Esperanto*Cat

El bloc de l’Associació Catalana d’Esperanto

Aprendre esperanto per Twitter

Sense categoria
Realment sembla una idea una mica estranya, però el que està clar és que si alguna llengua ho permet és l’esperanto. L’esperanto és una llengua senzilla, regular, intuïtiva, neutra (no pertany a ningú) i amb un gran valor propedèutic (aprendre esperanto facilita l’aprenentatge d’altres llengües).

I de fet, les experiències que s’han fet fins ara són bastant prometedores. El curs pioner del Toño del Barrio ja va per la seva tercera edició i compta amb més de 1000 alumnes de tot el món. No tot són piulades de text, de vegades també s’inclouen sorpreses en forma de vídeos o enllaços diversos i divertits.

Nosaltres seguirem el seu model, en català i partint des de zero. A partir de microlliçons en forma de píndoles de menys de 140 caràcters, anirem endinsant-nos en un nou món que val la pena descobrir. El curs serà, també, interactiu. Evidentment es podran fer preguntes, comentaris, que anirem responent sempre per Twitter.

No és casualitat que aquestes iniciatives a distància sorgeixin en la comunitat esperantista, pionera també amb el portal multilingüe www.lernu.net Estant dispersos per pràcticament tots els països del món, els parlants d’aquesta llengua han après a treure el màxim profit de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Ahir em deia un company que ell no servia per aprendre idiomes, que tots els que havia provat no li havien servit de res. Després es va quedar una estona pensant i va dir “bueno, de fet, només he provat amb l’anglès, però moltes vegades”. Potser més d’un us hi sentiu identificats. Per què no proveu amb un altre… per Twitter?

Si us hi atreviu, ja ens podeu seguir a: http://twitter.com/cursdesperanto


Xavier Alcalde

79è Congrés Italià d?Esperanto

Sense categoria

El congrés italià d’esperanto d’enguany ha tingut lloc a Mazzara del Valo, bonic lloc de la costa siciliana, la setmana del 18 al 25 d’agost.

Hi varen assistir 325 persones de 32 països diferents, des de Corea del Sud i Austràlia fins a Canadà, passant per Amèrica del Nord i del Sud i per tota Europa.

Catalunya va ser representada per dues companyes: M.Dolors Godoy i Isabel Sancho.
L’estada es feu a l’hotel Hopps, davant mateix de la gran badia de Mazzara amb una cuina mediterrània excel·lent.

Es feren tallers d’iniciació a l’esperanto, al rus i a l’italià, d’altres de nivell intermedi, tallers d’origami, i de cant. Aquest darrer taller fou molt interessant ja que el conduïen la famosa parella frisona Kajto i els talleristes varen fer una coral que va actuar amb molt d’èxit a la vesprada de cloenda.

La nit de la festa internacional en la qual tothom portava per tastar els licors típics del seu país, ja us podeu imaginar l’alegria que regnava al final!

Els concerts es feien en la plaça pública principal per tal que en gaudissin també els convilatans i a més de Kajto, una de les actuacions més aplaudides fou, com no, la del cantant occità JoMo.

L’alcalde a més d’acompanyar als interessats a fer una ruta per tot el casc antic de la ciutat, ens va oferir també una desfilada amb coreografia i música, molt a la italiana, amb un llarg recorregut que va durar més de dues hores i que va acabar a la plaça.

Una cosa curiosa fou que el diumenge els catòlics varen poder assistir, a la Catedral de San Vito, a una missa en esperanto!

Una notícia interessant és que el dit alcalde ha arribat a un acord amb l’Associació esperantista italiana i s’ha fet aquest any un curs d’esperanto a totes les escoles de Mazzara que han seguit prop de 500 estudiants i que es repetirà els propers anys.

Boniques excursions, moltíssima calor ja que de dies sobrepassàvem els 40ºC i a la nir vorejàvem els 30ºC però uns dies de germanor molt agradables com passa a totes les trobades esperantistes.

Dolors Godoy
www.esperanto.cat 

El BNG vol que Galícia entri a la Comunitat dels Països de Llengua Portuguesa ??

Sense categoria
?El diputat Lobeira argumenta que gallecs, portuguesos i brasilers parlen la mateixa llengua, la qual cosa suposa un avantatge econòmic que Galícia ha d’aprofitar. ???

???El portaveu de política lingüística del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Bieito Lobeira, va presentar al parlament de Galícia, el passat dilluns 20 a’agost, una proposició demanant al govern gallec d’adoptar les mesures necessàries per tal de sol·licitar l’admissió de Galícia a la Comunitat dels Països de Llengua Portuguesa (CPLP). ??
 
?En la presentació de l’iniciativa, el parlamentari va assegurar que si aquesta adhesió es produís, “Galícia tindrà una oportunitat de sortir de la crisi econòmica” gràcies als tractats i acords en diversos sectors i gràcies a la participació a les conferències dels caps d’Estat, de governs i de consells dels ministres. ??

??“240 milions parlen gallec” ??

?El parlamentari va insistir sobre la necessitat de formalitzar aquesta reivindicació al Parlament de Galícia per raons de caràcter “econòmic, social i comercial”.?
??“Considerem que es desaprofita les enormes potencialitats qu’aquesta realitat lingüística obre a Galícia” amb tots els països lusofòns, sobretot amb un país emergent com Brasil. ?
??Pel diputat, la llengua galaicoportuguesa, a més de ser un element de comunicació intern, ho és també a nivell internacional, “240 milions de persones parlen el gallec, és llengua oficial a molts estats i juga un paper predominant en diferents estructures i estats”. ?

???Representants del govern gallec es fan traduir de l’espanyol al portuguès ?

??El parlamentari del BNG va criticar dos representants del Govern gallec —Alberto Núñez Feijóo, president del Govern autonòmic, i Alfonso Rueda, regidor de la presidència— perquè havien mostrat l’“actitud desnaturalitzada i madriditzada” del Partit Popular de Galícia: en un recent viatge al nord de Portugal, Rueda va fer servir un intèrpret per ser traduït de l’espanyol al portuguès; o va fer també Núñez Feijóo a Brasil; aquest “semblava més aviat un enviat de la Diputació de Múrcia que no pas el president d’un país amb la mateixa llengua que la que es parla a Brasil”, el va afegir Lobeira.

Bonvenon al Universitato Pompeu Fabra

Sense categoria
El web de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) dóna la benvinguda en diverses llengües, entre les quals s’hi troba la llengua internacional auxiliar esperanto.

Tal i com diu el web, a l’UPF hi conviuen el català, llengua pròpia i oficial de la universitat; el castellà, cooficial i l’anglès com a les tres llengües principals de comunicació acadèmica. Tanmateix, l’UPF ofereix també un programa lingüístic en força més llengües en  un programa d’intercanvi de voluntaris lingüístics. Els cursos de català i de castellà, per als alumnes d’altres comunitats lingüístiques, són gratuïts.
Cal remarcar la mobilitat dels estudiants de la UPF, i d’estudiants d’arreu a la UPF, que té convenis de col·laboració amb més de 300 universitats arreu del món i una participació activa en projectes internacionals, xarxes i associacions.

www.esperanto.cat 

A l?illa d’Hainan neix la primera universitat en esperanto

Sense categoria
Entre els dies 11 de gener i 12 de febrer, l’illa xinesa d’Hainan va acollir la primera Universitat d’Esperanto del món. El projecte es basa en la cooperació dels professors, raó per la qual es va fer una crida a la participació voluntària. Per això es van cercar esperantistes amb el títol de doctor que haguessin estat ja professors universitaris.

Acabades les classes presencials, se segueix treballant per què el pla d’estudis sigui ambiciós i complet. Es van impartir entre 40 i 50 hores de classe per matèria, les quals van ser filmades i s’estan posant a la xarxa per tal que puguin ser seguides arreu del món amb llicència Creative Commons, seguint el model de les prestigioses Universitats de Yale i de Berkely.
 
Una de les idees més rellevants és el fet que la Universitat d’Esperanto imparteix les lliçons en aquesta llengua, però només com a llengua vehicular, de manera que les matèries donades no són sobre l’esperanto sinó sobre les diverses ciències i arts, com a totes les universitats del món. Amb aquesta mesura, es vol normalitzar aquesta llengua i fer-ne un ús habitual, evitant així que la Universitat d’Esperanto sigui un esdeveniment sobre l’esperanto o sobre l’Esperantologia. S’espera que nous professors amb títols de doctor que ja hagin fet la seva especialitat a la universitat del seu país, hi contribueixin, re-ensenyant el mateix temari completament en esperanto.

Eventualment, un curs d’introducció a la lingüística general seria benvingut.

www.esperanto.cat 

L’Antonio, l’Anna i el Xavi a la trobada internacional de joves d’Hongria

Sense categoria
La Setmana Internacional de la Joventut (IJS) és la major trobada anual de la Joventut Esperantista Hongaresa (HEJ) i una de les principals trobades internacionals dels joves esperantistes del món. Enguany va tenir lloc del 30 de juliol fins al 5 d’agost. La meitat dels 66 participants eren estrangers, vinguts de 20 països diferents. Entre ells, tres catalans (l’Antonio, l’Anna i el Xavi) van participar a la IJS, entenent la joventut com un aspecte més aviat subjectiu.

La trobada permetia als participants fer servir l’esperanto per conèixer-se els uns als altres en un entorn diferent de l’habitual, així com per descobrir Hongria. El programa consistia en diverses conferències i en altres activitats de lleure, com el dia dels esports, excursions a ciutats properes (Vác i Budapest), cursos d’idiomes (d’esperanto i d’hongarés, però també d’altres llengües com el neerlandès, el tokipona o el català, que va ser particularment apreciat). Una de les activitats que més va agradar va ser la tradicional guerra d’aigua. També van agradar força els tasts de vins, el casino, la subasta, el geocatching, la película alemana ‘En Juliol’ (amb subtítols en esperanto) i, sobretot, la película hongaresa ‘En algun lloc d’Europa’, doblada a l’esperanto. Els vespres musicals van comptar amb les actuacions de Jomo, Stefo i de danses populars hongareses. A la nit, sempre hi havia la possibilitat de fer una cervesa al bar, una caminada nocturna o una sessió de la universitat nocturna.
La ubicació mereix una menció especial. A uns 50 km de Budapest, a la vora d’un poble anomenat N?tincs, es tractava d’un entorn paradisíac enmig de la natura, amb el seu propi bosc i una interessant granja plena de cavalls, ovelles, cabres, lloros, etc. Molt a prop hi havia un llac que compartíem amb un balneari.

Vegeu-ne les fotos.

Xavi Alcalde
www.esperanto.cat 

Una setmana molt especial amb les nostres amigues coreanes

Sense categoria
Ja fa temps que conec la Son?anta. És de Corea del Sud. La vaig conèixer gràcies a l’Skype, que és bàsicament l’eina amb la qual tinc amics esperantòfons d’altres contintents.

Un dia la Son?anta em va dir que el seu somni seria visitar Barcelona amb 5 professores de les escoles alternatives del seu país, per la qual cosa demanava si la podria ajudar. Ben a gust ens vam posar mans a la feina i amb l’ajut d’en Farri vam trobar l’allotjament. Tanmateix ha estat gràcies a la inestimable ajuda del Rubén i de la Marta que hem passat una setmana molt especial.

Evidentment els vam ensenyar la ciutat. A Sant Pau d’Ordal es van quedar meravellades del paisatge i del ric i interessant fons del Museu d’Esperanto de Subirats, on hi van passar força estona fent preguntes. No vam pas marxar sense tastar els préssecs de l’Ordal.
Al Centre Artesà Tradicionàrius, on ens reunim cada dimarts per practicar la llengua internacional, les nostres convidades ens van fer un espectacle de titelles coreanes presentat amb música i cant. Després de l’espectacle, ja durant la conversa, van explicar-nos l’altíssim nivell de les escoles alternatives de Corea del Sud.
 
Més tard, en Lluís, esperantista i casteller de la Vila de Gràcia, va convidar el grup a l’assaig de la colla castellera. Les nostres hostes coreanes van gaudir de l’assaig tot participant-hi activament.
 
Al moment d’acomiadar-nos, la Son?anta em va dir que vol tornar a Barcelona amb els seus alumnes.

Clara Baylina
www.esperanto.cat 

Fracassen les negociacions a l’ONU per aprovar un tractat que reguli el comerç mundial d’armes

Sense categoria

Aquest mes de juliol de 2012 ha tingut lloc a Nova York la negociació final del primer Tractat internacional de Comerç d’Armes (TCA), que ha acabat sense acord. 

En un marc on les decisions s’havien de prendre per unanimitat, els Estats Units d’Amèrica, principal productor i exportador d’armes, va fer servir el poder de veto per imposar els seus interessos. Al bloqueig dels Estats Units s’hi van anar afegint altres estats. I la Conferència Diplomàtica va finalitzar sense haver arribat al consens.

Això no vol dir que el procés hagi finalitzat. Com a nota positiva, 90 estats van presentar una declaració on afirmen estar decebuts pel resultat de les negociacions, però encoratjats per seguir treballant per regular el comerç d’armes. Entre ells, els europeus, els africans, els llatinoamericans i els del Carib. També el secretari general de l’ONU Ban Ki-moon lamenta el resultat, però vol que el procés segueixi endavant.

Una opció passa per aprovar el text a la  tardor a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on les regles del joc són molt més favorables als acords, donat que les decisions es prenen per majoria. Però no és la única. Els processos d’Oslo de les mines antipersona i d’Ottawa de les municions de dispersió van mostrar que es podien aconseguir tractats internacionals de desarmament fora de les Nacions Unides. Cal recordar que els dos casos van tenir lloc com a conseqüència de la paràlisi dels fòrums tradicionals de negociació, dominats per la regla del consens. 

Esperem que aquest procés hagi contribuït a estigmatitzar el comerç d’armes irresponsable. A partir d’ara els governs hauran d’explicar molt bé quines armes venen, a qui les venen i per què.

Xavier Alcalde
Font: www.esperanto.cat 

La COS edita una gramàtica d’esperanto en català

Sense categoria
El passat mes de maig l’Àrea de Relacions Internacionals de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), amb la col·laboració de diversos companys esperantistes, va editar el primer quadern de la Gramatiketo, gramàtica d’esperanto en català, seguint els cursos que al local del sindicat a València, portàven impartint des de feia mesos.

Des del sindicat, coincideixen amb l’Associació Catalana d’Esperanto en la importància de promoure i fer servir una llengua internacional neutral.
Els companys sindicalistes afegeixen que es tracta d'”una llengua que no s’imposa a cap cultura ni poble, sinó que podria esdevenir la millor eina per compartir a nivell internacional espais comunicatius comuns per tota la classe treballadora i per tota la humanitat, sense cap mena d’imposició cultural, opressió nacional, etc. Açò, pels pobles oprimits, podria ser d’una enorme força, ja que ens ajudaria a reforçar les nostres cultures nacionals, i comptar amb una llengua franca de comunicació amb la resta de pobles del món.”
La petita gramàtica d’esperanto editada per la COS es pot descarregar d’Internet o bé se’n pot demanar un exemplar per correu electrònic, i te’l faran arribar per correu postal al preu de 4 euros l’exemplar.

Titelles coreanes

Sense categoria
Unes esperantistes de Corea ens han vingut a visitar.

Demà dimarts a la tarda ens tornarem a trobar al bar del Centre Artesà Tradicionàrius per fer-la petar en llengua internacional. Aquest cop, però, amb un alicient. A les 19h les nostres companyes coreanes ens faran un espectacle de titelles tradicionals de corea. Ho faran en esperanto, és clar, en coreà ens costaria més d’entendre.

9è Aplec Internacionalista

Sense categoria
Tot just havent tornat del 9è Aplec Internacionalista que va tenir lloc l’últim cap de setmana de juny-2012, a Canet de Mar, vaig sentir la necessitat d’expressar les meves opinions.

Vaig arribar-hi el dissabte al matí i per això, lamentablement, no vaig assistir als actes programats per al divendres.

L’Aplec va coincidir amb la festa Major de Canet de Mar cosa que va realçar la trobada ja que els assistents van poder gaudir de la festa al vespre i a la nit, divendres, amb els castells de foc a la platja, festa jove, concerts, ball, i dissabte, la nit màgica, amb cercavila de gegants, dracs i altre bestiari de foc, correfoc, tot amanit amb la música de les nostres gralles i timbals. Després va tenir lloc la festa jove i ball al passeig marítim, fins la matinada.

També em sap greu no haver assistit, el divendres al vespre, el taller de sardanes, fet per Mon Cardona, plenament concorregut, principalment pels estrangers.

Em va agradar molt la presentació “Efectes musicals” de Víctor Solé. Acuradament i comprensible, visualment i auditiva, fins i tot divertidament, va presentar les tècniques d’orquestració per aconseguir determinats efectes, que l’audiència no especialitzada no nota durant el concert. Va ser la seva primera xerrada en el món de l’Esperanto i l’encoratjo a seguir en aquesta tasca cosa que veritablement és molt interessant per a l’enriquiment de la nostra acció en els diversos camps.

Tema complex el de la segona xerrada “Acolliment d’immigrants a les escoles catalanes”, realitzada per Rubén Fernández. El conferenciant va insistir sobre la circular de 1994 amb la recomanació del govern, en relació amb la dispersió dels immigrants, quan en una escola s’inscrivien més del 15% d’immigrants, per a la millor solució per a la seva integració. Així s’evidenciaven dues qüestions: primera, la inadequació de la paraula “integració” ja que es constata que si es tracta d’una actuació de bona voluntat, l’objectiu seria la socialització dels immigrants i segona, que l’objectiu d’aquesta dispersió és solucionar els problemes dels indígenes i no la dels immigrants. El conferenciant va originar un debat interessant entre el públic cosa que va causar que la xerrada només aconseguir tractar els primers anys, 1994-97, de l’arribada massiva d’immigrants de fora d’Espanya, procedents de països pobres.

Un altre tema encara més complex, almenys per a mi, va ser el de la tercera xerrada “Com tractar lingüísticament els dos sexes?” a càrrec de Rudolf Fisher. La seva dissertació d’un nivell força alt, em va fer cercar per internet i, afortunadament, vaig trobar aquesta revista, on a la pàgina 13 (24 i 25 de la revista) Kirilo Broþo/Cyril Brosch, resumeix que es tracta del mal ús dels elements gramaticals determinants del sexe, cosa que mostra que Fisher va explorar amb profunditat els usos del Fundamento (fonament de la llengua esperanto) i del mateix Zamenhof, els canvis posteriors de la llengua i les causes dels freqüents equívocs. Extracció d’alguns detalls: “Existeixen tres tipus de paraules simples sobre el sexe que indiquen persones (amb menys freqüència animals, on el sexe normalment és indiferent): 1. Neutres, 2. Masculines, 3. Femenines. Es disposen també de recursos constructius amb els que s’obtenen paraules indicatives del sexe procedents d’altres classes de mots bàsics. En esperanto existeixen els següents tipus: A. sexo-simètriques, B. sexo-dominants, C. sexo-incloents.” Al final del resum em va sorprendre aquesta frase: “Si no es vol acceptar la sexo-neutralitat de ’li’ (ell), es pot usar tranqui?lament ’?i’, (ell/ella, neutre), parlant d’una persona, és reglamentari, lògic i fins i tot zamenhofià.” Recomano la lectura de tot el resum, a més prou curt, cosa que ens ajudarà a no errar per por d’ofendre les dones en l’ús de la llengua.

Dissabte i diumenge al matí, el curset introductori d’esperanto, a càrrec de Pedro Martín, va estar concorregut per un grup prou nombrós.

Fora de programa es va organitzar una reunió-debat, d’una hora cada dia, sobre dos temes apareguts recentment a Nia-listo (llista de correu de l’Associació Catalana d’Esperanto – KEA): 1) Visibilitat de KEA als mitjans de comunicació, principalment a internet (llocs web, blocs, Facebook, Twitter) i publicitat de KEA a Vilaweb, -el diari a la xarxa més antic i més coherent- i 2) l’agressiva i abominable campanya actual per l’anglès en relació amb la qual remarquem el mutisme de la inte?lectualitat i la contradicció de l’actuació general de la gent entre el refús a la pressió del govern i dels tribunals espanyols contra la llengua catalana i en favor de l’espanyol i l’angoixa, l’obsessió per introduir l’anglès a l’educació amb l’objectiu de l’educació trilingüe (català-espanyol-anglès); això vol dir que els catalans batallen contra l’imperialisme espanyol i volgudament demanen l’imperialisme anglès pagant-ne els costos, o sigui, cornuts i pagar el beure.

Dissabte i diumenge, el Taller sobre “Talismans – joc de cartes esperantista” d’Abel Montagut, va ser participat per molts dels assistents que van gaudir a bastament del joc. Podeu veure de què es tracta en el vídeo de la seva presentació en el 71è Congrés Espanyol d’Esperanto (Almagro, 2012). Recomano amb insistència aquest joc, per a cursos d’iniciació d’esperanto, fins i tot per a infants, ja que a part de gaudir del joc, ajuda a practicar la llengua i a conèixer-ne la seva història.

Molt interessant va ser la presentació de l’Agenda de la Terra. L’Agenda de la Terra no s’assembla a les altres agendes. Comença a l’estiu, comprèn 15 mesos i no és només una agenda. Escrita en català, esperanto i cada any en una llengua minoritzada diferent (enguany l’occità), és també la guia cultural i activista per passar de la indignació i les consultes populars sobre la independència a l’acció definitiva per construir sense intermediaris el país del món que volem. Amb la seva compra dónes cada any el 7% del seu preu a diferents entitats socials. La tercera llengua serà diferent cada any i elegida pels usuaris de l’agenda. L’any vinent es presentarà l’edició per a telèfons mòbils.

Abans del dinar de comiat, un dels assistents a l’aplec, Gabriel Cerdà, va fer un concert improvisat de gralla tocant típiques melodies populars.

Un ambient molt agradable va omplir tot l’aplec. Felicito i agraeixo la feina dels organitzadors!

Joan Inglada
3 de juliol 2012

 

Jocs per començar-nos a conèixer a càrrec de Krishna Sivillà. Foto: Alba Sánchez

Taller de sardanes, per Mon Cardona. Foto: Marta Moliné

Presentació “Efectes musicals” de Víctor Solé. Foto: Marta Moliné

Xerrada “Acolliment d’immigrants a les escoles catalanes” per Rubén Fernández. Foto: Marta Moliné

Xerrada “Com tractar lingüísticament els dos sexes?” a càrrec de Rudolf Fisher. Foto: Marta Moliné

Curs d’esperanto a càrrec de Pedro Martin Burutxaga. Foto: Alba Sánchez

Al cercavila de gegants. Foto: Hedwig Fischer

Concurs de titius. Foto: Marta Moliné

Correfoc. Foto: Lluís Aragay

Correfoc. Foto: Lluís Aragay

Gabriel Cerdà. Foto: Hedwig Fischer

Presentació de l’Agenda de la Terra. Foto: Hedwig Fischer

Presentació de l’Agenda de la Terra. Foto: Marta Moliné

Foto de grup: Mon Cardona

La Biblioteca Ramon Molera a TV3 / Biblioteko Molera ?e TV3

Sense categoria

En Ramon Molera (1922-1983) es va fer esperantista als quinze anys amb la confiança d’estendre l’esperanto per tot el país en poc temps. Tot i no aconseguir aquest ideal de joventut, el grup que va fundar a Moià va comptar amb desenes de membres als anys cinquanta. Des de casa seva van sortir centenars de cursos d’esperanto per correspondència quan encara no existia Internet ni eines d’aprenentatge com Lernu. Molera va ser delegat d’UEA i representant de nombroses revistes d’esperanto. La seva passió per la llengua internacional li va dur a reunir una fantàstica col·lecció de llibres i sobretot de revistes d’esperanto. 
La seva filla Ana Maria, membre de l’Associació Catalana d’Esperanto, continua amb l’actualització d’una biblioteca que compta entre d’altres amb la primera revista editada en esperanto pel mateix Zamenhof a l’any 1889. 
En una entrevista al Telenotícies Comarques de TV3, Ana María presenta la biblioteca i la tasca de catalogació que va dur a terme junt amb Lluís Hernández (fundador del museu de Sant Pau d’Ordal) i l’hongarès Árpád Máthé i que va donar fruit l’any 2010 amb la publicació de Bibliografio de perioda?oj en a? pri esperanto, un volum de més de mil pàgines amb informació sobre 14.143 revistes editades a tot el món en 120 anys.
 
El catàleg de la biblioteca pot consultar-se ara en línia.
Biblioteko Molera ?e TV3

Ramon Molera (1922-1983) esperantisti?is kiel dekkvinjarulo, tiel fervore, ke «je la komenco mi fidis esperantigi la tutan landon en malmulte da tempo». Malgra? tiu ?i idealo ne plenumi?is, la grupo fondita de li en Moià kunigis dekojn da esperantistoj dum la 50-aj jaroj.

El lia domo eliris centoj da korespondaj kursoj, kiam nek Internet nek iloj kiel Lernu ekzistis ankora?. Molera estis ?efdelegito de UEA kaj peranto de la plej gravaj esperantaj gazetoj. Lia pasio por la internacia lingvo okazigis la kunigon de grava koleto de esperantaj libroj kaj ?efe gazetoj.

Ana Maria, filino de Ramon kaj dumviva membro de KEA, da?rigas la ?isdatigon de la biblioteko, kiu enhavas, inter aliaj ?uveloj, la unuan revuon en esperanto, eldonita de Zamenhof mem en la jaro 1889.
En intervjuo por Telenoticíes Comarques de TV3, Ana María prezentis la bibliotekon kaj sian laboron de katalogado. La tasko de Molera, Lluís Hernández (fondinto de la Museo de Esperanto de Subirats) kaj la hungaro Árpád Máthé fruktodonis en 2010 per la unua volumo de Bibliografio de perioda?oj en a? pri esperanto, 1.155 pa?a volumo, kiu enhavas bibliografiajn detalojn de 14.143 titoloj el 120 jaroj.
La katalogo de Biblioteko Molera estas nun rete konsultebla.

Javier Guerrero

Més informació a www.esperanto.cat 

Primer Tractat internacional de Comerç d’Armes

Sense categoria
Aquesta setmana ha començat a Nova York la conferència diplomàtica pel primer Tractat internacional de Comerç d’Armes. En les negociacions hi són presents els 193 estats membres de l’ONU, nombroses organitzacions de la societat civil, agrupades a la campanya Armes sota Control i també centres de recerca i acció per la pau, com l’Institut Català Internacional per la Pau.

La iniciativa d’elaborar un tractat per a la regulació de les importacions, exportacions i altres transferència d’armes la va forjar un grup de premiats amb el Nobel de la Pau als anys 90 del segle passat. El 2009, l’Assemblea General de l’ONU va establir un calendari de negociacions i va fixar una conferència internacional per a la seva signatura, que se celebra aquest juliol.

L’objectiu és establir normes mundials per a un comerç d’armes responsable. No prohibirà cap tipus d’arma, sinó que regularà les seves transferències, per tal d’evitar que arribin a països que les puguin fer servir per a la repressió interna o per a agressions a altres estats. D’aquesta manera, ha de contribuir a promoure la pau i la seguretat internacionals, el desenvolupament socioeconòmic i el respecte als drets humans.
 
Serà un tractat que englobarà totes les armes convencionals: les petites i lleugeres,  responsables de la major part de la violència armada que es produeix cada dia al món; i les pesades, com avions o tancs, que mouen molts diners i que són les que té en compte l’anuari del SIPRI per elaborar les llistes de principals productors, exportadors i importadors d’armes.
 
Les negociacions es preveuen complicades, donat que el sistema de Nacions Unides permet als estats més escèptics fer servir recursos burocràtics per tal d’alentir el procés. Així, la delegació d’Egipte va demanar a la primera sessió l’estatus d’estat per a Palestina, fet que va propiciar el rebuig d’Israel, Estats Units i Canadà, endarrerint així l’inici dels debats per trobar una solució de consens en aquest punt.

Xavier Alcalde

Vies cap a una comunicació en igualtat de drets

Sense categoria
Ja s’ha publicat un nou número de Kataluna Esperantisto, llengua internacional i drets lingüístics.

El butlletí d’Esperanto*Cat conté articles en català sobre drets lingüístics i sostenibilitat lingüística d’interès per al lector conscienciat en sostenibilitat lingüística i esperanto.

En aquest número hi trobareu:
  • Gisela Alcón Vidal: Maria Julivert Aulés (El Vendrell, 1888-1968)
  • Sabine Fiedler: Vies cap a una comunicació en igualtat de drets: sobre algunes propostes i reaccions en la literatura especialitzada
  • Bo Sandelin: De l’alemany a l’anglès en les ciències econòmiques a Suècia
Descarregueu-vos-el o demaneu-ne un exemplar en paper a Esperanto*cat.

Google cataloga les llengües en perill d’extinció

Sense categoria

Google està tractant de crear el recurs més complet del món en els milers de llengües parlades i escrites en l’actualitat en perill d’extinció.

?El motor de cerca, va anunciar dijous el llançament del Projecte de Llengües en perill d’extinció, un lloc web que permet als usuaris arxivar-hi documents d’àudio, vídeo i informació escrita sobre els idiomes més menys usats del món i dialectes. El projecte podria ser de gran ajuda per a la salvaguarda cultural al Canadà, on dotzenes de llengües indígenes estan en risc de desaparèixer.

El lloc web ja compta amb un arxiu d’informacions sobre més de 3.000 llengües, o gairebé la meitat del nombre de llengües que es creu que estan en perill d’extinció a tot el món. La llista va des del Harsusi, parlat per prop de 700 persones a Oman, a l’Assiniboine, llengua materna de menys de 150 persones en parts d’Alberta, Saskatchewan i Manitoba.

“Un grup divers de col·laboradors ja han començat a aportar continguts que van des de manuscrits del segle XVIII, fins a eines modernes d’ensenyament com exemples de llenguatge, d’àudio i vídeo i articles d’intercanvi de coneixements”, va dir Google en un post anunciant el nou lloc web.

“Google ha jugat un paper en el desenvolupament i posada en marxa d’aquest projecte, però l’objectiu a llarg termini és que els veritables experts en el camp de la preservació de les llengües agafin la iniciativa.”

La idea per al lloc web va aparèixer un parell d’anys enrere, quan un grup d’usuaris de YouTube es va dirigir a Google per obtenir ajuda amb un projecte de conservació de llengües en perill d’extinció que duien a terme en el lloc web del vídeos. Els responsables de Google van decidir ampliar el projecte, i van anar a la recerca de socis.

Ensems, el Consell de Cultura, Llengua i Patrimoni dels Primers Pobles (FPHLCC, de l’anglès: First Peoples’ Heritage, Language & Culture Council ), una empresa estatal amb seu a la Colúmbia Britànica que dóna suport a la cultura aborigen, va començar a utilitzar les noves tecnologies per a ajudar en la preservació de les llengües en perill d’extinció. El grup havia començat a desenvolupar diversos teclats que permetien als usuaris escriure en alguns dels 34 idiomes i 61 dialectes presents a la Colúmbia Britànica solament – molts d’ells parlats per només un grapat de persones. També va desenvolupar una aplicació en línia que permet als usuaris “xatejar” en algunes de les llengües.

Com a tal, el FPHLCC es va convertir en un dels primers socis del projecte. En total, més de dues dotzenes de grups lingüístics i culturals han participat en la creació del lloc web, amb el suport filantròpic de Google que proporciona el finançament.

En pocs mesos, Google lliurarà el control de tot el projecte al FPHLCC i l’Institut d’Informació i Tecnologia de Llenguatge a la Universitat de Michigan Oriental. Junts, els dos grups s’encarregaran de mantenir i expandir el lloc web.

“Estic molt emocionada per això, perquè ens dóna l’oportunitat de ser visibles”, va dir Tracey Herbert, directora executiva del FPHLCC. “Estem fent aquesta feina entre bastidors i només un grapat de persones a tot món estan entusiasmades i se’n preocupen.”