el món esperantista hi ha lloc per tothom, ja que han rebut els seus diplomes escrits en Braille.

“L’esperanto” de llengua perseguida, a llengua oblidada

“L’esperanto” de llengua perseguida, a llengua oblidadaL’historiador Dani Cortijo ha presentat l’esperanto, aquest dijous 24 de juliol, en el programa 8 Dies a la Setmana que s’emet diàriament per Catalunya Ràdio i en el que Cortijo hi col·labora habitualment guiant una secció d’història enfocada a fer descobrir als oients allò que tenim davant del nas i no veiem.

Cortijo, va incidir bàsicament en la història de la llengua internacional, en les persecucions i en l’aspecte ideològic. Alguns oients van trucar al programa i van intercanviar algunes paraules en esperanto amb l’historiador esperantista.

‘El Periódico’ entrevista Siru Laine

Sense categoria
Aquest diumenge passat, El Periódico de Catalunya publicava en contraportada una entrevista a Siru Laine, una lingüista finesa de 27 anys, que va venir fa uns mesos a viure a Barcelona, per treballar en una multinacional de la traducció. 
 

La Siru, participa cada dimarts a les rondes de conversa en esperanto al Bar del CAT. És políglota, es defensa almenys en 20 llengües, i és una apassionada de la lingüística.
 
En aquesta entrevista, Laine parla de l’esperanto i de la gran activitat social que la llengua internacional li ha aportat. De totes maneres, cal destacar la defensa que fa del multilingüisme i de les llengües minoritzades les quals “són tan importants com les més parlades i poden obrir més portes del que et penses”.

L?esperantista occità Jacme Taupiac rep el premi Robèrt Lafont 2014

Sense categoria

La Generalitat de Catalunya ha concedit el premi Robèrt Lafont 2014 a l’esperantista occità Jacme Taupiac, per “la seva trajectòria en l’estudi, la recerca i la promoció de la llengua occitana en general i per la seva especial relació amb l’Aran”. El jurat ha valorat també la seva “tasca en defensa de la unitat de la llengua occitana”.?

El premi, que lliura l’executiu català a les persones o entitats destacades per defensar, projectar i difondre la llengua occitana, es lliurarà aquest dilluns 16 de juny dins el marc del congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans, en una cerimònia presidida pel conseller de cultura, Ferran Mascarell, i pel Síndic d’Aran, Carlos Barrera.?

Taupiac és un escriptor i lingüista occità que ha treballat en la modernització de la llengua occitana i és un dels impulsors de la normalització lingüistica a la Val d’Aran. És també un esperantista actiu. El seu Diccionari de mila mots presenta la traducció a l’esperanto de les entrades definides en occità. Cal destacar la seva brillant participació al darrer congrés occitanocatalà d’esperanto, que va tenir lloc el novembre de 2013 a Salardú (Occitània).

Foto: Jacme Taupiac el 2011. Foto de Claudi Balaguer 

Segueix el cicle sobre llengües minoritzades i imperialismes lingüístics

Sense categoria
Aquest dilluns que ve a l’Espai Vilaweb Juan-Carlos Moreno Cabrera i Jordi Solé Camardons participaran en una taula rodona

Segueix el cicle sobre llengües minoritzades i imperialismes lingüístics de L’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*CAT). Aquest dilluns, 16 de juny, a les 19h30 a l’Espai Vilaweb, els catedràtics de lingüísitca Juan-Carlos Moreno Cabrera i Lluís Yzaguirre i també el sociolingüista Jordi Solé Camardons participaran en una taula rodona col·loqui sobre “Llengües nacionals, llengües internacionals i imperialismes lingüístics” 

Esperanto*CAT enten els drets lingüístics com a complement indissoluble dels drets humans, i la diversitat lingüística com a una part essencial de la diversitat cultural. Creu també que el dret a la comunicació plena entre persones que parlen llengües diferents és un mitjà de superació de prejudicis vers la cultura de la pau. En aquest sentit, Esperanto*CAT va expressar els seus objectius, valors i principis, i ara vol sentir-ne les opinions i les reflexions dels experts.
  • Juan Carlos Moreno Cabrera és catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid i autor, entre altres llibres, d’El nacionalismo lingüístico: Una ideología destructiva (2008) i Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico (2014).
     
  • Lluís de Yzaguirre és professor titular de Lingüística a la Universitat Pompeu Fabra, director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques i autor dels articles “Análisis del manifiesto monolingüista” (2008) i “Les llengües de la República Catalana” (2012).
     
  • Jordi Solé Camardons és sociolingüista, autor, entre altres llibres de Realitat i vitalitat de la llengua catalana (2009) i Independència o mort… de la llengua (2010)
===========
Taula rodona: “Llengües nacionals, llengües internacionals i imperialismes lingüístics”, amb Juan-Carlos Moreno Cabrera i Jordi Solé Camardons.
Dilluns 16 de juny a les 19h30
Espai Vilaweb
Carrer de Ferlandina 43
08001 Barcelona

Beletra konkurso Ramon Fernàndez Jurado

Sense categoria

La 7-an de junio okazis en la urbo Castelldefels la transdono de premioj de la nova Concurs Literari Ramon Fernàndez Jurado. La organizanto estas Col·lectiu RFJ, kies celo estas, ke la ?efa biblioteko de la urbo rehavu la nomon de Ramon Fernàndez Jurado, nomon, kiun havis tiu biblioteko dum 27 jaroj, ekde sia aperigo ?is anta? du jaroj, kiam la nova dekstrema kaj hispanisma urbestraro ?an?is ?in.


La partoprenantoj rajtis sendi tekstojn kaj poemojn en la kataluna, la hispana kaj en Esperanto, ?ar Ramon Fernàndez Jurado estis tre aktiva esperantisto. 

La solena?o, kiu havis muzikan akompanon fare de la lokaj grupoj Assai kaj Coral Ventijol, havis centon da ?eestantoj, kaj kiel premioj, oni liveris arta?ojn donacitajn de tieaj artistoj. La unuan prozan premion en la kataluna a? en la hispana gajnis la novbakita esperantistino Paquita García per kortu?a rakonto pri Castelldefels, Esperanto kaj Ramon Fernàndez Jurado titolita L’esperanto, el gran desconegut. La ju?antoj de la esperantaj verkoj, Montserrat Franquesa kaj Martí Guerrero, donis la unuan prozan premion al nia samasocianino Dolors Godoy per la novelo titolita En kiu momento Castelldefels elmergi?is. La dua premio el tiu kategorio estis por Jesús González kaj sia memor-rakonto ?iam restos al ni… Castelldefels. Poezie, la unua premio estis por poemo dedi?ita al Ramon Fernàndez Jurado titolita Vere granda kataluno fare de nia samasociano Ferriol Macip, kaj la dua premio por la poemo Castelldefels, la maro de Jordi Puig, anka? membro de KEA. ?iuj nepremiitaj partoprenantoj, kiuj ?eestis la solena?on, anka? ricevis donacon.

Nome de Kataluna Esperanto-Asocio mi gratulas la organizan teamon de Col·lectiu RFJ kaj kura?igas ?in da?rigi siajn klopodojn kaj tiun novan beletran konkurson, kiu fakte estas la nura nialande, kiu akceptas esperantajn tekstojn.

 

Viktoro Solé

Da?re en malsat-striko, de anta? pli ol unu monato, por la edukado en la kataluna

Sense categoria

La instruisto Jaume Sastre estas en la plej delikata fazo de la protesto, sed la baleara registaro rifuzas dialogon


La pasintan sesan de majo, la mezlerneja instruisto Jaume Sastre komencis malsat-strikon por protesti kontra? la malestimo de la a?tonoma registraro de la Balearaj Insuloj al la petoj kaj beda?roj de la instruistaro. Pli ol unu monaton Sastre malsat-strikas por igi la balearan prezidanton, José Ramón Bauzá, akcepti dialogon kun la instruistoj, kiuj defendas instruadon publikan, kvalitan kaj katalunlingvan. La strikanto ricevis ?is nun neniun komunikon de la registraro, sed tamen li ricevis multajn solidarajn esprimojn kiuj venas de la tuta mondo, ?efe de la Kataluna Landaro. La? li, tiu solidaro helpas da?rigi la penon.

La muzikisto kaj eksinstruisto Biel Majoral rolas kiel proparolanto ekde kiam Sastre ekfartas malforte por akcepti la amasmediojn kaj la vizitantojn. “Li ricevas multajn subtenojn, kelkaj momentoj estas emociplenaj kaj mi supozas, ke tiuj emocioj helpas lin survivi”, diris Majoral. 

Nur akvon kaj sukeron li prenas de anta? pli ol unu monato, sed Sastre decidis sekvi la malsat-strikon, kvankam li trovi?as en plej delikata fazo. Li perdis dekvkin kilogramojn kaj atingis la punkton, ke —krom graso— lia korpo eluzas muskolan proteinon. La rezutoj de la analizoj diras, ke la sano de tiu kvindekjara instruisto pri kataluna lingvo estas riska.

Li tute ne volas ?esi. Saste kaj siaj subtenantoj pensas, ke la situacio devigos finfine la balearan prezidanton dialogi. “Kiam li anoncos dialogon, tiam ni konsideros la eblecon ?esi la malsat-strikon”, diras Majoral, kiu anka? rakontas, ke la plej radikalaj sekcioj de la Popola Partio (reganta la insularon) ekcirkuligas onidirojn pri la fakto, ke Sastre man?as. “Ili komencis psikologian militon”, ver?ajne ili timas, ke la prezidanto agos.


Subtenoj el ?iuj politikaj tendencoj

La subtenoj al Sastre venas de ?ie kaj de homoj el diversaj politikaj tendencoj, inter kiuj trovi?as du eksaj prezidantoj kaj deputito, kiu traktis la temon en la hispana parlamento. La subteno disvasti?as interrete per la kampanjo de memfotoj iniciatinta de Help Catalonia kaj sur liaj blogo kaj Twitter. Krome, estas gastlibro en lia hejmo, en Majorko, por atesti la subtenon kaj la solidaron.

La malsat-striko estas “reago kontra? la agresoj, la mistrakto kaj la ofendoj” diras la respondeculoj pri subtenkampanjo al Sastre. Ili aldonas, ke “la edukado estis forrabita de registraro kiuj agas unuflanke kaj temerare. Post du jaroj, tiu malsat-striko estas la respondo al senpresti?igo, al punoj, al trudoj, al atakoj kontra? la lingvo, al bu?etaj  malkreskaigoj kaj al la primoko kontra? la lernejoj publikaj katalunlingvaj.

Instrujaro da protestoj

Septembre la instrujaro komencis jam protesta. Okazis plurmonata instruista striko de, kiun subtenis sufi?e multajn gepatrojn, pro la trudo de Integrala Traktato pri Lingvoj (TIL la? la siglo en la kataluna). Temas pri dekreto kiu malestimas la katalunan en la edukado.

La balearaj insuloj, ?efe Majorko, vidis dum la lastaj monatoj la plej multnombraj manifestacioj de sia historio. Verdaj t-?emizoj fari?is simbolo de la protesto, ?efe ?ar aliaj simboloj uzitaj estis malpermesitaj de la a?tonoma registaro.

 

El txuvaix, un cas paradigmàtic de substitució lingüística a la Federació Russa

Sense categoria
He tingut la sort de poder assistir a les dues presentacions que ha fet Hèctor Alòs recentment a Barcelona sobre la llengua txuvaixa. La primera, a la facultat de filologia de la UB, va comptar amb la presència de destacats sociolingüistes, com Francesc Xavier Vila o Albert Bastardes. La discussió, molt acadèmica, va abordar entre altres coses els diferents aspectes metodològics de la recerca. La rellevància d’aquesta investigació ve donada pel fet que es tracta d’un cas paradigmàtic de substitució lingüística. La llengua es manté encara viva en l’àmbit rural i una de les dimensions clau és la generacional. En síntesi, molts pares que parlen txuvaix amb els avis decideixen parlar en rus amb els fills.

La segona presentació va tenir lloc a l’espai Vilaweb i estava organitzada per l’Associació Catalana d’Esperanto com a inauguració d’un cicle on també intervindran Jordi Solé i Camardons, Lluís de Yzaguirre, Juan Carlos Moreno Cabrera o Michele Gazzola. En posteriors sessions del clicle, s’abordaran diferents temes relacionats amb els imperialismes lingüístics i la justícia lingüística.

La xerrada a l’espai Vilaweb, que va comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones, va tractar el cas del txuvaix en un context més ampli de la política lingüística de Rússia. Així, la presentació va explicar les diverses etapes de la política lingüística a Rússia al segle XX, així com la situació de les diferents llengües que s’hi parlen. En una segona part, l’autor va oferir una panoràmica sobre l’estat actual dels usos lingüístics del txuvaix. El debat posterior, que va comptar amb la presència d’especialistes com Miquel Cabal, va incidir en les possibilitats de revifar la llengua en el futur.

Alòs va destacar el desconeixement del potencial del bilingüisme i el multilingüisme en una societat on, sense accés a les publicacions internacionals, molts pares encara pensen que parlar una llengua suposa no poder-ne parlar una altra. Curiosament, sembla que un grup particularment entusiasta en la defensa del txuvaix està format pels esperantistes txuvaixos, els quals, coneixent les teories sobre l’ecologisme lingüístic i la sostenibilitat lingüística, han decidit prendre-hi part activa i estan creant actualment iniciatives prometedores en aquest sentit.

Xavier Alcalde 

 

Aquí teniu el vídeo de la presentació a l’Espai Vilaweb.

 

Esperanto*CAT celebra els bons resultats dels partits que defensen els drets lingüístics i lamenta profundament la pujada de l’extrema dreta

Sense categoria
Comunicat de l’Associació Catalana d’Esperanto sobre les darreres eleccions al Parlament Europeu

L’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*CAT) celebra els bons resultats que han obtingut a les eleccions europees els partits que defensen els drets lingüístics i la diversitat cultural. En aquest sentit, volem felicitar expressament l’escó aconseguit pel Partit Ecologista Demòcrata alemany, que portava al seu programa electoral la promoció de l’esperanto com a eina que pot millorar la comunicació internacional. El nou diputat al Parlament Europeu és el professor de física de la Universitat de Munic Klaus Buchnner.

D’altra banda, volem expressar la nostra preocupació més profunda vers l’avenç de l’extrema dreta, que ha aconseguit un augment considerable de representació amb un missatge d’odi a immigrants i a minories nacionals.

Esperanto*CAT treballa per promoure als Països Catalans la llengua catalana com a llengua pròpia i comuna, i l’esperanto com a llengua auxiliar internacional neutral, com la millor opció de democràcia lingüística, que garanteix els valors dels drets lingüístics, de la diversitat lingüística i del dret a la comunicació plena entre persones de comunitats lingüístiques diferents.

Entenem que els drets lingüístics són un complement indissoluble dels drets humans i que la diversitat lingüística és una part essencial de la diversitat cultural.

El dret a a comunicació plena, sostenible i igualitària entre les persones de llengües diferents, és un mitjà de superació dels prejudicis vers la cultura de la pau. 

Informe: Partits polítics i drets lingüístics

Sense categoria

Sis partits responen el qüestionari d’Esperanto*CAT sobre drets lingüístics a la Unió Europea

Amb motiu de les eleccions europees del 25 de maig de 2014, l’Associació Catalana d’Esperanto va enviar un qüestionari sobre drets lingüístics als partits que hi participen. Els partits polítics que han respost el qüestionari han estat els següents: el Partit Popular de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds, la secció catalana d’Unión Progreso y Democracia, la Confederació Pirata i Compromís (a qui es va contactar amb la col·laboració de l’Associació Valenciana d’Esperanto). Les diferents respostes mostren una perspectiva de conjunt sobre les diferents maneres que tenen els partits polítics d’entendre la justícia lingüística en el context de la UE.


El català

 

En referència al reconeixement que hauria de tenir la llengua catalana a les institucions europees, les posicions estan dividides. D’una banda, hi ha una majoria de partits que consideren que aquest hauria de ser màxim, com ERC, ICV, Pirates o Compromís. D’altres, com UPyD, mantenen que el reconeixement actual, tot i que limitat, és un error. També hi ha partits que, en línies generals, defensen la situació actual, com el PP. L’occità. En el cas de l’occità, partits com ERC i Iniciativa són també partidaris de l’oficialitat de la llengua. La majoria de partits, però, no s’hi pronuncien.

 

 

Drets lingüístics a Europa

 

Pel que fa a la situació dels drets lingüístics a la UE, en general els partits no tenen una consciència europea més enllà del cas local/nacional. Així, quan es pregunta sobre si és just el règim lingüístic de la UE, la tendència és a respondre exclusivament des de la perspectiva de la llengua pròpia. En aquest sentit, les mesures proposades pels partits per fer efectius els principis d’igualtat, no discriminació i justícia en l’àmbit lingüístic a les institucions de la UE van generalment en la línia d’aconseguir l’oficialitat del català (ICV, ERC, Pirates i Compromís) o bé d’acceptar com a just el model actualment existent (PP i UPyD)

 

 

L’anglès i la diversitat lingüística

 

Pel que fa al rol de l’anglès a la UE, alguns partits insisteixen en el seu ensenyament fins al punt d’incloure’l com a llengua vehicular en el sistema educatiu (PP, UPyD). D’altres, emfatitzen la importància de promoure la diversitat lingüística a la Unió Europea (ERC, ICV, Pirates i Compromís). Pel que fa a les polítiques concretes en aquest àmbit, ERC considera que la Generalitat hauria de tenir-ne les competències, tot respectant la llibertat de projecte lingüístic de cada centre educatiu; els Pirates, per la seva banda, són partidaris d’una comunicació global sense limitar-se a l’anglès i preguntant sempre a la ciutadania; de manera similar, ICV considera que a les escoles s’han de promoure diferents llengües, no només l’anglès; i Compromís aposta per establir iniciatives de col·laboració entre els diversos pobles de la UE. Finalment, UPyD considera que s’ha de deixar llibertat d’elecció als pares i mares.

 

 

L’esperanto

 

Quant a la introducció d’una possible llengua neutra en l’espai europeu, els partits no aposten obertament per l’esperanto com a llengua auxiliar de la UE, tot i que hi ha alguns (Pirates i Compromís) que es mostren oberts a debatre aquesta qüestió. D’altra banda, mentre ERC no té una posició en aquest tema, tant el PP com UPyD veuen poc factible la seva realització. Finalment, ICV considera que podria ser una opció desitjable, tot i constatar dificultats per a la seva aplicació.

 

 

 

A més d’aquest anàlisi, l’Associació Catalana d’Esperanto ha examinat les propostes en matèria de política lingüística dels programes electorals dels altres partits d’àmbit estatal que, tot i no haver respost el qüestionari, segons diferents enquestes tenen possibilitats d’obtenir escons al Parlament Europeu: CiU, PSC, Ciutadans-Partit de la Ciutadania, Podemos, EH Bildu i Vox.

 

De tots ells, el programa que té més detallat aquestes qüestions és el de CiU, on mostra el seu interès per l’oficialitat del català i de l’aranès, així com per l’ensenyament de l’anglès. El PSC i Bildu també són partidaris de l’oficialitat del català, mentre Podemos es compromet d’una forma més ambigua a garantir la defensa de les llengües minoritàries a nivell europeu. Vox és qui més clarament defensa l’anglès com a llengua única de la UE, ja que que consideren que la diversitat lingüística no ajuda a un bon funcionament de la UE. Per la seva banda, Ciutadans consagra el dret d’elecció dels pares en qualsevol de les llengües oficials a cada territori de la UE, mentre es mostren també partidaris de l’anglès com a llengua de treball a les institucions europees.

 

 

ANNEX – Resum de les respostes dels partits polítics al qüestionari d’Esperanto*CAT sobre drets lingüístics

 

 

1. Quin estatus creieu que han de tenir la llengua catalana i l’occitana a les institucions europees?

 

Compromís. Pensem que totes les llengües que es parlen a Europa haurien de ser oficials, almenys en un nivell de representació i comunicació dels ciutadans. Els diputats s’han de poder adreçar en la seua llengua al Parlament i els ciutadans han de poder interactuar amb les institucions europees en la seua llengua.

 

ERC. Considerem que el català i l’occità han de tenir l’estatus de llengua oficial.

 

ICV. Pensem que el català ha de ser llengua oficial a les institucions europees, ja que és l’única llengua europea amb tants milions de parlants que no ha estat reconeguda com a llengua oficial de la UE. Quant a l’occità, els seus parlants hauran de determinar quin és l’estatus que hi reclamen.

Pirates. Creiem que tots els pobles europeus han de veure reconeguda la seva cultura a les instituciones europees i poder accedir a les mateixes emprant la seva llengua pròpia, sense impediments.

 

PP. Creiem que cal garantir la condició de la llengua catalana com a llengua de comunicació amb diferents institucions europees tal i com està regulat des del 2005. A més proposem potenciar els mitjans perquè els ciutadans puguin adreçar-se al Tribunal de Justícia Europeu en llengua catalana.

 

UPyD. Partim de la base que cal treballar de cara a una simplificació màxima de les regles i traves administratives de l’UE, per fer-la més eficient. Ens sembla que la introducció de llengües regionals en el funcionament de l’UE com s’ha fet en els darrers anys és un greu error, perquè està complicant encara més el seu funcionament.

 

 

2. Considereu just l’actual règim d’utilització de les llengües en el funcionament intern de les institucions europees i en la seva relació amb els ciutadans europeus?

 

Compromís. No considerem que siga just, perquè un valencià no pot adreçar-se al Parlament europeu en la seua llengua i, així mateix, tampoc no ho pot fer amb tots els drets un ciutadà valencià.

 

ERC. A la Unió Europea, per norma general, les llengües no són un problema. El Parlament Europeu té un reglament d’ús lingüístic on hi ha 24 llengües, totes en un pla d’igualtat. I, si bé no podem dir que des d’Europa ens hagin ajudat gaire amb la nostra lluita per la supervivència del català i de l’occità, tampoc es pot dir que ens hi hagin anat en contra.

 

ICV. No. La manca d’oficialitat limita la promoció i normalització de la nostra llengua en molts àmbits, tant internacionals com nacionals.

 

Pirates. Entenem que les motivacions de l’actual règim d’utilització de llengües és purament econòmic, pel que el es tracta d’un problema de prioritats pressupostàries. Com aspirem a que la ciutadania pugui emprar la seva llengua a les institucions europees, per poder disposar dels recursos caldrà auditar i detectar on s’estan malgastant recursos que podrien destinar-se a la integració de les llengües europees.

 

PP. Creiem que cal consolidar la situació assolida per la llengua catalana i treballar perquè la nostra altra llengua–el castellà- no sigui arraconat en les institucions europees pel francès, l’anglès i l’alemany. El multilingüisme representa un cost molt important, però necessari. Sembla poc viable i realista ampliar aquestes despeses afegint llengües que no estan reconegudes als Tractats.

 

UPyD. Ens agradaria que s’utilitzessin encara menys llengües, partint de la base que podríem reduir costos i traves administratives.

 

 

 

 

3. Quines mesures considereu que cal prendre per tal de fer efectius els principis d’igualtat, no discriminació i justícia en l’àmbit lingüístic a les institucions de la UE?

 

Compromís. El nivell representatiu i el nivell comunicatiu en les institucions europees ha d’estar garantit. A més a més, cal promocionar la vertadera diversitat lingüística de la Unió Europea, que va molt més enllà que les llengües estatals actuals i, així mateix, com a mostra de la pluralitat que és la senya d’identitat europea, la UE hauria d’implicar-se especialment en la difusió i protecció de les llengües minoritzades o que no disposen d’un poder polític al seu servei.

 

ERC. Facilitar que qualsevol ciutadà europeu pugui adreçar-se amb la seva llengua, sigui quina sigui, a les institucions europees, a través de traduccions i de les oficines que té la UE; traslladar al Parlament Europeu un informe global sobre les agressions lingüístiques que pateixen els catalanoparlants arreu dels Països Catalans; defensar el model educatiu català com a exemple d’integració davant les institucions europees, com a resposta als atacs que rep per part dels estats espanyol i francès, i com a exemple de bones pràctiques en el tractament de la diversitat lingüística; promoure el respecte als drets lingüístics dels consumidors per part de les empreses, a través del desenvolupament d’una norma de qualitat en la gestió lingüística empresarial; promoure una nova Carta de les Llengües a Europa per tal de superar l’estigma de les “llengües minoritàries”, i que permeti orientar els valors del multilingüisme i la diversitat lingüística de la UE cap a polítiques concretes.

 

ICV. Fins ara, sembla que el procediment establert passa per l’oficialitat de la llengua en el propi Estat. Mentre Espanya no consideri oficial el català a Espanya (o demani formalment l’oficialitat del català a les institucions europees), el català no podrà assolir aquest estatus. Per tant, per assolir els objectius que esmenteu, cal que Catalunya esdevingui un Estat en el si de la UE.

 

Pirates. Caldria establir mecanismes i destinar recursos a fer accessible la pròpia UE a la ciutadania en la llengua que li resulti més propera, respectant les cultures que formen Europa i la seva història. Per tant s’hauria d’ampliar la llista de 24 idiomes oficials, consultant-ne abans el cost a la ciutadania per a tal de que decidís sobre la mateixa.

 

PP. Mantenir el que hem assolit des del 2005 i avançar en la utilització de la llengua catalana com a llengua de comunicació entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia Europeu en llengua catalana.

 

UPyD. Entenem que aquests principis es compleixen donant llibertat lingüística als polítics que en formen part, tant per adreçar-se a les institucions de la Unió, com per rebre els informes que aquestes realitzen en els diferents idiomes oficials dels estats membres.

 

 

4. Considereu que la llengua internacional esperanto pot ser presa en consideració com a eina per garantir una comunicació efectiva en una situació d’igualtat per a tots ciutadans de la UE independentment de quina sigui llur llengua materna?

 

Compromís. Estaríem encantats de poder debatre-ho obertament.

 

ERC. La Comissió Sectorial de Política Lingüística d’ERC no té debatut aquest tema.

 

ICV. Tot i que podria ser desitjable i tenint en compte que l’esperanto actualment és una llengua viva, veiem certes dificultats per a la seva aplicació com a eina de comunicació en el si de la UE. En tot cas, l’esperanto és una llengua perfectament normal i que té un gran potencial a l’hora d’afavorir l’equilibri i la reciprocitat cultural entre els pobles d’Europa.

 

Pirates. La pregunta seria si la ciutadania vol utilitzar l’esperanto com a llengua vehicular. Encara que les institucions europees ho prenguessin en consideració, una imposició des d’Europa cap els ciutadans crearia un sentiment de rebuig cap a l’opció triada. Contràriament si es fes des d’una iniciativa ciutadana si que tindria l’acceptació necessària.

 

PP. Tot i que no tenim posició sobre aquesta matèria, és poc viable fer un canvi en el Tractat per implantar una llengua comuna, i més encara si es tracta d’una llengua artificial.

 

UPyD. Creiem que la introducció d’un nou idioma en tota la Unió tindria uns costos enormes i la seva realització pràctica seria molt discutible, ara mateix quelcom inviable. Ens sembla en canvi molt més interessant aprofundir en transmetre els mateixos valors de ciutadania europea en tota la Unió, i així garantir la igualtat entre tots els europeus.

 

 

 

5. Quines vies imagineu perquè la Unió Europea actuï sobre les polítiques educatives dels estats membres per tal de facilitar la comunicació entre els ciutadans europeus, fomentant alhora la diversitat lingüística? o sou partidaris de promoure l’ensenyament exclusiu de l’anglès?

 

Compromís. Som partidaris que totes les veus d’aquest continent plural com és Europa s’escolten i es tinguen en consideració. No volem una Europea uniforme i unilingüe. Cal fomentar els intercanvis educatius, culturals i lingüístics entre els diversos pobles, establint iniciatives de col·laboració i cooperació: beques, ajuts editorials, mancomunació d’interessos entre territoris que parlen una mateixa llengua i es troben dividits administrativament, etc.

 

ERC. Entenem que el multilingüisme és un valor que cal potenciar a tots els nivells de l’educació. I entenem que la Unió Europea pot sortir molt beneficiada de l’aplicació de polítiques lingüístiques que fomentin aquests valors dins dels sistemes educatius de cada país. Per descomptat que amb l’anglès, també; quantes més llengües, millor. Malgrat tot, entenem també que les competències d’Educació són exclusives de cada administració, en el nostre cas de la Generalitat de Catalunya, i entenem que és un valor positiu que aquest tipus de decisions es prenguin descentralitzadament, respectant les competències de cada administració i respectant la llibertat en cada projecte lingüístic del centre educatiu.

 

ICV. La diversitat cultural, històrica i lingüística ha de tenir suport, els drets de les minories han de ser defensats i el diàleg intercultural i la comprensió mútua s’han de reforçar als centres educatius. S’ha d’aconseguir apropar els recursos als centres de decisió propers a la ciutadania i combatre el fracàs escolar. Es pot apuntar al tractament comú d’alguns continguts curriculars, potenciar projectes europeus que incrementin el nombre i la qualitat dels intercanvis escolars i la formació professional i del professorat. Les institucions europees han d’assumir les polítiques de lluita contra les desigualtats. Cal una dotació econòmica suficient dels programes que afavoreixin la mobilitat i la llibertat de matriculació a qualsevol centre europeu per a tots els ensenyaments de batxillerat i formació professional. No només s’ha de respectar la diversitat lingüística sinó que s’ha de promoure el multilingüisme i l’autoestima per les llengües de la ciutadania. L’anglès no pot ser l’única llengua a promoure a les escoles. Per exemple, Camprodon, on la presència i l’intercanvi lingüístic amb persones de llengua francesa és constant i on semblaria lògic que l’escola tingués un projecte lingüístic de centre que situés la llengua francesa per davant de l’anglès.

 

Pirates. Creiem que les polítiques educatives han de ser proposades i triades per la ciutadania, no per una elit que diu representar la voluntat popular i que normalment respòn als interessos de grups de pressió. Els pirates tenim la diversitat en el cor de la nostra proposta, tant política com cultural, així com romandre oberts a les inquietuds de la ciutadania. Com a moviment internacional, reconeixem la necessitat de poder comunicar-nos fàcilment entre nosaltres, pel que, tot i no comptar amb una postura oficial, sempre afavorirem mecanismes que garanteixin la diversitat i alhora facin realitat una comunicació global, sense limitar-nos a l’anglès.

 

PP. Apostem per millorar l’aprenentatge de l’anglès al nostre sistema educatiu. Necessitem amb urgència professors capacitats per fer classes en anglès en els diferents nivells del nostre sistema educatiu. En el cas català, defensem avançar cap al trilingüisme a l’escola: català, castellà i anglès.

 

UPyD. Partim del principi de donar llibertat als pares per escolaritzar els seus fills en la llengua vehicular que vulguin. Però també creiem que la Unió ha de promoure entre els seus estats membres polítiques educatives comunes en un idioma com per exemple l’anglès.

 

 

 

Pel que fa als altres partits que no han respost el qüestionari, els seus programes electorals inclouen els següents aspectes en matèria de política lingüística:

 

CiU

Impulsarem l’aprenentatge de llengües estrangeres per formar alumnes més competitius i oberts al món, amb perspectives més amples pel que fa a possibilitats laborals i també pel que fa a enriquiment personal. Impulsarem les iniciatives legislatives necessàries perquè el català esdevingui llengua d’estat i, d’acord amb aquesta consideració tingui el ple reconeixement institucional i oficial per part de la UE, de manera que tota persona que utilitzi la llengua catalana gaudeixi dels mateixos drets lingüístics que altres ciutadans de la Unió en la seva relació amb les institucions i organismes de la UE. Impulsarem les iniciatives legislatives necessàries per assolir la participació i incorporació de la llengua catalana, com a llengua mitjana d’Europa, en els programes i accions que impulsi la UE en l’àmbit cultural i el lingüístic. Defensarem davant les institucions i organismes europeus el reconeixement de la unitat de la llengua catalana, del seu domini territorial històric i la seva denominació científica. Treballarem per defensar i reforçar el valor de la pluralitat lingüística i cultural europea, i el lloc que li pertoca al català, com a expressió cultural mil·lenària del patrimoni europeu i universal. Així mateix aprofundirem en el diàleg i col·laboració amb entitats i organismes que treballen a nivell europeus en la defensa del valor i pluralitat lingüística a Europa.  Treballarem per a que el català puntuï positivament per aquelles persones que vulguin accedir a treballar o fer pràctiques a les institucions europees. Defensarem un canvi en la directiva contra les discriminacions per a que inclogui també les discriminacions per motius lingüístics. Defensarem davant les institucions i organismes europeus el reconeixement i unitat de la llengua occitana, aranès a l’Aran, com a part del patrimoni lingüístic i cultural europeu. Defensarem el model d’immersió lingüística del català com un model d’èxit,d’integració i de cohesió social que pot servir de referent per a les polítiques educatives d’arreu d’Europa.

 

Ciutadans – Partit per la Ciutadania

Impulsarem polítiques d’educació que garanteixin el dret a rebre educació en qualsevol de les llengües o?cials a cada territori de la UE. Considerem fonamental el dret dels pares i dels responsables de l’educació d’escollir la llengua o?cial en la que s’han d’educar els seus ?lls en aquells països on coexisteixin una o més llengües o?cials o una o més llengües regionals. Conjugarem la diversitat lingüística de la UE amb l’e?càcia de funcionament i la racionalització de costos, establint l’anglès com a única llengua de feina; un màxim de cinc llengües per al debat polític; i totes les llengües o?cials dels diferents Estats Membres per a la comunicació amb els ciutadans, garantint, d’aquesta manera, els drets lingüístics de tots els europeus.

 

EH Bildu

Euskal Herria tiene derecho a comunicarse en su propia lengua. Nuestro modelo es la Europa de las naciones o de los pueblos, basada en la diversidad, la igualdad y la convivencia. Reclamamos el reconocimiento y la o?cialidad, que se garanticen los derechos lingüísticos. Reconocimiento y o?cialidad de todas las lenguas, igualdad de estatus y democratización (garantizar el uso).

 

Podemos

Implementación en los planes educativos herramientas que fomenten la innovación, el pensamiento crítico, los procesos creativos y la educación profesional, y que garanticen la defensa de las lenguas minoritarias a nivel europeo

 

 

PSC

De manera prioritària, seguirem impulsant l’ús oficial del català a les diferents institucions comunitàries. Treballarem especialment perquè es produeixi la majoria parlamentària necessària per desbloquejar l’ús del català en els plens del Parlament Europeu, i per facilitar i promocionar encara més la interlocució i correspondència en català entre la ciutadania i les institucions europees. De la mateixa manera seguirem defensant i treballant per tal que la Unió Europea reconegui el català com a llengua oficial, i per tant, es modifiqui el Tractat de la Unió perquè així ho contempli.

 

 

Vox

Nuestros jóvenes de hoy tienen que ser capaces de trabajar en cualquier país de la Unión Europea para lo cual es necesario que se acelere la enseñanza de idiomas. La diversidad cultural, lingüística, histórica y de renta de los Estados nacionales dificulta y dilata el proceso de creación de una identidad europea. 

 

 

L’esperanto arriba al Parlament Europeu

Sense categoria
Entre el 9 i 11 de maig va ocórrer a Estrasburg un esdeveniment mai abans esdevingut: el Parlament Europeu va organitzar un encontre de representants d’associacions internacionals de la Unió Europea, al qual van participar 5.000 joves.

TEJO, l’associació mundial de joves esperantistes, ens va convidar a l’Associació Valenciana a dur alguns dels nostres membres al Parlament, i evidentment no vam poder dir que no. Malauradament, alguns finalment no van poder assistir per diversos motius.
El pla era el següent: l’esdeveniment, anomenat EYE2014, consistia i estava ple de xerrades, debats, concerts, activitats lúdiques i altres, sobretot al Parlament però també a la ciutat d’Estrasburg, tot amb el lema “Idees per a una millor Europa”.
La missió dels participants era, d’una banda participar, aprendre i conèixer gent, i d’altra ser representants de TEJO, per al que ens van formar, i també va ocórrer el que es coneix com entrenament d’activistes (“aktivula trejnado”).
Va ser molt instructiu i divertit, per exemple perquè no es disposava d’un estand i cadascú se les va enginyar de diveres maneres per fer publicitat de l’esperanto, per demostrar la seua utilitat, etc. Alguns exemples: pegatines, futllets de TEJO, pintura al cos, respondre en esperanto quan algú preguntava en anglés, davant d’un grup d’angloparlants parlar en anglés i després començar a fer-ho en esperanto, enviant missatges pro esperanto per Twitter amb l’etiqueta de l’emissió en directe, parlar d’ell a alguna cambra, incloure’l a alguna activitat, etc. I es van poder apreciar moltes vegades gent canviant totalment d’opinió, de “això ja es va intentar però no va funcionar, i ningú el parla” a “l’esperanto realment funciona i és útil”; fins i tot es va poder apreciar el canvi en treballadors del la Unió Europea. També es va poder notar, com de costum, que els més “alts rangs” són els que més s’oposen a l’esperanto i més el difamen, i òbviament sempre amb mentides.
A més a més, per a molts va ser la seua primera experiència internacional amb la llengua internacional, i per a la majoria esta experiència es va allargar diversos dies més, i no sols a Estrasburg, sinó a altres països.
Tot açò és importantíssim, tant per donar visibilitat a l’esperanto com per demostrar la seua utilitat, crear llaços i acostar-lo un poc més a l’inclusió oficial. I per a VEA, l’Associació Valenciana, també té especial importància, no sols per l’objectiu comú i perquè este tipus d’actes són molt instructius per als seus membres, sinó perquè és la primera vegada que participem d’alguna manera a un esdeveniment internacional. Però no serà l’última, perquè ja hem començat a treballar en el tema d’aconseguir subvencions, i potser puguem tant dur com portar gent de l’estranger, i tenir diners per organitzar activitats més grans.
Sabies que tots els representants de TEJO han tingut el viatge de bades i han rebut diners per menjar, gràcies a una subvenció europea? I sabies també que tots s’han quedat a dormir a casa d’esperantistes, amb l’avantatge econòmic i cultural que això comporta (potser podríem dir que els esperantistes no coneixem pedres, com fa la gent, sinó que coneixem cultures, i des de dins).
Per acabar l’article, m’agradaria afegir un comentari personal, en reflexió al viscut: una Unió Europea sense esperanto no té sentit. De fet, com diu Michael Boris, es notava que l’EYE2014 no representava Europa, sinó una elit.

L’asturià i el cors en conflicte: milers de persones surten al carrer per defensar els seus drets lingüístics

Sense categoria

Unes deu mil persones es van manifestar dissabte a Bàstia (Còrsega) per reivindicar que l’estat francès complís les decisions del parlament de l’illa. El col·lectiu Simu di Stu Paese e ci Volemu Campà (Som d’aquest país i hi volem viure) va convocar la manifestació reclamant la cooficialitat del cors, una fiscalitat pròpia i que la constitució francesa reconegui l’especificitat de l’illa.


Els manifestants van demanar a l’estat francès que pregui seriosament en compte les mesures que va votar l’Assemblea de Còrsega, el parlament regional de l’illa. Els organitzadors consideren que aquestes reividicacions són fonamentals per a tota la societat corsa i creuen que cal demanar-les d’una manera transversal, amb la mobilització de tots els sectors polítics i socials.

La manifestació va acabar amb aldarulls entre alguns manifestants i la policia.


París diu que “no és possible” que la llengua corsa sigui oficial

Aquest desembre passat, la ministra de la descentralització francesa, Marylise Lebranchu, va declarar que “no és possible” que la llengua corsa sigui oficial. A més, la ministra va declarar anticonstitucionals les altres mesures aprovades per la cambra regional.

L’Assemblea de Còrsega va aprovar l’any passat per unanimitat demanar a l’estat francès que aprovés la cooficialitat del cors. La cambra regional proposava dos àmbits principals per introduir ala cooficialitat: l’administració pública i l’escola. Els representants corsos defensaven així, que la llengua pròpia de l’illa ha d’esdevenir llengua vehicular del sistema educatiu, perquè només així es podrà crear una societat totalment bilingüe en francès i en cors.
 

L’asturià

Aquesta manca de voluntat pels drets lingüístics no és exclusiva de l’estat francès. L’estat espanyol, que teòricament té diverses llengües oficials, també té molt de camí per córrer en el camp de la igualtat lingüística. A part dels atacs directes a llengües cooficials com el català amb les noves lleis educatives entre d’altres mesures lingüicides, l’oficialitat de llengües territorials com l’aragonès o l’asturià segueix sent una assignatura pendent.

En aquest sentit el 9 de maig passat, en ocasió del Dia de les Lletres Asturianes, la ciutat d’Uviéu va veure la manifestació més gran fins ara per demanar l’oficialitat de l’asturià.

L’asturià, o asturlleonès, es parla principalment a Astúries, a part de Cantàbria, Lleó, Extremadura i Portugal. Només en aquest darrer país es llengua oficial, des que el 17 de setembre de 1998 el parlament portuguès ho aprovés per unanimitat.

 

Es parla aragonès per primer cop al ple de l?Ajuntament d?Osca

Sense categoria
El ple de l’Ajuntament d’Osca (Aragó) ha sentit a parlar la llengua aragonesa per primer cop. El nou portaveu de la Chunta Aragonesista (CHA), Francho Nagore, va fer la seva primera intervenció en aragonès. Nagore va fer servir la llengua per l’acte de presa de possessió i també per explicar quines seran les línies de treball del grup municipal que representa. Malgrat es va disculpar “per si algú desaprova que parli aragonès”, va destacar que “una llengua que no es parla, mor” i que “cal fer visible i audible la nostra llengua als espais com aquest”. Nagore i M. Victoria Monterrubio substitueixen els dos regidors de la CHA a l’ajuntament d’Osca que han dimitit fa poc.

La reacció contrària del PP i del PAR no es va fer esperar. La batllessa popular, Ana Alós, va lamentar que era “el primier cop” que es parlava aragonès “i no sé si tothom l’enten”. El portaveu del PAR es va queixar de no haver entès res, i va demanar a la batllessa que li lliurés una traducció “a l’espanyol” de tota la intervenció. A més a més va preguntar “si hom podia intervenir en anglès, francès o alemany”.

 

La batllessa va demanar a Nagore que traduís el seu discurs a “l’espanyol” perquè pogués constar en acta, i va convocar una reunió de portaveus municipals per tractar aquesta situació “inusitada”.

 

Nagore va matisar: “parlaré en aragonès quan podré o quan m’ho permetreu, perquè preveig que hi haurà problemes”. El regidor aragonesista va dir als mitjans que ell també podia parlar “en castellà o espanyol, i ho faré, però també podem parlar en aragonès […] crec que és important que promocionem la nostra llengua”, malgrat que hi ha “una realitat social que ens obliga a cambiar de llengua si una persona diu que no t’entén”.